Letoon
El Letoon (grec Λητώον) és el santuari antic de Leto, situat a quatre quilómetros de l'antiga Janto, a la vora del riu homònim, en Licia, Turquia. Es va trobar entre els seus restants una estela trilingüe en licio, grec i arameo que parla de l'inici del cult a Leto en el lloc.
Leto, Artemisa i Apolo varen ser venerats allí durant huit sigles. Els restants dels tres temples del Letoon, en els de Janto, estan inscrits en la llista del Patrimoni de la Humanitat.
Història
[editar | editar còdic]Al suroest d'Anatolia (hui Turquia) es troba el santuari principal de la deesa Leto. El Letoon no era una ciutat, sino un santuari administrat pel conjunt de les ciutats licias en el marc de la confederació licia. Els licios, poble l'orige del qual seguix sent un misteri i la seua llengua no dessifrada encara en gran part, varen desenrollar una civilisació pròpia fins a la conquista d'Alejandro Magne.
Baixe l'Imperi aqueménida, sembla que els licios varen tindre una determinada autonomia, encara que les dinasties estaven someses al Gran Rei. La regió va caure en el IV baixe sobirania caria (Pixodaro, el rei de Caria abans de Mausolo, apareix en vàries inscripcions del Letoon). Despuix de la mort d'Alejandro Magne, Licia va estar ocupada durant vàries décades pels Ptolomeos, sobirans grecs d'Egipte, despuix per Rodas. Gràcies a la protecció de Roma, els licios conseguixen la seua independència en el II, en el marc de la confederació licia renovada. Durant l'Imperi romà, el Letoon va rebre la visita del emperador romà Adriano, per al que es va construir una sala de cult imperial en frente de l'altar de Leto i de les nimfas. Despuix de la prohibició del cult pagà (Edicte de Tesalónica, 380), els temples varen ser destruïts, pero els constructors d'una chicoteta iglésia paleocristiana, construïda en l'esplanada dels altarés, varen utilisar la cella del temple de Leto, provablement per a instalar un batisteri.
No queden allí pràcticament rastres de l'us del lloc des de el VII, moment de les incursions àraps. Durant varis sigles, esta regió malsana de Licia va permanéixer deshabitada, ocupada solament pels nómadas de les montanyes (Yürük). El lloc va ser visitat per l'arqueòlec austríac O. Benndorf en 1884, pero solament estaven visibles llavors el teatre i algunes parets. Les excavacions sistemàtiques varen començar en 1962 a càrrec de la missió francesa de Janto, llavors baixe la direcció de Henri Metzger. Els treballs es varen continuar a un ritme regular des de llavors, baixe les direccions successives de Christian Li Roy, de Jacques del Courtils i de Didier Laroche. La missió arqueològica del Letoon, baixe els auspicis del Ministeri d'Assunts Exteriors de França, proseguix hui dia els seus treballs, en particular, per a publicar els resultats de les excavacions ya realisades i millorar la presentació del lloc.
Investigacions arqueològiques: el santuari
[editar | editar còdic]El Letoon es troba hui a uns quinze quilómetros de la mar, pero s'ha anat alluntant durant la seua història, pels torrentades arrastrades pel riu Janto molt propenc. Les excavacions, obstruïdes per la presència de la capa freàtica, han aplegat fins a nivells d'ocupació de el VII, pero és provable que l'ocupació del lloc siga més antiga. És cert que la deesa venerada en esta época no era Leto, sino més be una Deesa mare local similar a les d'Anatolia. El nom de Leto no apareix de fet fins a el IV, época en que els licios estaven governats per la dinastia Arbinas, responsable de la helenización de Licia (la seua presunta tomba, cridat monument de les Nereidas, es va descobrir en Janto, pero la major part es troba ara en el Museu Britànic). Una inscripció trobada en Letoon nos diu que despuix d'haver consultat l'oràcul de Delfos, Arbinas va instaurar el cult de Leto i (¿re?)va construir el temple.
El santuari
[editar | editar còdic]El santuari és una superfície rectangular tancada sobre dos costats per pòrtics, pero un teatre situat al nort nos indica la presència d'atres edificis pròxims. Fins al moment han segut descoberts dos accessos: a l'oest, els propileus que senyalaven l'entrada procesional; al nort, s'unia per mig d'una poterna al camí que duya cap a Janto.
Els tres temples: Leto, Artemis i Apolo
[editar | editar còdic]En el centre d'esta extensió, els arqueòlecs varen trobar tres temples de l'época helenística paralels i orientats cap al sur. El primer, a l'oest, era el de Leto i conté un edifici més antic (¿temple?), conservat com una relíquia. Lo mateixa ocorre en el temple que està més a l'est, consagrat a Apolo, en que la seua cella es varen trobar els fonaments d'un temple de fusta molt antic. El temple del mig, més menut, es dedicava a Artemisa, i presenta també una disposició original: la cella està formada per una roca tallada.
Raons d'estil i de les tècniques utilisades nos fan datar estos tres temples com de el III, época en que els licios estaven baix la sobirania lágida (faraons grecs d'Egipte, successors d'Alejandro Magne). El temple de Leto, millor conservat, és el que millor es coneix. Es tracta d'un temple períptero jònic (6 x 11 columnes), en marbre, que la seua cella estava decorava en columnes corintias unides a les parets. El temple d'Apolo era d'orde dòric.[1]
La sala del cult imperial
[editar | editar còdic]Al suroest del santuari es troba un conjunt arquitectònic d'época romana constituït per una sala quadrada que s'obri sobre un pòrtic semicircular, situat en el centre del santuari de les nimfes. Les nimfas s'honraven en el mateix cult que a Leto en este santuari, en particular prop d'una caseta estovada on es varen trobar moltes estatuillas votivas. El gran pòrtic confinava en un estany i recorda a algunes disposicions paregudes de la Vila Adriana en Tívoli. En la sala quadrada es troba una inscripció en honor d'Adriano, que està situada baix una estàtua de l'emperador, tot això en un decorat la restitució del qual està en fase d'estudi.
El teatre
[editar | editar còdic]Quan els licios varen alcançar la seua independència en el II gràcies als romans; es va instaurar un festival (el Romaïa) en acció de gràcies. El teatre està datat en esta época i es troba en bon estat. La seua forma, en ferradura, és típic dels teatres helenísticos. La part central està tallada en la roca. Només es varen construir les ales. Dos accessos estovats, proveïts de belles portes, corresponen al pas de la carretera que, curiosament, creuava el teatre. La capacitat del teatre pot estimar-se en 5.000 places.
Epigrafia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Estela trilingüe de Letoon.
El descobriment, en 1973, d'una estela trilingüe (texts redactat en grec, licio i arameo) va fer progressar el coneiximent de la llengua licia, pero esta última seguix estant sense dessifrar en part. L'estela fa referència als cults de Basileo Caunio i Arggazuma (Arcesimas), i data de l'época de la sobirania caria sobre Licia del sátrapa Pixodaro en el IV.
Des de la seua primera publicació, l'estela va ser objecte de numerosos artículs, intentant precisar el sentit del text licio.[2] l'alfabet licio està pròxim al alfabet grec antic pero conté signes específics. També es varen trobar atres inscripcions en llengua licia en el Letoon, que les seues dos bases duen inscripcions de la dinastia Arbinas. Una d'entre elles narra els grans fets realisats i els ardits del rei, la seua consulta del oràcul de Delfos, i la fundació del cult a Leto.
Proyectes actuals
[editar | editar còdic]El lloc del Letoon es va inscriure, en la seua veïna Janto, en la llistadel Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco en 1988.[3] Per iniciativa del Ministeri francés d'Assunts Exteriors, es va posar en marcha un programa de restauració,[4] pels arquitectes Didier Laroche i Jean-François Bernard en 2000; en 2005, es va reconstruir una part del temple de Leto en la participació activa dels canteros de la Fundació de l'Obra Notre-Dona'm, de la Catedral d'Estrasburc. Els treballs de restauració es referixen també al teatre i a la sala de cult imperial. Les pròximes publicacions esperades es referixen a la ceràmica trobada en les excavacions de pòrtics i a l'arquitectura dels temples i del complex monumental romà vinculat al cult imperial. Les excavacions es beneficien del respal de l'associació AXEL.
Accés
[editar | editar còdic]El lloc (que depén del municipi de Kumluova) és fàcilment accessible des dels ports de Fethiye al nort (1 hora de coche) o de Kalkan al surest (45 minuts). En el lloc hi ha una pensió, els hotels més propencs estan en Patara, en el golf homònim.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Cites i notes
[editar | editar còdic]- ↑ Font:Missió arqueològica francesa de Letoon
- ↑ Vore Graig Melchert, llengua licia
- ↑ Llista del patrimoni mundial, Unesco
- ↑ (en anglés) Proyecte de restauració del lloc de Janto-Letoon
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Jacques dones Courtils, Guide de Xanthos et du Létôon, Ege yayinlari, Istanbul, 2003.
- De la série Fouilles de Xanthos, París, Klincksieck éd.:
- Tom VI. H.Metzger, E.Laroche, A.Dupont-Sommer, M.Mayrhoffer, La stèle trilingue du Létoon (1979).
- Tom VII A.Balland, Inscriptions d'époque impériale du Létoon (1981).
- Tom IX H.Metzger, J.Marcadé, G.Siebert, J.Bousquet, A.Davesne, La région Nord du sanctuaire et els inscriptions gréco-lyciennes (1992).
- Archéologia, n°385, janvier 2002.
- Anuaris de Anatolia Antiqua, revista del Institut Français d'Études Anatoliennes, Estambul.
- E. Hansen, Li temple de Léto au Létôon de Xanthos, Revue archéologique, 1991, p.323-340.
- Chr. Li Roy, Li développement monumental du Létoon de Xanthos, Revue archéologique 1991, p.341-351.
- Didier Laroche et Jean-François Bernard, Un projet de mise en valeur dones sites de Xanthos et du Létoon, Anatolia Antiqua, VI (1998), p.479-490.
- A. Badie, S. Lemaître, J.-C. Moretti, Li théâtre du Létoon de Xanthos. État dones recherches, Anatolia Antiqua XII (2004), p. 145-186.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Letoon [1] archivat en Wayback Machine. (en anglés)
- Els carnets d'Archéologie: Turquie - Xanthos et li Létôon (en francés)
- Els periecos licios (sigles IV- III a. C.) Àmplia informació, entre unes atres, sobre l'estela trilingüe
- Este artícul conté una traducció derivada de «Létoon» de Wikipedia en francés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.