Fia-la de Mégara
La Fia-la de Mégara és una fia-la (pátera d'argent de l'antiga Grècia, un got de libaació, trobat en una tomba de l'Alta Macedònia prop de l'actual Kozani.[1][2] Datada en c. 500 a. C., du una inscripció d'una llínea en grec dòric, que resa «sacrificada a l'Atenea de Mégara». (Plantilla:Lang-grc.[2][3] Actualment es conserva en el Museu Arqueològic de Kozani, en el noroest de Grècia.
Descripció
[editar | editar còdic]
Per la referència a Megara i al seu conegut santuari d'Atenea, se sol supondre que la seua procedència és d'eixa ciutat, situada en el sur de Grècia,[4][5][6] i data de principis de el V. Entre les característiques del seu sistema d'escritura es troba una forma arcaica d'un glifo, similar a la B, per a la lletra I (épsilon), una traça que es troba en freqüència en inscripcions antigues de Mégara i la propenca Corinto.[7][8] No obstant, James L. O'Neil,[9] seguint a Hammond i Griffith,[10] conjectura que l'inscripció també podria haver segut escrita localment en Macedònia. En este cas, constituiria l'eixemple més antic conegut d'un dialecte grec local escrit en Macedònia i confirmaria el hipòtesis —derivada d'una atra troballa arqueològica, la tablilla de maldicció de Pella— de que el grec macedonio era de naturalea dòrica. O'Neil argumenta que existix evidència de que un lloc en Macedònia també es dia Mégara, alguna cosa que també respalen els registres de Plutarco:“'The local scripts of archaic Greece”[11] i que l'inscripció no mostra la forma arcaica específicament megárica de épsilon. No obstant, les notes de L. H. Jefferey per a Poinikastas sí mostren precisament esta forma arcaica megarense.[2]
De les formes llingüístiques de l'inscripció, la paraula ἰαρά ('sagrat') s'identifica inequívocament com dòrica. La forma arcaica del nom de la deesa Atenea, Ἀθαναία(ς), és menys distintiva i podria aparéixer en qualsevol dialecte llevat en el jónico, mentres que l'artícul genitiu τᾶς apunta a qualsevol dialecte llevat el jónico i l'àtic. La forma del nom Mégara, en l'inicial mh-, reflectix el seu orige etimològic *sm- i es troba en freqüència en inscripcions de Mégara, pero també en atres llocs.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Està descrita en Supplementum Epigraphicum Graecum (SEG) vol. 13, no. 306; en N. G. Hammond i G. T. Griffith, A history of Macedònia, Oxford: Oxford University Press (1979), vol.2, p. 96; en T. Rizakis i G. Touratsoglou, Epigraphes Ano Makedonia, Athens 1986, #2; i en L. H. Jefferey, The local scripts of archaic Greece, Oxford (1961), #.2.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Poinikastas, database of Greek inscriptions, Megara #» (en en). Consultat el 2025-05-02.
- ↑ Miller, 2013, p. 189.
- ↑ Fíala de Mégara data base, cita de Jeffery, Supplementum Epigraphicum Graecum (SEG).
- ↑ Greek and Roman gold and silver plate (en en), London: Methuen, pp. 57. ISBN 0-416-72510-4.
- ↑ (1996).Oxford Classical Dictionary.
- ↑ Jefferey, L. H.. The local scripts of archaic Greece (en en), p. 132 i sigs..
- ↑ «A history of Macedonia, database of Greek inscriptions» (en en). Consultat el 2025-05-02.
- ↑ O'Neil, 2006, pp. 197-198.
- ↑ (1979) A history of Macedònia (en en), Clarendon, p. 96.
- ↑ Plutarco, Epigraphes Ano Makedonia, 2.2
- ↑ O'Neil, 2006, p. 198.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Miller, Gary (2013). Ancient Greek Dialects and Early Authors, Introduction to the Dialect Mixture in Homer, with Notes on Lyric and Herodotus (en en), De Gruyter. ISBN 9781614512950.
- O'Neil, James L. (2006). “Doric Forms in Macedonian Inscriptions” (en). Glotta 82: 192–210. Göttingen, Germany: Vandenhoeck und Ruprecht.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fíala de Mégara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.