Anar al contingut

Sidral

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sidral
Anuncie sidral, 1907

El sidral[1]o pols efervescentes és una mescla, dolça i efervescente, d'a lo manco dos tipos de pols. El producte es ven per a fabricar begudes gaseoses o refrescs efervescentes, pero també es consumix en una cullera chicoteta o sumergint dins del sobre i llepant despuix: una piruleta, una barrita de pegament dolç, un pal que ve inclós o inclús un dit, humits en saliva.[2] El nom genèric de sidral es va amprar en Catalunya i en alguns llocs de la península, pero a pesar de ser d'us universal, tenia noms diferents en cada país, en Anglaterra es dien Sherbet, en Alemània Brausepulver, etc. . A voltes, també s'utilisaven pastilles efervescentes i gavetes efervescentes .[3] Encara hui en dia, les pols efervescentes també s'utilisen com una forma de dosificació farmacèutica de medicaments o suplements nutricionals.

Composició i funcionalitat

[editar | editar còdic]
Versió tradicional

Si s'afig una mescla de bicarbonato di sodi (NaHCO 3 ) i àcit tartárico o àcit cítric en l'aigua, el bicarbonat de sodi i l'àcit reaccionen entre ells, produint tartrato de sodi o citrato de sodi i àcit carbónico, i este últim es descompon, en una reacció efervescente, en més aigua i diòxit de carbono,.

L'àcit cítric (C6H8O7) en el bicarbonat, tenint en conte que enmedio es genera àcit carbónico, desencadena la següent reacció endotèrmica :

3 NaHCO3(aq)+C6H8O7(aq) Na3C6H5O7(aq)+3 H2O(l)+3 CO2(g)

Les pols efervescentes produïts industrialmente també poden contindre sucre, aromatizantes, colorants alimenticis aixina com atres aditius.

Història

[editar | editar còdic]
Ahoj pols efervescentes de Frigeo

Les pols efervescentes ( en latín: Pulvis aërophŏrus.(en el llenguage dels farmacèutics) ya es venien en el XIX .[4][5] Llavors, era habitual que dugueren àcit tartárico .[6]

Els Brausepulver es preparaven a finals de el XIX en Alemània, de la següent manera: “Per a utilisar-ho, abocar una cucharadita plena de Brausepulver en un got mig ple d'aigua, remoure-ho una volta i beure-ho lo més ràpidament possible mentres està efervescente. […] Com sempre es pert molt diòxit de carbono i es goja principalment per l'efecte de les bombetes, el método d'us habitual té desventages, és molt més convenient posar les pols en la boca i sentir el hormigueo sobre la llengua ".[5]


Paralelament en Anglaterra les pols efervescentes es dien Sherbet o Soda-powder, es venien per separat en càpsules de colors (una en 2 g de bicarbonat de sodi i l'atre en 1,5 g d'àcit tartárico) i només es mesclaven en el moment posar-les en l'aigua immediatament abans de beure.[5] A finals de el XIX ya hi havia versions aromatizadas en sabor a gingibre o menta . Inclús s'utilisaven com a pols mesclades en medicaments per a fer el sabor més agradable.

Les primeres pols efervescentes produïts industrialmente varen ser Fabricats en el XIX per l'empresa Stollwerck de Colónia . Estaven fetes en sucs de frutes evaporades, sucre de canya, àcit cítric i bicarbonat de sodi.[7]

En 1925, Theodor Beltle de Stuttgart - Bad Cannstatt i el seu cunyat Robert Friedel varen fundar l'empresa Robert Friedel GmbH (Frigeo), que va produir les Friedel-Brause o "pólvora de limonada gaseosa per a totes les classes de població". Inicialment, el conjunt efervescente es venia en bosses triangulars en dos tablillas separades que contenien bicarbonat de sodi i àcit tartárico, que devien afegir-se a l'aigua. Els únics sabors que s'oferien eren taronja i llima. En la década de 1930, la preparació es va passar a vendre en forma de pols i es va introduir la marca "Ahoj".

En 1951, varen eixir al mercat alemà, els pals efervescentes SADEX . El nom estava format pel llinage del propietari de l'empresa Fritz Sattler i la dextrosa utilisada.

Despuix de la Segona Guerra Mundial, les limonada preparades es varen fer cada volta més populars, i les pols efervescentes, que ya estaven disponibles també en sabors de frambuesa, casi varen deixar de jugar un paper important en el món de les begudes. Hui en dia, els jóvens a voltes encara consumixen pols efervescentes junt en alcohol, especialment en vodca, de fet les pols es mesclen en l'alcohol dins de la boca.

En Alemània generalment estes pols, es venen comercialment en la marca Ahoj . En Suïssa, les pols efervescentes se solen vendre com tablillas efervescentes en la marca Tiki . El mateix principi que en les pols efervescentes també s'utilisa per a les pastilles de vitamines efervescentes i productes similars.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Cercaterm» (en és).
  2. «».
  3. Gustav Adolf Buchheister: Vorschriftenbuch für Drogisten. Die Herstellung der gebräuchlichen Verkaufsartikel. (= Handbuch der Drogisten-Praxis; 2) Julius Springer, 9. Aufl., Berlin 1922, S. 157–158.
  4. Artikel Brausepulver. In: Kleineres Brockhaus’sches Conversations-Lexikon für donen Handgebrauch. In vier Bänden. Erster Band, F. A. Brockhaus, Leipzig 1854, S. 616.
  5. 5,0 5,1 5,2 Artikel Brausepulver. In: Meyers Konversations-Lexikon, 3. Band, 3. Aufl., Leipzig 1874, S. 680.
  6. Friedlieb Ferdinand Runge: Hauswirthschaftliche Briefe. Erstes bis drittes Dutzend. Berlin 1866. (= Reprint, Zentralantiquariat der DDR, Leipzig 1988), S. 62.
  7. Robert Habs, Leopold Rosner: Appetit-Lexikon: ein alphabetisches Hand- und Nachschlagebuch über alle Speisen und Getränke; zugleich Ergänzung eines jeden Kochbuches. Badenweiler 1997 (Nachdruck der Erstausgabe: Wien 1894).