Erupció límnica

Llac en el volcà Nyos despuix d'una erupció límnica.

Una erupció límnica (també cridada "fenomen del llac explosiu") és un estrany desastre natural, en el qual el diòxit de carbono erupciona súbitamente de les profunditats d'un llac, asfixiant a la fauna, al ganado i als sers humans. Tal erupció també pot originar tsunamis en el llac en la mida que el CO₂ ascendix a la superfície desplaçant aigua. Els científics creuen que els esmonyides de terra, l'activitat volcàica o certes explosions poden desencadenar una erupció d'este tipo. Algunes característiques de l'activitat límnica en els llac són:

• altes concentracions de CO₂ en l'aigua;
• un fondo llacustre fret, lo que indica absència d'interacció volcànica directa en les aigües;
• capes d'estrat en diferents nivells de saturació de CO₂;
• rodalia a àrees d'activitat volcànica.

Els científics han determinat recentment que les erupció límnicas i les erupció volcàniques, encara que estan indirectament relacionades, són en realitat distints tipos de desastres naturals.

Casos en l'història

A la data, este fenomen només ha segut observat dos voltes. La primera volta va ser en el llac Monoun de Camerún en 1984, que va causar l'asfíxia i mort de 37 persones que vivien en les afores del llac. El segon cas va ser una mortal erupció ocorreguda en el veí llac Nyos en 1986, la que va lliberar més de 80 millons de metros cúbics de CO₂ i va matar a casi 1800 persones, també per asfíxia.

Per la naturalea de l'event, és difícil determinar si les erupció límnicas han succeït en atres llocs. No obstant, un tercer llac, el llac Kivu que compartixen Ruanda i la República Democràtica del Congo, conté grans cantitats de CO₂ dissolt. El professor Robert Hecky, de l'Universitat de Míchigan va prendre sediments de mostra del Kivu, els que varen tirar com a resultat que un event provoca l'extinció de sers vius en el llac cada aproximadament mil anys, i causa que la vegetació propenca se sumergixca en el fondo llacustre.

En 2016, estudis científics espanyols varen confirmar l'existència d'un llac artificial en Pobla de Guzmán (Huelva), que poguera contindre 80.000 m³ de CO₂, gas format per les aigües àcides produïdes per l'antiga activitat minera de la zona, en contacte en carbonat del sol.

Causes

Per a que ocórrega una erupció límnica, un llac deu estar saturat en un gas. En els dos casos coneguts, el major component era CO₂, que va provindre del gas volcànic emés baix el llac. Ans que un llac estiga saturat, es comporta com una beguda gaseosa, ya que el CO₂ es dissol en l'aigua. Tant en la gaseosa com en el llac, el gas es dissol molt més ràpit quan està somés a major pressió. Esta és la causa per la qual les bombetes en una botella es formen només despuix que s'obri la gaseosa; la pressió es llibera i el carbonat ix de la solució. En el cas dels llac, el seu fondo posseïx una pressió molt major (a major profunditat, major pressió) Açò vol dir que enormes cantitats de CO₂ poden ser dissoltes en els llac grans i profunts. Ademés, el CO₂ es dissol més ràpit en aigua freda, com la del fondo d'un llac. No obstant, una diferència de pocs graus de temperatura no són suficients per a dissoldre tals cantitats de gas; el rol de la pressió és més determinant per a això.

Una volta que el llac està saturat de CO₂, alcança el punt crític i inestable, despuix del qual un desencadenant és tot lo que es necessita per a que esclate l'erupció. En el cas de 1986 del llac Nyos, els torrentades varen ser els supòsits desencadenants, pero una erupció volcànica, un terremot, o inclús una tormenta poden ser el desencadenant necessari. En qualsevol cas, el desencadenant provoca l'ascens de part de les aigües saturades cap a la superfície el llac, a on la pressió és insuficient per a mantindre a el CO₂ en la solució. Després, s'escomencen a formar bombetas, i l'aigua aumenta la seua flotabilitat en el llac, lo que llibera encara més CO₂ de la solució. Este procés forma una columna de gas. En este punt, l'aigua del fondo d'esta columna ascendix per succió, perdent la seua CO₂. Esta erupció aboca CO₂ a l'aire, i desplaça aigua per a formar un tsunami.

Les següents són raons que expliquen per qué este tipo d'erupció és tan poc freqüent. Primer, té que haver una font de CO₂. També, la temperatura del llac ha de ser estable per a que el CO₂ es concentre fins a la saturació; si hi ha variació de temperatura entre hivern i estiu, com en la regió dels Grans Lagos (Amèrica del Nort), les diferències generen corrents que mesclen aigua del fondo i de la superfície del llac, per lo que el CO₂ ascendix a les superfície i es llibera poc a poc. Un llac deu, ademés, ser lo prou profunt per a tindre la suficient pressió que li faça mantindre una alta cantitat de CO₂ en la solució dels estrats profunts. O siga, només els llac profunts, estables, tropicals i volcànics, com el llac Nyos, són propensos a les erupció límnicas.