Anar al contingut

Estela trilingüe de Letoon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Estela trilingüe de Letoon

La estela trilingüe de Letoon és una inscripció en tres idiomes: licio estàndar o Licio A, grec i arameo, que cobrix les cares d'una estela de pedra de quatre costats descoberta en 1973 durant l'excavació del santuari cridat Letoon (en honor a Leto) en Janto (Xanthos), antiga Licia, en l'actual Turquia. L'inscripció conté un decret que autorisa el cult i fa referència a les divinitats i als sacerdots del nou cult. El text licio ocupa 41 llínees, el grec 35 i el arameo 27. No són traduccions lliterals, i cada una conté informació que no està present en les atres versions. La versió en arameo està molt condensada.[1]

Jaciment

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Santuari del Letoon. Els fonaments dels tres temples són clarament visibles.

El Letoon era un santuari situat 4 km al sur de Janto, la capital de l'antiga Licia. El complex data per lo manco de el VII i va deure ser el centre de la Lliga Licia. Contenia tres temples: el de Leto, el d'Ártemis i el d'Apolo. L'estela es va trobar junt al temple d'Apolo i es guarda en el museu de Fethiye. Tot el jaciment està actualment baix varis centímetros d'aigua. Els restants dels tres temples del Letoon, junt al jaciment de Janto, estan inscrits en la llista del Patrimoni de l'Humanitat des de 1998.

Data de l'inscripció

[editar | editar còdic]

Les primeres cinc llínees de la versió aramea afirmen que l'inscripció es va fer el primer any del regnat del rei persa Artajerjes, pero no aclarix quin dels reis que varen dur este nom:

En el més siwan, any un del rei Artaxerxes. En la frontera de Arñna, Pixodaro fill de Katomno, el sátrapa que està en Karka i Termmila.[1]

Si el rei en qüestió era Artajerjes III Oco, la data de l'inscripció és el 358 a. C. No obstant Pixodaro va ser sátrapa de Caria i Licia com molt pronte el 341/340 a. C. Per això el rei persa més provable és Arses, fill de Artajerjes III, que va adoptar el nom del seu pare en accedir al tro. En tal case la data de l'inscripció és el 337/336 a. C.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Journal of Near Eastern Studies.37(2)
    181–185.doi:10.1086/372644.Consultat el 18 de març de 2008.
  2. Bryce (1986) pàgines 48-49.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]