Falda (mont)
El terme piedemonte[1] (també, peu de mont, falda,[2] somonte,[3] sopié,[4] faldeo[5] o jalda)[6] és un tecnicismo usat per a indicar el punt a on naix una montanya, aixina com a la planura formada al peu d'un massiç montanyós pels cons de torrentades. És en este punt a on es donen auments graduals en elevació entre la planura i el tossal o cerro, una zona de transició ecològica entre les planures i els cerros. Freqüentment les estribaciones consten de palmitos aluvials i replanells disseccionats.
En Aragó (Espanya), es coneix a estes zones com somontanos. S'expressa en metros sobre el nivell de la mar (m s. n. m.). El peu de mont també pot definir la zona a on comença l'ocupació del sol i l'assentament d'una població humana.
Els piedemontes es formen en torno de les montanyes altes, generalment en acabant de que estes han sofrit un paroxisme tectónico. Aixina com un relleu és tant menys sensible a l'erosió quant més desgastat ha segut ya per ella, un relleu rejovenit per algun moviment tectónico es presta de nou a una intensa activitat erosiva. Pero en la formació dels piedemontes el clima representa també un paper essencial. Els climes humits són, al respecte, desfavorables: la presència d'un espés mant vegetal fa que les torrentades arrancades a la montanya siguen lo suficientment fins com per a que la arroyada els disperse a lo llunt. En les regions semiáridas, la pobrea de la vegetació sobre els relleus permet la disgregació d'estos en fragments que s'acumulen i estenen al peu de les vertents, formant un glacis entorn als massiços. En les regions fredes, existix un tipo de piedemonte constituït per l'acumulació dels materials transportats pels torrents o, en atres casos, per torrentades fluvioglaciares.
Descripció
[editar | editar còdic]
Les estribaciones llimiten fonamentalment montanyes, especialment aquelles que s'alcancen a través de crestes que aumenten en tamany quant més cerques estan de la montanya.
A la vora de certs massiços montanyosos, es formen depòsits per acció directa de la gravetat, els quals són composts de gran diversitat de materials, com a fragments de roca, materials fins (rovinas, argilas), gravas, arenas) i en ocasions de matèria orgànica, de tal manera que una característica d'estos depòsits és la seua heterogeneïtat. Una atra característica d'este tipo de sols és la seua baixa compacidad, trobant-se generalment en estat solt.
Eixemples
[editar | editar còdic]- Falda del Pique Penell a on es troben l'Observatori IRAM Pique Penell i l'Estació d'Esquí de Serra Nevada.
- Falda del Teide.
- Falda del Mulhacén.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «piedemonte | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ «falda | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ «somonte | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ «sopié | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ «faldeo | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ «jalda | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Falda (monte)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.