Eucriptita
En Mineralogia, Eucriptita és un ortosilicato d'alumini i liti corresponent a la nefelina o silicat triple d'alumini, sodi i potassi, i aun cuando esta trifana constituïxca una ben determinada espècie mineralógica, és a la seua volta producte de la mescla o associació de varis silicat, i solament aixina s'entén com conté lo menys alumina, potasa, moixa, litina, calç, òxit ferroso i òxit manganeso, i perdent molts dels citats cossos és com s'ha generat després la eucriptita, en el mineral de la qual falten sobretot la calç i els dos últims òxits metàlics, i, no obstant, encara és cos complicat el doble silicat d'alumini i liti exent dels demés álcalis determinats en el seu generador.
Es produïx com un producte secundari de l'alteració de l'espodumena. Va ser descrita per primera volta en 1880 per una occurrencia en la seua localitat tipo, Branchville, Connecticut.[1] El seu nom deriva del grec 'ben amagat', per la seua ocurrència típica incrustat en albita.[1][2]
Opinions de Dana i Brush
[editar | editar còdic]Algunes opinions de James Dwigth Dana i George Jarvis Brush, abocades en la seua obra conjunta A system of mineralogie: ..., New York: Wiley, 1885, 827 pàgines, les següents: Sembla que es tracta d'un producte de descomposició de la trifana
- Complicadísimo silicat la trifana de composició molt variable, en el mineral de la qual hi ha sempre litina en proporcions variables, mai inferiors al 5%
Atres silicat doble d'alumini i liti la petalita
Experiments de Hautefeuille
[editar | editar còdic]Productes de certa analogia varen ser obtinguts per via sintètica en notables experiments deguts al químic i mineralogista Paul Hautefeuille (1836-1902), i el procediment que va utilisar va ser el següent: es reduïx a calfar mescles d'àcit silíceo, sesquióxido d'alumini i vanadato de liti: Calfant la cantitat corresponent a 5 equivalents d'àcit silícico i un d'alumina en excés de vanadato de liti, es produïxen rar cristals, els quals són octaedres de base quadrada. Operant en sis equivalents de sílice, un de alumina i excés de vanadato o volframato ( vejau volframio ) de liti, es conseguix un cos per molts conceptes referible a l'ortosa. Abdós cossos, sense ser la eucriptita, en ella es relacionen.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Eucriptita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.