Anar al contingut

Força central

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una força central és una força que està dirigida a lo llarc d'una recta radial a un centre fix i la magnitut del qual només depén de la coordenada radial r:[1]

𝐅=F(𝐫)𝐫^

a on 𝐫^ és un vector unitari dirigit radialment des de l'orige.

El vector força és sempre paralel al vector posició.

L'orige creador de la força es denomina centre del moviment.[2]

Propietats

[editar | editar còdic]

Una força central és casi sempre una força conservativa. Les forces conservativas no depenen del temps i complixen que el seu rotacional és nul i que es poden expressar com el gradient del seu potencial en el signe canviat:

×𝐅(𝐫)=0
𝐅(𝐫)=V(𝐫)

En els camps de forces centrals el moment angular es conserva:

𝐋=𝐫×m𝐫˙= constante

Açò es deu a que el moment de forças és nul (𝝉=𝐫×𝐅=0), ya que el vector força és sempre paralel al vector posició. Com a conseqüència, el cos que sofrix la força es mou en un pla. Ademés, si el moment angular és zero, el cos descriu un moviment rectilíneo a través de la recta que ho unix en l'orige, l'acceleració del qual no és constant.[3]

Eixemples

[editar | editar còdic]

Els casos més familiars de forces centrals són les forces de la gravetat i l'electrostàtica, abdós eixemples de forces proporcionals a l'inversa del quadrat de la distància: F(r)1/r2. Un atre eixemple és el del oscilador harmònic, en F(r)r i en signe negatiu.

Ademés, el teorema de Bertrand demostra que les forces de tipo F(r)=k/r2 i F(r)=kr són les úniques forces centrals que produïxen òrbites tancades estables.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Raymond A. Serway, John W. Jewett (2005). Física per a ciències i ingenieries, 6ª edició, Cengage Learning Editors, p. 403. ISBN 9789706864239.
  2. Anthony Bedford, Wallace Fowler (2000). el%20moviment%22&f=false Mecànica per a ingenieria: dinàmica, Pearson Educació, p. 210. ISBN 9789684444713.
  3. «Força central i conservativa». Curs Interactiu de Física en Internet. Consultat el 8 de giner de 2010.
  4. Goldstein, H. (2002). Classical Mechanics, 3 edició (en anglés), Addison Wesley, pp. 89-92. ISBN 9780201657029.