Anar al contingut

Estrela roja

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Estrela roja (desambiguaació).
Estrela roja de cinc puntes.

La Estrela Roja de cinc puntes (), és un símbol ideològic utilisat en emblemes, banderes, ornaments o logotips en propòsits molt variats.

Us comuniste

[editar | editar còdic]

Representa al mateix temps els cinc dits de la mà del proletario i els cinc continents, lo que es relaciona en l'internacionalisme del lema marxiste: ¡Proletarios de tots els països, uniu-vos!. Citant-se menys freqüentment, es relaciona les puntes en els cinc grups socials que varen possibilitar el trànsit al socialisme: la joventut, els militarés, els obrers, els llauradors i els intelectualés.

L'estrela roja va ser colocada junt a la hoz i martell en la bandera de l'Unió Soviètica. D'ahí ràpidament diferents tendències comunistes varen ser identificant-se en este símbol.

Semánticamente denota humanisme, tant pel número dels seus segments (cinc dits, cinc sentits) com pel seu color (sanc, vitalitat).[1]

L'estrela roja va ser i és usada en banderes i escuts d'estats socialistes, com en els de Yugoslàvia o Corea del Nort. Algunes voltes la hoz i el martell són disposts dins o baix de l'estrela.

Des de la caiguda del bloc de l'Est, l'estrela roja és censuradona en Hongria[2] i Polònia,[3] a on és considerat un delicte mostrar o usar públicament el símbol.

En Veneçola, el partit que recolza al governe d'Hugo Chávez es denomina Partit Socialiste Unit de Veneçola i du l'estrela roja com a símbol representatiu del socialisme del sigle XXI.

En Mèxic, distintes organisacions han usat l'estrela roja en els seus emblemes, com l'Eixèrcit Zapatista de Lliberació Nacional o l'Eixèrcit Popular Revolucionari.

En Argentina, com en Mèxic i com en diferents països del món vàries organisacions polítiques i socials usen com a símbol l'estrela roja en els seus logotips, un d'estos casos seria el Front Popular Darío Santillán o el Partit Revolucionari dels Treballadors.

En Espanya és comú el seu us en l'àmbit revolucionari o comuniste tradicional, aixina com en els qui recolzen el republicanisme en el país, organisacions com el PCE, el BNG (FFP, UPG, FOG, Movemento Arrendista), ERC entre uns atres. També lligada a sindicats de classe obrera com la CIG o CCOO.

En el món d'Internet i l'informàtica, una distribució de GNU/Linux latinoamericana i comunitària du dit nom: Estrela Roja GNU Linux.


El periòdic militar de l'Unió Soviètica també es dia Estrela Roja (en rus Krásnaya zvezdá), nom que manté hui en dia com a portaveu del Ministeri de Defensa de la Federació Russa.

Aixina mateix, l'orgue oficial del Eixèrcit Revolucionari del Poble, grup guerriller argentí d'orientació marxista que va estar actiu durant els anys 1970, es denominava Estrela Roja. És el nom de vàries localitats de l'actual Federació Russa.

Pero, encara que és ben sabut que l'estrela roja és un símbol molt representatiu del comunisme i del socialisme en general, alguns estats socialistes han optat per usar en les seues banderes i en els seus escuts estreles d'atres colors en lloc de roges. Per eixemple, la República Socialista de Vietnam i la República Popular China tenen en les seues banderes i en els seus escuts estreles grogues en lloc de roges, i la República de Cuba té en la seua bandera i en el seu escut una estrela blanca en lloc d'una roja. Per la seua banda, la també socialiste República Democràtica Popular Lao en l'actualitat no usa una estrela roja ni de cap atre color en la seua bandera ni en el seu escut, encara que anteriorment Laos sí usava en el seu escut l'estrela roja junt en la hoz i el martell pero estos símbols varen ser reemplaçats en 1991 pel temple de Pha That Luang (en espanyol: Gran Estupa), considerat un símbol nacional. Dels estats socialistes que hi ha actualment únicament la República Popular Democràtica de Corea usa l'estrela roja en el seu escut i en la seua bandera.

Us històric

[editar | editar còdic]

Banderes

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Adrián Frutiger. «», Edicions G. Gili (en espanyol).
  2. Diari veneçolà "El Nacional". «[1]». Consultat el 19 de novembre de 2014.
  3. Diari en llínea lainformació.com. «[2]». Consultat el 19 de novembre de 2014.

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]