Fòrum triangular
El fòrum triangular és un fòrum d'época romana, sepultat per l'erupció del Vesubio en l'any 79 i descobert durant les excavacions arqueològiques realisades en l'antiga Pompeya. La plaça s'utilisava principalment per a les carreres ecuestres i com a lloc de descans, a l'espera d'assistir a les representacions dels teatres situats en les proximitats.[1] En la zona sur del fòrum s'emplaçava un temple dòric, aixina com un tholos i atres construccions sagrades.[2]
Història
[editar | editar còdic]La zona del fòrum triangular és una de les àrees sagrades més antigues de la ciutat. Ya en la segona mitat de el VI, en l'época arcaica, existia un temple dòric dedicat a Atenea i al cult d'Heracles, el mític fundador de Pompeya.[3] El fòrum es va construir entorn a el II, en la part meridional de la tossal a on es va alçar la localitat,[3] com a part d'una actuació urbana de reordenació de l'àrea dels teatres.[4] A finals del periodo samnita es va restaurar el temple dòric i la zona va ser urbanisada en edificis monumentals.[3] Durant estos anys també es va ampliar el fòrum principal de Pompeya.[5] En época d'Augusto, entre els sigles I a. C. i I, es varen rehabilitar les estructures més antigues i es varen afegir monuments honoraris i culturals. Despuix del devastador terremot del 62 es varen realisar diverses obres de reconstrucció.[3] En l'any 79, el fòrum va ser sepultat per l'erupció volcànica del Vesubio baix una capa de cendres i lapilli, de la mateixa manera que el restant de la ciutat. A finals de el XVIII va ser tret a la llum despuix de les excavacions arqueològiques promogudes per la dinastia borbònica.
Descripció
[editar | editar còdic]El fòrum triangular, aixina cridat per la seua inusual forma geomètrica de triàngul,[5] està situat en la vora d'un penya-segat creat a partir d'una antiga colada de lava.[2] Els tres vèrtiços del triàngul estan situats al nort, al suroest i al surest, i els dos costats convergents en el vèrtiç nort són els de major llongitut. Estos dos costats es materialisaven en dos pòrtics, situats respectivament a l'est i a l'oest de l'àrea i formats per una columnata de 95 columnes d'orde dòric.[3] Sobre les columnes es recolzava un arquitrau llongitudinal que caria d'un segon orde superior. El costat sur no es tancava en cap columnata, per a permetre la visió del temple dòric des de la mar i per la rodalia d'este a la vora del precipici.[2]
L'entrada al recint es localisava en el vèrtiç nort del triàngul.[2] L'accés estava situat en l'actual via del temple de Isis, al costat de la palestra samnita i a on també desemboca la via dels Teatres. Estava constituït per un propíleo, format per sis columnes d'orde jónico i dos semicolumnas sobre les que recolzava un arquitrau. El conjunt estava construït en toba volcànica[1] i componia una entrada monumental al fòrum i al teatre gran.[2] L'entrada es produïa a través de dos portes situades a continuació del propíleo, en un mur realisat en opus incertum. Originàriament solament existia una porta, ya que la segona, de major tamany, es va obrir durant els treballs de restauració realisats despuix del terremot del 62.
En la zona de l'entrada hi havia també una chicoteta font pública,[1] de la qual es conserva únicament un soport de marbre. Sobre un pedestal propenc descansava l'estàtua de Marque Claudio Marcelo, nebot d'Augusto.[6] En el costat este, un murete delimitava l'àrea a on provablement es desenrollaven les carreres de cavalls o les competicions d'atletisme.[3] En el mur oriental de tancament s'obrien tres chicotetes eixides que conduïen al Teatre gran, al Odèon i a la palestra samnita.[1]
En la partix sur del fòrum s'ubicava un temple dòric, construït en el VI i dedicat provablement a Hércules i a Minerva.[2] Front a l'entrada del temple se situava un edifici de forma quadrada que s'obria cap a l'escalinata, en que el seu interior hi havia un chicotet recint que possiblement anara la tomba del fundador de Pompeya.[1] A continuació s'ubicava un tholos, un edifici circular de quatre metros de diàmetro, format per sèt columnes dòriques de toba dispostes al voltant d'un pou sagrat i cobert en un sostre cònic.[2] Va ser edificat per mandat del magistrat Numerio Trebio, com s'indica en una inscripció osca de l'arquitrau.[3] En el cantó surest del fòrum es varen colocar tres altars de toba, mentres que en el cantó suroest hi havia un banc de pedra semicircular decorat en uns peus de lleó, que va ser ordenat construir pels duoviros Lucio Sepunio Sandiliano i Marco Herenio Epidiano. La seua finalitat era la de gojar de les espectaculars vistes a la planura i a la baïa de Nàpols.[2] En la part atrassera hi havia un rellonge de sol en la següent inscripció:
| «L(ucius) Sepunius L(ucii) F(ilius) Sandilianus M(arcus) Herennius A(uli) F(ilius) Epidianus duo viri I(ure) D(icundo) sco(lam) et horo(logium) (De Sua Pecunia Faciundum curarunt)» | «Lucio Sepunio Sandiliano fill de Lucio, i Marque Herenio Epidiano fill de Aulo, duoviros en autoritat judicial, varen ordenar construir una escola i un rellonge de sol (en expensas pròpies)»[2][7] |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 [enllaç trencat]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «AD79-Destruction and Re-discovery. Triangular Forum» (en anglés). Consultat el 29 d'abril de 2017.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Il Fòrum Triangolare» (en italià). Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2013. Consultat el 29 d'abril de 2012.
- ↑ «La zona del Fòrum Triangolare» (en italià). Archivat des d'el original, el 7 d'abril de 2014. Consultat el 29 d'abril de 2012.
- ↑ 5,0 5,1 «La zona dei Teatri i del Fòrum Triangolare» (en italià). Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2012. Consultat el 29 d'abril de 2012.
- ↑ «donar-pompei---fòrum-triangolare.aspx Brevi cenni sul Fòrum Triangolare» (en italià). Consultat el 29 d'abril de 2012.
- ↑ (2010).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Foro triangular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.