Punt d'inflexió


En la matemàtica, un punt d'inflexió d'una funció, és un punt a on els valors d'una funció contínua en x passen d'un tipo de concavidad a una atra. La curva «travessa» la tangente.[1] Matemàticament, la segona derivada de la funció f en el punt d'inflexió és zero,[2][3] o no existix.[4]
En el càlcul de vàries variables a estos punts d'inflexió se'ls coneix com punts de ensilladura.
Càlcul dels punts d'inflexió en funcions reals derivables de variable real
[editar | editar còdic]En les funcions derivables reals d'una variable real, per a trobar estos punts d'inflexió, n'hi ha prou en igualar la segona derivada de la funció a zero i rebujar els punts de x que complixen esta condició. Els punts obtinguts deuran ser substituïts en la derivada tercera o successives fins que nos done un valor diferent de zero.[5] Quan açò succeïxca, si la derivada per a la que és distint de zero és impar, es tracta d'un punt d'inflexió; pero, si es tracta de derivada parell, no ho és.[6][7] Més concretament:
- Es troba la primera derivada de
- Es troba la segona derivada de
- Es troba la tercera derivada de
- S'iguala la segona derivada a 0:
- Es rebuja la variable independent i s'obtenen tots els valors possibles de la mateixa: .
- Es troba l'image de cada substituint la variable depenent en la funció.
- Ara, en la tercera derivada, se substituïx cada :
- Si , es té un punt d'inflexió en .
- Si , devem substituir en les successives derivades fins a siga distint de zero. Quan es trobe la derivada per a la que no siga nul, cal vore qué derivada és:
- Si la derivada és impar, es tracta d'un punt d'inflexió.
- Si la derivada és parell, no es tracta d'un punt d'inflexió.
L'equació no té punts d'inflexió, perque la derivada segona és sempre major o igual a zero, per tant no hi ha canvi de concavidad ya que és no negativa en tot el seu domini. No obstant en la derivada segona s'anula i la primera derivada no nula en és la derivada quarta, que és parell. Observe's que tampoc presenta un extrem en .
Archiu:Función continua en a; 16-08 2617.svg Archiu:Función continua en a; 16-08 3526.svg Archiu:Función continua en a; 16-08 4435.svg
Archiu:Función continua en a; 16-08 6253.svg Archiu:Función continua en a; 16-08 7162.svg Archiu:Función continua en a; 16-08 8071.svg
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Laorga Campos (2014). «4.3», Proves Accés Grau Superior: Matemàtiques, 1 edició (en espanyol), Editex, p. 269.
- ↑ J. Sortheix (1918). Apuntes de càlcul infinitesimal, Volum 1, 1 edició (en espanyol), Coni, p. 411.
- ↑ Pérez de Muñoz (1914). Elements de càlcul infinitesimal, 1 edició (en espanyol), A. Romo, p. 229.
- ↑ Tébar Flores (2005). «9», Problemes de càlcul infinitesimal, 1 edició (en espanyol), Tebar, p. 430. ISBN 978-847-360-206-8.
- ↑ García Pineda (2007). «6.6», Iniciació a la matemàtica universitària, 1 edició (en espanyol), Editorial Paraninfo, p. 148. ISBN 978-84-9732-479-3.
- ↑ Pérez Romero (2004). «3.5», Matematicas. Prova Especifica., 1 edició (en espanyol), Editorial MAD, p. 271. ISBN 84-665-1776-6.
- ↑ Engler, Adriana (2005). El calcule diferencial, 1 edició (en espanyol), Universitat Nacional del Llitoral, p. 236. ISBN 987-508-549-9.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]- Punt crític
- Punt d'inflexió
- Extrems d'una funció
- Singularitat matemàtica
- Classificació de discontinuïtats
- Criteri de la primera derivada
- Criteri de la segona derivada
- Criteri de la tercera derivada
- Criteri de la derivada de major orde
- Punt de cadira
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Punto de inflexión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.