Estació de servici
Una estació de servici,[1] gasolinera (en Bolívia; Cuba;[2] Equador; Espanya; Estats Units; Guatemala; Mèxic i Perú),[3] bencinera (en Chile),[4] bomba (en Colòmbia; Costa Rica; Panamà; República Dominicana i Veneçola),[5] aixeta (en Perú),[6][7] servicentro (en Bolívia; Chile; Colòmbia; Costa Rica; Cuba; Equador; Nicaragua; Paraguay; Perú i Uruguay),[8] gasolinería (en Costa Rica; Guatemala; Mèxic; Nicaragua i Paraguay),[9] o gasetería,[10] tradicionalment ha segut un punt de venda de combustible i lubrificants per a vehículs de motor. En l'actualitat, les estacions de servici poden oferir molts atres servicis complementaris, que tenen que vore o no, en les necessitats dels vehículs. Aixina, les estacions de servici han passat a oferir també atres productes, segons països, tenint estes ara, tendixques de conveniència, menuts supermercats, tallers mecànics, llavat i lubricación de vehículs, entre molts atres servicis.
Les estacions de servici i expenedores de combustibles solen estar organisades en cambres o federacions, els qui les representen front a les autoritats nacionals i les empreses productores d'hidrocarburs. Pero a la seua volta, totes les estacions s'agrupen en poderoses entitats de tercera generació. Per eixemple, en l'Argentina, la representació esta en mans de la Confederació d'Entitats del Comerç d'Hidrocarburs i Afins de la República Argentina (CECHA), que hui representa a més de 4.800 d'estacions de servici d'eixe país.
Encara que en teoria poden establir-se i comprar lliurement, les estacions de servici normalment s'associen en les grans empreses distribuïdores, en contractes d'exclusivitat.
Generalment, les estacions de servici oferixen gasolinas i gasoils, abdós derivats del petròleu. Algunes estacions proveïxen combustibles alternatius, com gas licuado del petròleu (GLP), gas natural, gas natural comprimit, etanol, gasohol, biodiésel, hidrogen i keroseno.
Aixina mateix, en alguns països també venen bombonas de butà i Adblue.
Una estació de servici que permet abastir a vehículs elèctrics li la denomina electrolinera.
Els elements essencials de les gasolineres són els sortidors i els depòsits de combustible. Segons la normativa vigent en Espanya, els depòsits han de ser de doble o de simple paret. Els materials dels que estan fabricats els depòsits són acer o PRFV.
En els anys noranta, les estacions de servici varen ampliar la seua oferta en artículs variats, donant lloc a les tendixques de conveniència o minimercados, que varen passar a ser habituals en les gasolineres.
Història de les estacions de servici
[editar | editar còdic]
Estats Units
[editar | editar còdic]
Mentres els automòvilés es feyen més populars en els Estats Units, la necessitat d'estacions de servici va ser aumentant. La tècniques de producció massiva d'automòvils implementades per Henry Ford varen permetre que els consumidors pogueren accedir a autos a un preu mòdic. L'aument de propietaris d'autos va resultar en una demanda major d'estacions de servici. La primera estació va ser construïda en 1907 per l'empresa Standard oil of Califòrnia (hui en dia cridada ChevronTexaco) en la ciutat de Seattle, en l'estat nortamericà de Washington. Esta companyia va ser la que va començar a posar avisos en logos en les rutes, publicitando les seues estacions de servici.
Tipos de gasolineres
[editar | editar còdic]Argentina
[editar | editar còdic]
A principis de el XX, no hi havia marques argentines en la producció i expendio de combustibles, eren totes estrangeres: Shell/Shell-Mex, ESSO (Standard Oil), CITEX, entre unes atres. Pero a principis de la década del 20', en la creació de YPF, un nou actor participa en la comercialisació d'hidrocarburs. Fundada per l'estat en el govern de Yrigoyen, pronte es va expandir i des d'aquell moment, domina en el 60 % el mercat local. La década de 1980' va vore desaparéixer una marca no molt difosa i que tenia una important presència en la província de Buenos Aires, CITEX (Cities Service, hui CITGO). Durant la década de 1990', marques que no tenien presència com la francesa Total i la britànica BP varen intentar sense èxit establir estacions de servici i no ho varen conseguir. En el mercat argentí existixen varis tipos d'estacions de servici:
- Estació de servici de marca: són les més comunes de vore, pero estes a la seua volta es dividixen en dos; les que són propietat de la petrolera i venen directament allí la seua producció (generalment més barata) i les de tercers per contracte de franquícia, el qual és renovat o no periòdicament que reben combustibles de grans marques i els venen.
- Estació de servici de bandera blanca: Són les independents, que no estan integrades en operadors petrolers, ni estan vinculades en estos a través de contractes de abanderamiento. En general, estan gestionades per menuts empresaris independents que comercialisen el carburant baix una marca pròpia. En varis casos, moltes han perdut la seua bandera (o siga, han segut d'alguna marca coneguda) i posseïxen "noms de fantasia" en tongada d'aquell que ya no tenen, deixant colors similars en alguns casos o canviant-los per complet en uns atres.
Actualitat (2013)
- YPF: 1.433
- Shell: 676
- Esso-Axion: 520
- Petrobras: 360
- Oil Combustibles: 300
- Atres marques (Agira, Aspro, Camuzzi Gas Pampeana, DAPSA, Gas Natural Fenosa, Llitoral Gas, Refinor, Rhasa, Sol, etc.): 265
Chile
[editar | editar còdic]Les primeres bencineras varen ser inaugurades en 1924 en les ciutats de Vinya de la Mar i Antofagasta respectivame, anys despuix de l'arribada al país de l'empresa Shell en 1919. Les companyies més importants són Copec, Shell i Aramco, en presència en tot el pais, ademés de
Gulf que va arribar al país en 2023 (empresa que opera la franquícia en Chile gràcies a Combustibles Cabal), en bencineras operant en les regions de Valparaíso (Valparaíso i Vinya de la Mar), O'Higgins (Rancagua, Pichilemu, Bucalemu i Sant Vicente de Tagua Tagua), Araucanía (Temuco) i Metropolitana (Tossal) i HN (en presència en les regions del Maule, Ñuble i Bío Bio). Existixen atres d'empreses més chicotetes com JLC, Sesa, Ecco, APM, Energy, Petroprix, Bespa, Del Sol, Petrocamp, JRB, Recobre, JSP que posseïxen una o com maximo dos bencineras, a excepció de Sesa i Recobre que posseïxen 5 bencineras cada una.
Antigament varen existir empreses nacionals com Apex, Gazpal, Gazpesa, Enex i Comar. I estrangeres com Sunoco, Texaco, YPF, Terpel, Esso i Petrobras, que varen ser absorbides tant per Copec com per Shell. En 2023, Esmax (empresa operadora de la franquícia de Petrobras en el país) va ser adquirida per Aramco. Açò supon la primera operació de la petrolera estatal saudí en un país estranger sobre operació d'estacions de servici, ademés de l'eixida de Petrobras del mercat chilé.
Les empreses actualment conten en la següent cantitat de bencineras distribuïdes a lo llarc del país:
Espanya
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
En el mercat espanyol de distribució minorista de carburants en estacions de servici competixen distints tipos d'empreses. La classificació més habitual entre elles és en funció de la relació que estes mantenen en els operadors al por mayor que les suministren, ya que este víncul condiciona el modo de gestió del punt de venda i per tant la seua forma de competir pel client final o consumidor.
Atenent a esta relació, les estacions de servici es poden classificar de la següent forma:[11]
- Estació de servici de companyia: Integrades en un operador petroler que realisa la seua gestió i suministrament. Es dividixen en:
- COCO (company owed - company operated): En el que l'operador petroler és propietari i gestor de l'estació de servici
- DOCO (dealer owed – company operated): L'instalació és propietat d'un tercer que cedix la gestió a un operador al por mayor, qui també suministra el carburant.
- Estació de servici abanderada: Són gestionades per empreses de distribució minorista de carburants (denominades habitualment com a «gestors»), en contractes de suministrament en exclusiva en operadors petrolers que impliquen el abanderamiento de l'instalació en l'image corporativa de la marca del suministrador. Es dividixen en:
- DODO (dealer owed – dealer operated): la propietat i la gestió de l'estació corresponen a un gestor, que es vincula a l'operador al por mayor per mig d'un contracte de suministrament exclusiu.
- CODO (company owed – dealer operated): la propietat de l'estació pertany a l'operador al por mayor, qui, a través d'un contracte d'arrendament en suministrament exclusiu, cedix la gestió a un tercer.
- Estació de servici blanca: Són les independents, que no estan integrades en operadors petrolers, ni estan vinculades en estos a través de contractes de abanderamiento. En general, estan gestionades per menuts empresaris independents que comercialisen el carburant baix una marca pròpia.
Estats Units
[editar | editar còdic]Hi ha bàsicament dos tipos d'estacions de servici en els EE. UU.: prémium i desconte.
Les estacions de servici en marques premium són generalment marques internacionals que inclouen Esso, Exxon, Chevron, Mobil, Shell, Sinclair, BP i Texaco. Algunes marques no internacionals inclouen a Petro-Canada i Pemex. Les estacions prémium accepten targetes de crèdit i també implementen les seues pròpies targetes. Usualment estes estacions tenen preus més alts. També tendixen a ser més modernes, netes i en allumenament més lluent. Per a major conveniència, estes estacions conten en sortidors automàtics que permeten el pagament en el mateix sortidor. Les estacions prémium comunament coloquen alts cartells en logos altament en rutes i autopistes.
Les marques de desconte són usualment cadenes menors d'estacions independents que oferixen gasolina a preus menors. Moltes compren gasolina a gran escala per a després distribuir-la als clients. Solen comprar-la a companyies independents o a alguna de les empreses dalt mencionades. En alguns casos, les marques de desconte solament accepten efectiu i solament algunes accepten targetes de crèdit. En estes estacions el client té que dirigir-se dins de l'estació per a pagar i obtindre un rebut. Moltes estacions de desconte tenen poques sucursals, i en alguns casos, aparenten estar desactualizadas (per eixemple, tenen llectures no digitals en els sortidors). Ademés d'açò, les estacions de desconte estan usualment localisades prou llunt de les autopistes o de les eixides de les carreteres; moltes estan "amagades" en barris comercials o residencials. Una excepció a açò són les estacions de desconte ARCO, que combinen estacions modernes i velles.
Eixemples d'estacions de desconte en Estats Units són: Valero, Rotten Robbie, USA Gasoline. També es troben estacions de servici de desconte en supermercats (Albertsons, Kroger, Safeway, i Vons), tenda de conveniència (7-Eleven i Cumberland Farms), Hipermercats (Wal-Mart) i majoristas (Costco, Sam's Club, i BJ's). En algunes estacions (tals com Vons, Wal-Mart, Costco, BJ's, o Sam's Club), es requerix tindre una targeta de fidelitat per a que s'apliquen els descontes.
Veneçola
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Deltaven.
En Veneçola, el preu de venda de la gasolina es trobava fortament subsidiado i estava regulat per decret governamental des de 1996 en 0,097 bolívars forts (equivalent a 0,045 dólars) i 0,07 bolívars forts (0,032 USD) per litro de gasolina de 95 i 91 octanos, respectivament, la qual cosa resulta en màrgens de comercialisació extremadament baixos.
Des de finals de 2008 l'Estat veneçolà, a través de l'empresa Deltaven, filial de Petròleu de Veneçola, controla la totalitat del negoci del mercadeo de combustibles i la ret d'estacions de servici a nivell nacional, utilisant la marca comercial "PDV". Anteriorment, existien empreses privades que participaven en la comercialisació de combustibles, la majoria de les quals eren veneçolanes. D'acort en la quota de participació del mercat per a aquella data, 55 % corresponia a les companyies privades, repartides de la següent forma:[12]
- Trébol Gas 17%
- Pla Petrol 9%
- BP 7%
- Texaco 5%
- Mobil 5%
- CCM (Corporació de Combustibles de Monagas) 4%
- Petrocanarias 4%
- Corporació La Petrólea 2%
- Betapetrol 1%
En febrer del 2016 es va anunciar l'aument de la gasolina, quedant en 1.00 Bs. per a la de 91 octanos (abans costava 0,07 bolívars per litro) i en 6.00 Bs. per a la de 95 octanos (abans costava 0,097 bolívars per litro).[13] A partir de l'1.º de juny de 2020 la venda de combustible és en dólars i petros a 0.5$ per litro.[14]
Uruguai
[editar | editar còdic]
En Uruguai a principis de el XX la producció i distribució de combustible estava a càrrec de companyies estrangeres i multinacionalés, la primera d'estes en instalar-se en el país va ser la West Índia Oil Company, subsidiària de Standard Oil, qui posteriorment adoptaria la denominació d'Esso. A esta li seguiria la petrolera Anglo Mexican Petroleum Company, denominada comercialment com Energina, està era una subsidiària de la Royal Dutch Shell en Amèrica. En el país també varen operar les petroleres Texaco, Tydol, Atlántic i Mobilgas. No va ser fins a adinsat els anys trenta, quan el país va fundar el seu primer i única petrolera de capitals nacionals, baix l'administració estatal. El 15 d'octubre de 1931 va ser creada l'Administració Nacional de Combustibles, Alcohols i Portland qui inicialment gozaria de l'explotació i el monopoli en l'importació i distribució de carburant i alcoholés.
En l'actualitat (2021) operen en el país únicament tres companyies:
Fins a inicis del 2020 va operar la petrolera estatal brasilera Petrobras, qui va vendre les seues accions a l'espanyola Disa.[15]
Atres països
[editar | editar còdic]Alguns països solament tenen una marca d'estació de servici. En Mèxic per eixemple, l'indústria del petròleu estava nacionalisada baix la firma PEMEX (privatizar pel llavors president Enrique Penya Net, en el periodo 2017-2018) i a on els preus estaven regulats, per a posteriorment donar cabuda a indústries internacionals com Shell, Gema, etc. En Escandinavia l'operador principal és Statoil.
En Malàsia, Petronas és l'empresa dominant i s'està expandint internacionalment, en la volcura de la cenadura d'estos països és estricta sense l'intenció de ser una marca multinacional. La majoria de marques multinacionals, tals com EssoMobil, Shell; usen el seu logo en tot lo món, llevat Chevron que usa el seu logo heretat (inherited brand) Caltex en Àsia del Pacífic, Austràlia i Àfrica i el seu logo Texaco en Europa i Llatinoamèrica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ estació | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE
- ↑ En Cuba s'usa tant gasolinera com servicentro.
- ↑ gasolinero, gasolinera | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ bomba | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE
- ↑ aixeta, grifa | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE
- ↑ «aixeta, grifa | Diccionari de americanisme» (en és). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2024-07-18.
- ↑ servicentro | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE
- ↑ gasolinería | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE
- ↑ gasetería [ga.es.et'ri.a] f. (<ing. gas station) Estació de servici a on venen gasolina. Ej.: «la gasetería va baixar els seus preus». Geo.: EU: NM, IL. Soc.: Pop. Reg.: Gen.; Esc. Alternatives: bomba, estació de servici, gasolinera, gasolinería. → gasetear.
Diccionari de anglicisme de l'espanyol nortamericà (anle.us) - ↑ «Estructura del sector de les estacions de servici en Espanya». Archivat des d'el original, el 9 de juny de 2011. Consultat el 12 de juny de 2011.
- ↑ Assamblea Nacional - Deltaven absorbirà distribució directa de combustibles a grans establiments
- ↑ «[1]». Consultat el 17 de febrer de 2016.
- ↑ «Veneçola anuncia pla de distribució i valorisació de gasolina». www.telesurtv.net. Consultat el 31 de maig de 2020.
- ↑ «[2]». Consultat el 26 de decembre de 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estación de servicio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.