Fluorur de ferro (III)
El fluorur de ferro (III), també conegut com a fluorur fèrric, són composts inorgànics en la fòrmula FeF3(H2O)x a on x = 0 o 3. El fluorur de ferro (III) anhidro és blanc, mentres que les formes hidratadas són de color rosa clar. [1]
Propietats químiques i físiques
[editar | editar còdic]El fluorur de ferro (III) és un sòlit antiferromagnético [2]tèrmicament robust, format per centres de Fe(III) d'alt espin, lo que concorda en els colors pàlits de totes les formes d'este material. Tant el fluorur de ferro(III) anhidro com els seus hidrats són higroscòpics.
Estructura
[editar | editar còdic]La forma anhidra adopta una estructura simple en centres octaèdrics Fe(III)F6 interconectados per enllaços llineals Fe-F-Fe. En cristalografia, es classifiquen com a romboèdrics en un grup espacial R-3c.[3] El motiu estructural és similar a l'observat en el trióxido de reni. Encara que el sòlit no és volàtil, s'evapora a altes temperatures i el gas, que s'obté a 987 °C, consistix en FeF3, una molècula plana de simetria D3h en tres enllaces Fe-F iguals, cada u de llongitut 176,3 pm.[4]A temperatures molt altes, es descompon per a donar FeF2 i F2.[3]
Es coneixen dos formes cristalines, o més tècnicament, polimorfos, del FeF3·3H2O: les formes α i β. La forma α es prepara per evaporament d'una solució de HF que conté Fe3+ a temperatura ambiente, mentres que la forma β es prepara per evaporament de dita solució a una temperatura superior a 50 °C. La forma α sòlida és inestable i es convertix en la forma β en qüestió de dies. Les dos formes es distinguixen per la diferència en el desdoblament cuadrupolar dels seus espectres Mössbauer.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Housecroft, Catherine E.; Sharpe, Alan G. (2008) Inorganic Chemistry (3rd ed.), Pearson: Prentice Hall. ISBN 978-0-13-175553-6
- ↑
Physical Review.112(4)
- 1132–1136.doi:10.1103/PhysRev.112.1132.
- ↑ 3,0 3,1 Greenwood, Norman N.; Earnshaw, Alan (1997). Chemistry of the Elements (2ª ed.). Butterworth-Heinemann. ISBN 978-0-08-037941-8.
- ↑ Hargittai, M.. “The molecular geometry of iron trifluoride from electron diffraction and a reinvestigation of aluminum trifluoride”. Structural Chemistry 1 (1): 75–78. doi:.
- ↑
Inorganic Chemistry.31(6)
- 1118–1120.doi:10.1021/ic00032a042.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fluoruro de hierro (III)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.