Felo (ciutat)
Felo (Plantilla:Lang-tr, en licio:Wehnti, Plantilla:Lang-grc) és l'emplaçament d'una ciutat de Licia, situada en una zona montanyosa prop de Çukurbağ en la província de Antalya, Turquia. La menciona el geógrafo grec Estrabón en el seu Geografia. Antifelo era el port de la ciutat.
En el passat existia certa confusió entre els erudits sobre l'ubicació exacta de Felo. En 1840, utilisant inscripcions gregues de difícil llectura, l'explorador i arqueòlec anglés Charles Fellows va considerar que la ciutat es trobava prop del poble de Saaret.
Història
[editar | editar còdic]Felo (Plantilla:Lang-grc: “terreny pedregoso”)[1] va ser una antiga ciutat de Licia, que va aparéixer per primera volta en els registres en ser mencionada per el historiador i geógrafo grec Hecateo de Mileto en c. 500 a. C, qui la va situar incorrectament en Panfilia.[2] Escílax de Carianda, escrivint a finals de el VI o principis de el V a. C., va mencionar a Felo.[3] Les seues tombes d són una de les primeres proves de la colonisació de la regió pels licios.[4]
La ciutat va ser membre de la Lliga Licia, durant un periodo en el que va controlar terres en la regió, i les fortalees de Bayındıry Llimenı.[2]. Segons Hecateo, el nom licio de la ciutat era Vehinda.[3] L'assentament és inusual en ser conegut hui en dia pel seu nom grec.[1] Els licios varen usar el seu propi nom per a la ciutat. L'anàlisis de Jan Zahle sobre la distribució i naturalea de les tombes licias conclou que, durant el periodo clàssic, Felo, Limira i Patara eren ciutats que se situaven just per baix de Janto en importància.[5] Durant el V, membres de la família real de Janto varen residir allí, per lo que la ciutat va eixercitar en el seu moment un paper polític central.[6] No obstant, l'expansió urbana no es va produir, encara que es va construir un chicotet teatre, i els monuments clàssics varen ser cuidadosadament conservats per successives generacions.[7]
Felo estava en l'interior, i Antifelo, un assentament coster al sur, servia de port.[8] A diferència de Antifelo, no es menciona en la guia per a navegants romà, el Stadiasmus Maris Magni.[9] Era una ciutat important en el V, i va seguir sent un centre important fins al sigle següent, en un notable heroon (santuari dedicat a un héroe).[2] El paper de la ciutat com a centre dinàstic va terminar en la seua conquista per Pericles de Limira en la década de 390 a. C.[10]
Durant el periodo helenístico, Antifelo va substituir a Felo com a núcleu central, i es va expandir fins a convertir-se en un pròsper centre comercial, mentres que Felo va disminuir en importància.[11]
Es va convertir en sèu metropolitana durant el periodo bizantí.[2][nota 1][12]
Descripció
[editar | editar còdic]
Felo es troba prop del chicotet assentament de Çukurbağ.[2] S'accedix al jaciment per una sendera que travessa la maleza. El cim del tossal medix 550 m de llarc i 150 m d'ample. Es poden vore parts de la muralla nort de la ciutat; la muralla corresponent del costat sur a penes es reconeix.[13]
Les ruïnes consistixen principalment en els restants de les muralles de la ciutat que rodejaven una acrópolis, en lo que provablement varen ser torres de vigilància adjacents.[14] Hi ha tombes total i parcialment expostes en la roca, incloent un eixemple d'una en una inscripció grega, i un epitafi escrit en licia|licio. Cap a l'extrem oest del jaciment hi ha una tomba independent de tipo domèstic excavada en la roca; la cambra té bancs en tres costats. Atres ruïnes inclouen tombes-vivenda i atres tombes chicotetes en diversos estats de conservació, un mur semicircular i un mur de roca en el relleu d'un bou. En les rodalies hi ha un manantial natural.[15]
Prop dels murs es troba un sarcòfec ben conservat en relleus en tres dels seus costats. Un relleu mostra dos pardals i tres figures, una de les quals és un home reclinado que sosté una copa;. un atre representa a un guerrer, pero parcialment destruït per un gran forat obert en la tomba, i en la tapa hi ha un parell d'aixetes i dos figures.[13] Es pot llegir l'inscripció grega d'un sarcòfec.[14] Més allà del jaciment principal hi ha atres cinc sarcòfecs.[13]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Bean, 1978, p. 92.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Zimmerman, 2002, p. 947.
- ↑ 3,0 3,1 Bayburtluoğlu, 2004, p. 237.
- ↑ Keen, 2018, p. 28.
- ↑ Keen, 2018, pp. 37-38.
- ↑ Kolb, 2019, pp. 538, 541.
- ↑ Kolb, 2019, p. 555.
- ↑ Bean, 1978, pp. 92-93.
- ↑ Spratt, 1847b, p. 267.
- ↑ Kolb, 2019, p. 553.
- ↑ Bean, 1978, p. 94.
- ↑ «Catholic Hierarchy Phellus (Titular See)» (en en). Consultat el 2 de febrer de 2024.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Akşit, 2006, p. 92.
- ↑ 14,0 14,1 Bayburtluoğlu, 2004, p. 238.
- ↑ Akşit, 2006, p. 93.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Lycia: The Land of Light (en en), Istanbul: Aksit Kultur Turizm Sanat Ajans Lt. ISBN 975-7039-11-X.
- Lycia (en en), Antalya: Suna & İnan Kıraç Research Institute on Mediterranean Civilizations. ISBN 978-97570-7-820-3.
- Lycian Turkey: An Archaeological Guide (en en), London: Benn. ISBN 978-05100-3-205-0.
- Dynastic Lycia: A Political History of the Lycians and Their Relations with Foreign Powers, C. 545-362 B.C. (en en), Leiden: Brill Publishers. ISBN 978-90043-5-152-3.
- «From Mountain to Coastal Plain: Settings of Settlements and Stages of Urbanisation in Ancient Lycia», Regional Urban Systems in the Roman World, 150 BCE – 250 CE (en en), Leiden: Brill Publishers. ISBN 978-90-04-41433-4.
- Spratt, Thomas (1847a). Travels in Lycia, Milyas, and the Cibyratis, in company with the clapix Rev. E. T. Daniell (vol. 1) (en en), London: J. Van Voorst. OCLC 582161294.
- Spratt, Thomas (1847b). Travels in Lycia, Milyas, and the Cibyratis, in company with the clapix Rev. E. T. Daniell (vol. 2) (en en), London: J. Van Voorst. OCLC 582161294.
- Untersuchungen zur historische Landeskunde Zentrallykiens (en de), Bonn, Germany: Habelt, pp. 61-67. ISBN 978-37749-2-553-3.
- «Phellus», Brill's New Pauly: Encyclopaedia of the Ancient World (vol. 10) (en en), Leiden: Brill Publishers.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Felo (ciudad)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>