Anar al contingut

Extrems d'una funció

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Extrems d'una funció
Extrems d'una funció.

En matemàtiques, els màxims i mínims d'una funció, coneguts colectivamente com a extrems d'una funció, són els valors més grans (màxims) o més menuts (mínims), que pren una funció en un punt situat ya siga dins d'una regió en particular de la curva (extrem local o relatiu) o en el domini de la funció en la seua totalitat (extrem global o absolut).[1][2][3] De manera més general, els màxims i mínims d'un conjunt (com es definix en teoria de conjunts) són els elements major i menor en el conjunt, quan existixen. El localisar valors extrems és l'objectiu bàsic de l'optimisació matemàtica.

Extrems relatius o locals

[editar | editar còdic]

Siga f:An, siga x0A i siga P=(x0,f(x0)) un punt pertanyent a la gràfica de la funció.

Es diu que P és un màxim local de f si existix un entorn reduït de centre x0, en símbols E(x0), a on para tot element x de E(x0)A es complix f(x)f(x0). Per a que esta propietat posseïxca sentit estricte deu complir-se f(x)<f(x0).

Análogamente es diu que el punt P és un mínim local de f si existix un entorn reduït de centre x0, en símbols E(x0), a on para tot element x de E(x0) es complix f(x)f(x0).

Extrems absoluts o globals

[editar | editar còdic]

Siga f:An, siga x0A i siga P=(x0,f(x0)) un punt pertanyent a la gràfica de la funció.

Es diu que P és un màxim absolut de f si, per a tot x distint de x0 pertanyent al subconjunt A, la seua image és menor o igual que la de x0. Açò és:


Análogament, P és un mínim absolut de f si, per a tot x distint de x0 pertanyent al subconjunt A, la seua image és major o igual que la de x0. Açò és:

P(x0,f(x0)) mínim absolut de fxx0,xA,f(x0)f(x).

Vore també

[editar | editar còdic]
Punt crític
Punt frontererizo
Punt estacionario
Punt singular

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Stewart (2008). Calculus: Early Transcendentals, 6a edició, Brooks/Cole. ISBN 0-495-01166-5.
  2. (2009) Calculus, 9a edició, Brooks/Cole. ISBN 0-547-16702-4.
  3. (2010) Thomas' Calculus: Early Transcendentals, 12a edició, Addison-Wesley. ISBN 0-321-58876-2.


Referències

[editar | editar còdic]