Forma farmacèutica efervescente

Les tabletas o comprimits, grànuls i pols efervescentes són formes farmacèutiques sòlides sense recobriment que generalment contenen substàncies àcides i carbonat o bicarbonats, i que reaccionen ràpidament en presència d'aigua per mig de la lliberació de CO2. Per lo general, es dissolen o dispersen en aigua abans de l'administració.[1]
Les tabletas efervescentes solubles es preparen per compressió. Ademés dels ingredients actius, contenen mescles de àcit (àcit cítric, àcit tartárico) i bicarbonat de sodi (NaHCO3) que lliberen diòxit de carbono quan es dissolen en aigua.[2]
Esta forma farmacèutica se sol amprar en medicaments com l'aspirina, suplements vitamínicos (especialment de vitamina C) i en antiácidos per a aliviar el malestar estomacal (la forma del qual en pols es coneix de forma coloquial en països llatinoamericans en el nom de sal de fruta).
Burbujeo
[editar | editar còdic]Fins als anys 60, era habitual i necessari remoure una tableta en un got d'aigua fins que les pols quedaren completament dissolts. En l'introducció de la tableta efervescente açò es va fer innecessari.
El burbujeo es produïx perque d'una sal d'àcit carbónico se separa el diòxit de carbono (CO 2 ) en reaccionar en un àcit en presència d'aigua. [3] Açò accelera molt el procés de dissolució de la tableta. La reacció química és bàsicament la mateixa que en pols efervescentes o la rent en les fermentació. Es poden utilisar carbonat de sodi (carbonat de sodi i bicarbonat de sodi) o ben carbonat de potassi com a components suministradors de diòxit de carbono, el component liberador és un àcit sòlit com l'àcit cítric, l'àcit tartárico o l'àcit málico.
Si unes pols contenen carbonat hidrogenado de sodi (NaHCO 3 ) i àcit cítric (C 6 H 8 O 7 ), en sumergir-la en aigua, tenint en conte que en mig es genera àcit carbónico, es produïx la reacció:
Història
[editar | editar còdic]Les mescles efervescentes es coneixen des de principis de el XX. Durant la década de 1930, l'èxit de la marca Alka Seltzer va crear una moda pels productes efervescentes que continua fins a hui.[4] El producte consistix en tabletas contenint àcit acetilsalicílico i una mescla efervescente d'un àcit orgànic adequat i un carbonat o bicarbonat d'un metal alcalino.[5]
Ademés de tabletas i comprimits efervescentes, també existixen grànuls i pols efervescentes.

Les reaccions àcit-base entre el bicarbonat de metal alcalino i àcit cítric o tartárico s'han utilisat durant molts anys per a produir preparacions farmacèutiques que facen efervescència tan pronte com s'agrega aigua.[1] En tals sistemes, és pràcticament impossible conseguir molt més que una saturació atmosfèrica de la solució sobre el diòxit de carbono lliberat. Si l'àcit es dissol primer, llavors la major part de la reacció té lloc en solució saturada, molt prop de les partícules de bicarbonat no dissoltes. Si el bicarbonat es dissol més ràpit, la reacció té lloc essencialment prop de la superfície de l'àcit no dissolt. Dits sistemes de suspensió no favorixen la sobresaturación con respecto de el diòxit de carbono perque els sòlits particulados actuen com a núcleus per a la formació de bombetes.[6]
El procés d'compactación general de la tableta o comprimit normalment es descriu per mig d'una série de fases seqüencials:
- reordenamiento,
- deformació (elàstica, plàstica) de les partícules inicials,
- fragmentació i
- deformació dels fragments.[1]
Les partícules menudes s'acosten molt i es formarà una atracció o enllaços entre partícules. Condicions similars prevaldran en les tabletas efervescentes.[7]
Una propietat molt important dels productes efervescentes és l'isoterma d'adsorció/desorción de la matèria primera i, en conseqüència, el seu contingut d'humitat. Per a evitar una reacció efervescente prematura en les tabletas, es deuen usar substàncies en baix contingut d'humitat. La solubilidad acuosa és una atra propietat important de les substàncies usades en productes efervescentes. També és important usar matèries primeres que es puguen humir fàcilment.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (2007) Effervescent Pharmaceuticals (en Encyclopedia of Pharmaceutical Technology, Vol III), 3. ed. edició, New York: Informa Healthcare, pp. 1454-1465. ISBN 9780849393945.
- ↑ (1999) The United States Pharmacopeia: the National Formulary, [24th revision]. edició, Rockville, Md.: United States Pharmacopeial Convention. ISBN 9781889788036.
- ↑ Peter Langguth und Joachim Seydel: Überarbeitetes Glossar zu Begriffen der Pharmazeutik, Angewandte Chemie 123 (2011) 3635–3651.
- ↑ (1934) Modern Cosmetics- Formulation and Production, 1st. edició, The Drug and Cosmetic Industry.
- ↑ (2014) Farmacopea dels Estats Units Mexicans, 11a edició, Mèxic: Comissió Permanent de la FEUM, p. 1505. ISBN 9786074604542.
- ↑ Journal of pharmaceutical sciences.54(9)
- 1273-1276.doi:10.1002/jps.2600540910.
- ↑ European Journal of Pharmaceutics and Biopharmaceutics.44(3)
- 229–242.doi:10.1016/S0939-6411(97)00127-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Forma farmacéutica efervescente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.