Euzomodendron bourgeanum

Euzomodendron bourgeanum (Euzomodendron bourgeanum)

Euzomodendron bourgeanum, arbustillo leñoso, perenne, de la família de les Brassicáceas o Crucífera, endemisme del Desert de Tavernes en la província d'Almeria, Espanya. Únic representant d'este gènero, és una relíquia del Jurásico, de la tribu de les Brassiceae. Catalogada en perill d'extinció per la Junta d'Andalusia.

Morfologia

La seua altura no supera els 50 o 60 cm i presenta llargues raïls. És leñosa, molt ramificada, de fulls caduques, carnosas, dividides i pilosas (pèls d'1 mm), d'uns 10-30 (35) x 2-15 (25) milímetros. Les florés apareixen en arracades corimbiformes, ebracteados, de curt pedicel d'1,5 a 3 mm ; són de cáliz també piloso, de color vert obscur, subcilíndrico, en sàpia-hos de 6 a 8 mm, erectos ; corola en pétals de color groc cremoso, en venes d'un color violáceo, de 16 a 20 mm ; estams interiors en filaments concrescentes per parells i anteras lliures ; estigma subbilobado, obtús. El frut és una silicua de color vert, ocre clar en madurar, en un pico d'un terç de la seua llongitut total, d'uns 25-35 (40) x 2,5-3,5 (4) mm, erecta, estovada, oblongo-lanceolada, en 3 o 5 nervis paralels. La llavor és de color canella o castanyer, uniseriadas, ovoides, planes, de fins a 2,5 mm, rodejades d'un ala de fins a 0,8 mm. Es lliberen quan el frut s'obri en dos valvas convexas, no aquilladas.

Vida i reproducció

Caméfito, florix normalment en primavera, en abril i maig, pero sol presentar flors molt abans (decembre). El frut madura un més més vesprada, en un llarc periodo de dispersió de les llavors. La planta desapareix per al final del estiu, quedant sense fulls.

Hàbitat

Es desenrolla en terrenys molt secs (xerófila), característic dels xaraés i tomillarés àrits del pis inferior, sobre sols margosos, calizos, subhalinos i yesosos, (gipsícola). Li la troba entre els 100 i els 500 m s. n. m., junt en Ziziphus lotus, Diplotaxis harra, Lygeum spartum, Thymus hyemalis, Thymelaea hirsuta, Fagonia cretica, Stipa tenacissima, Artemisia barrelieri, Asparagus acutifolius, Lavandula multifida, Limonium insigne, Salsola genistoides, i Moricandia foetida.

Endemia

Endemisme almeriense, es localisa al nort de Serra de Gádor, de Serra Alhamilla i de Serra de Cabrera i en els plans de Rioja i de Tavernes, entre Instinción i Huércal d'Almeria.

Taxonomia

Euzomodendron bourgeanum va ser descrita per Ernest Saint-Charles Cosson i publicat en J. Bot. Agric. 3: 160. 1815.

Etimologia

Bourgeanum, en dedicar-li Ernest Saint-Charles Cosson esta planta al botànic francés Eugène Bourgeau, quí va arreplegar mostres d'ella en un viage realisat per la província d'Almeria en 1851.

Vore també

• Història de la Botànica
• Terminologia descriptiva de les plantes
• Descripció de les brasicáceas
• Euzomodendron

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Euzomodendron bourgeanum.
• Wikispecies té un artícul sobre Euzomodendron bourgeanum.
• Flora d'Almeria Luis Posades Fernández
• Almeria Mig ambient Equip Filabres

• ^{[enllaç trencat]} Varis autors
• AlmeriNatura

Bibliografia

• Varis autors. “Llibre Rojo de la Flora Selvada Amenaçada d'Andalusia. Tom I: Espècies en Perill d'Extinció”, pp. 142-145, edita Conselleria de Mig ambient, Junta d'Andalusia, Dep. Llegal ES-2808-1999 (I), ISBN 84-89650-75-6 Vore en Llibre Rojo en PDF
• Sagredo Arnáiz, Rufino. “Flora d'Almeria: plantes vasculars de la província”, Ed. Institut d'Estudis Almeriense, Excma. Diputació Provincial d'Almeria, Almeria, 1987, XXIII, 552, Dep. Llegal GR-599-1987, ISBN 84-404-0397-6