Fasti Ostienses

Fragment del Fasti Ostienses, que menciona a Farasmanes II: PHARASMAN'[ES REX IBERORVM CVM FILIO] I ET VXORE PHR[CVI IMP(ERATOR) ANTONINVS AVG(VSTVS) REGNVM] REDDIDIT. Traducció: Farasmanes, el rei d'Iberia en el fill i la seua esposa Phr [a qui l'emperador] Antonino Augusto, el regne] va restaurar

Els Fasti Ostienses són un calendari de magistrats romans i events importants des del 49 a. C. fins al 175 d. C., que es troben en Ostia, el principal port marítim de Roma. Junt en inscripcions similars, com Fasti Capitolini i Fasti Triumphales en Roma, els Fasti Ostienses formen part d'una cronologia coneguda com Fasti Consulars o Consular Fasti.

Els Fasti Ostienses varen ser gravats originalment en lloses de marbre en un lloc públic, ya siga en els fòrums de Ostian, o en el temple de Vulcan, la deidad tutelar de Ostia. Els fasti després varen ser desmantellats i utilisats com a materials de construcció. Des del seu redescubrimiento, s'han convertit en una de les principals fonts per a la cronologia del primer Imperi Romà, junt en historiadors com Tácito, Suetonio i Dion Casio.

Història

El terme fasti originalment es referia als calendaris publicats pels pontificis, indicant els dies en que es podien realisar transaccions comercials (fasti) i aquells en els que estava prohibit per raons religioses (nefasti). Estos calendaris freqüentment incloïen llistes dels magistrats anuals. En moltes cultures antigues, la forma més comuna de referir-se a anys individuals era pels noms dels magistrats presidents. Els cònsuls elegits anualment eren els magistrats del mateix nom en Roma, per lo que les llistes dels cònsuls que es remonten a molts anys varen ser útils per a datar events històrics. En el temps, tals llistes també es varen conéixer com fasti.

Ubicat en la desembocadura del Tíber, Ostia va ser el principal port marítim de Roma des del periodo més primerenc fins a el III, quan va ser alcançat per Portus. Els Fasti Ostienses es varen inscriure en un lloc públic en algun lloc de la ciutat, encara que precisament a on és incert; tal volta en el fòrum local, o en les parets del temple de Vulcano, l'ubicació del qual no ha segut identificada. En qualsevol cas, provablement varen ser supervisats pel Pontifex Volkani, el sacerdot de Vulcano en Ostia. Els fragments supervivents dels Ostienses mencionen esta cita vàries voltes. La talla del fasti de Ostian pot haver començat ya en la dictadura de Sila, en el 81 a. C., pero la primera porció supervivent registra els events del 49 al 44 a. C. L'últim any existent és 175 dC, pero hi ha moltes breches i la majoria dels anys supervivents estan danyats.

No està clar en quin moment es varen desmantellar els fasti per a la seua reutilisació com a material de construcció; poden haver segut abandonats ya en la dinastia Severa, pero lo més provable és que açò ocorreguera despuix del advenimiento del cristianisme com a religió estatal cap a fins de el IV, o inclús més vesprada, quan la ciutat es va vore amenaçada per les incursions de tant en terra com en mar durant el sigle quint. No obstant, des de el IX fins a el XIX, la ciutat vella va ser efectivament abandonada i considerada en gran medida com una font de material per a la construcció en atres llocs.

Contingut

Per a cada any, els Ostienses proporcionen una llista dels cònsuls, inclosos els dos ordinares, els cònsuls que varen entrar en el càrrec a principis de giner i tradicionalment varen donar els seus noms a l'any, seguits per tots els cònsuls sufectos que varen assumir el càrrec despuix de la renúncia o mort dels seus predecessors en el transcurs de l'any. Baixe la República, els consules suffecti varen ser elegits solament si un dels ordinares fallia o si era obligat a renunciar. Pero en l'época imperial, es va fer comuna que els emperadors nomenaren dos, quatre o inclús sis parells de cònsuls durant el transcurs d'un any.

Part de la raó per a aumentar el número de cònsuls va ser mostrar el seu favor a l'aristocràcia romana, per a qui mantindre el consulat per un periodo breu va ser un gran honor; pero la raó més pràctica era ocupar el gran número de llocs importants en la burocràcia imperial que tradicionalment ocupaven els ex cònsuls.

Per lo general, cada parell de cònsuls entraria en el càrrec al començ, o Kalendas, d'un més, encara que a voltes els cònsuls assumien el càrrec en els Ides o Senars, o en rares ocasions entre estes dates. La majoria dels emperadors varen sostindre el consulat vàries voltes, generalment servint com un dels ordinares, i després varen renunciar, a sovint ya en els idus de giner.

Ademés dels cònsuls, els Ostienses varen enumerar el duoviri jure dicundo local, els magistrats principals de Ostia, a els qui també se'ls va encarregar la realisació del cens cada cinc anys. Els prefectos també es mencionen en uns anys, pero també semblen haver segut funcionaris locals, a sovint en els noms de les mateixes famílies que regularment suministraven els duoviris de la ciutat.

Insertats entre els cònsuls romans i els magistrats ostianos, els ostienses descriuen ocasions importants, com a events relacionats en l'emperador o la família imperial, la mort de persones notables i la dedicació d'estàtues i temples. L'enfocament principal està en els events en Roma, encara que també es registren varis events d'importància local per als ostianos, inclós el nomenament de nous sacerdots de Vulcano i la donació de congiaria.

Encara que les porcions supervivents del fasti cobrixen un periodo de casi doscents vinticinc anys, solament es conserven parcialment uns ochenta y cinco anys. Ademés, a diferència del Fasti Capitolini, estos fasti no varen registrar les filiació dels cònsuls, lo que dificultava la prosopografía de l'Imperi. No obstant, els Fasti Ostienses són inmensament valiosos com a font per als noms i la cronologia de molts dels cònsuls que varen ocupar càrrecs baix l'imperi.