Espai químic
El espai químic és un concepte en quimioinformática que es referix a l'espai que comprenen totes les possibles molècules i composts químics que s'adherixen a un joc donat de principis de construcció i condicions a la frontera. Conté millons de composts als que es pot accedir i que estan disponibles per als investigadors. És una biblioteca usada en el método del acoplament molecular.[2]
Espais teòrics
[editar | editar còdic]Un espai químic usualment referit en quimioinformática és el de les molècules farmacològiques potencialment actives. el seu tamany s'estima en l'orde de 1060 molècules, encara que no hi ha métodos rigorosos per a determinar el tamany precís d'este espai. Les aproximacions[3] utilisades per a estimar el número de molècules potencialment actives utilisen les regles de Lipinski, en particular el llímit de la massa molecular de 500 uma. L'estimació restringix també els elements químics usats a carbono, hidrogen, oxigen, nitrogen i sofre. Posteriorment, assumix un màxim de 30 àtoms per a permanéixer baix dels 500 Daltons. Permet ramificacions i un màxim de 4 anells aromàtics, aplegant a un estimat de 1063. Este número usualment és malinterpretado en publicacions posteriors que ho confonen en el tamany estimat de tot l'espai químic de les molècules orgàniques,[4] el qual seria molt major en incloure als halógenos i atres elements. En adició a l'espai de fàrmacs i composts principals, que es definixen per les regles de Lipinski, el concepte de l'espai dels fàrmacs coneguts (KDS, known drugs space) també ha segut introduït.[5][6][7] El KDS pot ser usat per a ajudar a predir els llímits dels espais químics per al desenroll de medicaments en comparar l'estructura de les molècules en desenroll i síntesis en els paràmetros de descripció molecular definits per el KDS.
Espais empírics
[editar | editar còdic]Per a juliol de 2009, existien 49,037,297 substàncies orgàniques i inorgàniques registrades en el Chemical Abstracts Service (CAS), indicant que s'havien reporado en la lliteratura científica.[8] Les biblioteques químiques usades per a les proves de laboratori en composts de propietats desijades són eixemples de biblioteques químiques reals de tamany chicotet (de centenars a centenars de mils de molècules).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ ACS Chemical Neuroscience.3(9)
- 649–657.doi:10.1021/cn3000422.Consultat el 14 de maig de 2020.
- ↑ Journal of Medicinal Chemistry.60(19)
- 8160–8169.ISSN 0022-2623.doi:10.1021/acs.jmedchem.7b01006.Consultat el 14 de maig de 2020.
- ↑ Medicinal Research Reviews.16(1)
- 3–50.ISSN 1098-1128.doi:10.1002/(SICI)1098-1128(199601)16:13.0.CO;2-6.Consultat el 14 de maig de 2020.
- ↑ Nature.432(7019)
- 823–823.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/432823a.Consultat el 14 de maig de 2020.
- ↑ European Journal of Medicinal Chemistry.44(12)
- 5006–5011.ISSN 0223-5234.doi:10.1016/j.ejmech.2009.08.014.Consultat el 14 de maig de 2020.
- ↑ European Journal of Medicinal Chemistry.45(12)
- 5646–5652.ISSN 0223-5234.doi:10.1016/j.ejmech.2010.09.018.Consultat el 14 de maig de 2020.
- ↑ Molecular Informatics.35(2)
- 46–53.ISSN 1868-1751.doi:10.1002/minf.201500105.Consultat el 14 de maig de 2020.
- ↑ «CAS report».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espacio químico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.