Fénice
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Fénice (en griego: Φοινίκη) va ser una antiga ciutat grega d'Epiro i capital de Caonia.[1][2] Esta va anar ademés la localisació del Tractat de Fénice que va donar fi a la primera guerra macedónica,[3] aixina com una de les ciutats més riques de Epiro fins a la conquista romana.[4] Durant el periodo inicial del Imperi Bizantí, Fénice va ser la sèu d'un bisbat. La ciutat està situada en un tossal per damunt d'una ciutat moderna que du el mateix nom, Finiq, en el comtat de Vlorë de l'actual Albània.[2]
Història
[editar | editar còdic]
La ciutat va ser el centre polític dels caones, una de les tres majors tribus gregues de l'antic Epiro.[1] En la segona mitat de el V va ser erigida una acrópolis que va ser sèu de varis edificis públics, mentres que a finals del sigle següent les fortificacions de la ciutat varen ser ampliades per Pirro, líder del Epiro unit, com a part de la seua estratègia defensiva.[5] La patrona de la ciutat va ser provablement Atenea Polias.[2] Les muralles de Fénice consistien en blocs massiços de més de 3,60 metros de gruixa, puix la principal preocupació dels caones era defendre la ciutat dels atacs de Iliria.[6] Cap al 233 a. C., la reina Deidamia II, última representant de la dinastia Eácida, va ser assessinada, quedant abolida la monarquia en Epiro i convertint-se la ciutat en el centre del govern federal de la Lliga Epirota.[7]
En l'any 231 a. C., un eixèrcit ilirio de la Reina Teuta, retornant al nort d'una incursió en el Peloponeso, va capturar Fénice en acabant de que la ciutat fora entregada per la guarnició composta per 800 mercenaris gals.[4] Un eixèrcit de la Lliga Epirota va ser enviat per a lliberar la ciutat, pero finalment els ilirios es varen vore obligats a retirar les seues tropes per a fer front una rebelió interna.[8][9][4] D'esta manera es va alcançar una treua, i Fénice i els ciutadans lliures capturats pels ilirios varen ser tornats a Epiro a canvi d'un rescat.[4][10] Durant la seua ocupació de Fénice, els ilirios varen assessinar gran cantitat de comerciants romans en la ciutat,[8][9] lo que finalment duria a la Primera Guerra Ilírica.[4] En el 205 a. C., va ser firmat un tractat de pau entre Macedònia i la República de Roma, posant fi a la primera guerra macedónica.[11] Durant la tercera guerra macedónica (171-168 a. C.), Epiro es va dividir en dos estats, en els molosos del costat dels macedonios i els caones i els tesprotos del costat dels romans. Estos últims tenien la seua base en Fénice, baixe el mando de Caropo.[12] Despuix de la conquista romana (167 a. C.), la regió de Epiro va ser devastada, exceptuant els partidaris de Roma en Caonia. A lo llarc dels sigles següents, Fénice i la propenca Antigonia no revelen chafades d'una forta presència romana.[13]
En l'época primerenca del Imperi Bizantí, l'emperador Justiniano I va alçar fortificacions en un tossal adjacent a Fénice.[14] Durant els sigles V i VI, la ciutat va ser sèu d'un bisbat[15] i va estajar una série d'edificis religiosos incloent un batisteri i una basílica,[16] influenciats per l'estil arquitectònic de les grans basíliques de Nicópolis.[17] Fénice va ser un dels principals assentaments en Epirus Vetus junt en Nicópolis, Dodona, Euroia, Adrianópolis, Anhiasmos, Corfú i Ítaca.[18] No obstant, la ciutat va desaparéixer despuix de el VI, i el centre urbà de la zona es va traslladar a la propenca Mesopotam.[19]
Excavacions de el XX i propaganda
[editar | editar còdic]Entre 1924 i 1928, arqueòlecs francesos i italians varen trobar artefactes "ilirios" en Fénice. De fet, la missió italiana encapçalada pel prehistoriador fasciste[20] Luigi Ugolini esperava trobar tombes prehistòriques per a atribuir-li-les als ilirios i aixina despertar un sentiment nacionaliste albanés, pero els descobriments no varen ser tan impressionants com es creïa.[21] Ugolini també va indicar que els materials allí trobats estaven relacionats en la cultura de l'Edat del Ferro del sur de Itaila. Les tesis de Ugolini varen ser despuix explotades políticament pel govern italià.[22]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Lewis & Boardman 1994, p. 443: "Al nort els caones varen expulsar als corciros de les seues possessions en el continent i varen construir fortificacions en Buthrotum, Kalivo and Kara-Ali-Bey; ells tenien ademés una ciutadella en la seua capital, Fénice."
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Hansen & Nielsen 2004, p. 348.
- ↑ Allen 1983, p. 49.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Wilkes 1995, pàg. 157-159.
- ↑ Sakellariou 1997, p. 102.
- ↑ Hammond 1967, p. 573: "La selecció d'estos emplaçaments mostra que els caones es preocupaven principalment de defendre's dels atacs procedents de l'oest, és dir, de la franja costera, ya anaren provocats per corcirenses o per invasores ilirios."
- ↑ Scholten 2000, pàg. 134-135.
- ↑ 8,0 8,1 Ormerod 1997, p. 171.
- ↑ 9,0 9,1 Gruen 1986, p. 363.
- ↑ Sakellariou 1997, p. 80: "Un eixèrcit de les lligues Etolia i Aquea va aplegar en la seua ajuda, i per mig d'un tractat es va concloure l'eixida dels ilirios, que es varen dur en si botí i presoners, lliberats despuix pel pagament d'un rescat."
- ↑ Astin 1998, p. 104.
- ↑ Sakellariou 1997, p. 115.
- ↑ Sakellariou 1997, p. 138.
- ↑ Sakellariou 1997, p. 152.
- ↑ Sakellariou 1997, p. 153.
- ↑ Sakellariou 1997, p. 171.
- ↑ Sakellariou 1997, p. 168: "És ben conegut que l'arquitectura eclesiàstica en tota la província de Epirus Vetus i en algunes parts de Epiro Nova va ser influenciada per les grans basíliques de Nicópolis, la principal característica de les quals és la travessia tripartita/tripartida."
- ↑ Sakellariou 1997, p. 150.
- ↑ Sakellariou 1997, p. 167: "All signs of Phoinike, today situated in the territory of Albània, vanish after the sixth century, but the position of the ancient city may have been occupied by the Byzantine settlement of Mesopotamon."
- ↑ Archaeological Institute of America 2000.
- ↑ Gilkes 2002.
- ↑ Hansen, Gilkes & Crowson 2005, Chapter 1: Oliver J. Gilkes, "The History of Archaeological Investigation at Kalivo and Çuka i Aitoit".
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Allen (1983). The Attalid Kingdom: A Constitutional History, Clarendon Press. ISBN 0198148453. (en anglés)
- «The Discovery of Butrint». Archaeology. Consultat el 10 de giner de 2011. (en anglés)
- Astin, A. E. (1998). The Cambridge Ancient History: Rome and the Mediterranean to 133 B.C., Volume 8, Cambridge, United Kingdom: University of Califòrnia Press. ISBN 0521234484. (en anglés)
- «How the Goddess lost her head: the myth and reality of the looting of Butrint». Institute of World Archaeology, University of East Anglia. Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2011. Consultat el 10 de giner de 2011. (en anglés)
- Gruen, Erich S. (1986). The Hellenistic World and the Coming of Rome, Volume 1, Berkeley and Los Angeles, Califòrnia: University of Califòrnia Press. ISBN 0520057376. (en anglés)
- Hammond, Nicholas Geoffrey Lemprière (1967). Epirus: The Geography, the Ancient Remains, the History and Topography of Epirus and Adjacent Areas, London, United Kingdom: Clarendon Press. (en anglés)
- Hansen, Mogens Herman; Nielsen, {{{nom2}}} (2004). An Inventory of Archaic and Classical Poleis, Oxford University Press. ISBN 0198140991. (en anglés)
- «Kalivo and Çuka i Aitoit, Albània: Interim Report on Survey and Excavations 1928-2004» (en anglés). Butrint Project. Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2011. Consultat el 6 de giner de 2011. (en anglés)
- Lewis; Boardman, {{{nom2}}} (1994). The Cambridge Ancient History: The Fourth Century B.C., Cambridge University Press. ISBN 0521233488. (en anglés)
- Ormerod, Henry Arderne (1997). Piracy in the Ancient World: An Essay in Mediterranean History, Johns Hopkins University Press. ISBN 0801855055. (en anglés)
- Sakellariou, M. V. (1997). Epirus, 4000 Years of Greek History and Civilization, Ekdotikē Athēnōn. ISBN 9602133716. (en anglés)
- Scholten, Joseph B. (2000). The Politics of Plunder: Aitolians and their Koinon in the Early Hellenistic Era, 279-217 B.C., Berkeley and Los Angeles, Califòrnia: University of Califòrnia Press. ISBN 0520201876. (en anglés)
- Wilkes, John (1995). The Illyrians, Wiley-Blackwell. ISBN 0631198075. (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fénice» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.