Anar al contingut

Fenicocroíta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Phoenicochroite-212833.jpg
Fenicocroíta

La fenicocroíta és un mineral de la classe dels minerals sulfat. Va ser descoberta en 1839 prop d'Ekaterimburgo en l'óblast de Sverdlovsk (Rússia), sent nomenada aixina degl grec φοίυικος -roig obscur- i χρόα -color-, en alusió al seu color.[1] Sinònims poc usats són: melanochroita, ohenicochroita.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un cromato anhidro de plom. És isoestructural en el mineral lanarkita (Pb2O(SO4)), en el que forma una série de solució sòlida en la que la substitució gradual del cromo per sofre va donant els distints minerals de la série.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

És un mineral d'aparició rara, que es forma com a secundari en la zona d'oxidació dels jaciments de minerals del plom d'orige hidrotermal i que continguen cromo.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: crocoíta, vauquelinita, fornacita, hemiedrita, iranita, piromorfita, mimetita, cerusita, leadhillita, galena, calcita, fluorita o cuarzo.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Glocker, E.F., 1839. Handbuch der Mineralogie, 2ª edició, Nürnberg: 612.