Formació Fra Mauro

Vista oblicua de Fra Mauro presa des de l'òrbita llunar durant la missió Apolo 12.

La formació Fra Mauro (o les Terres Altes de Fra Mauro) és un parage selenológico situat en la cara visible de la Lluna utilisat com a lloc d'aterrisage de la missió espacial nortamericana Apolo 14 en 1971. Deu el seu nom al cràter de 80 quilómetros de diàmetro Fra Mauro, localisat en el seu interior. A la seua volta, el cràter va prendre el seu nom de Fra Mauro, un monge i cartógrafo italià de el XV. Originalment estava planificat que l'Apolo 13 alunizase en les terres altes de Fra Mauro, pero no va poder fer-ho per un problema tècnic durant l'aproximació.

Es pensa que la formació Fra Mauro va poder ser formada per eyeccions o enrunes procedents de l'impacte que va originar el Mare Imbrium. Durant la missió Apolo 14, els membres de la tripulació varen prendre mostres dels materials del cràter Con, un element molt pròxim al lloc d'aterrisage de la missió, que va proporcionar una idea de la composició del material profunt dins de la formació. La senya de la missió ha ajudat a determinar l'edat aproximada del Mare Imbrium, sugerint que no té més allà d'aproximadament 4.250 millons d'anys d'antiguetat.

Formació i geografia

Fra Mauro és una extensió montuosa de particulars característiques geològiques que cobrix grans porcions de la superfície llunar al voltant del Mare Imbrium. Es pensa que va poder ser format per les eyeccions de l'impacte que va originar el mar. L'àrea està principalment composta de crestes i cerros relativament baixos, entre els que existixen valls ondulades. Gran part del mant de material eyectado en l'impacte del Mare Imbrium ha segut cobert en enrunes procedents d'impactes més recents i per materials precipitats per possibles moviments sísmics. Les enrunes presents en la formació poden haver-se originat en profunditat baix la corfa llunar original, per lo que les mostres arreplegades allí podrien donar una idea de l'història geològica de la Lluna. La petrologia de la formació, basada en les senyes obtingudes per l'Apolo 14, indica una història d'impacte i eyecció, possiblement comprenent un periodo d'aproximadament 500 millons d'anys.

Un impacte relativament recent va crear el cràter Con, en uns 300 metros de diàmetro i 75 metros de profunditat, propenc al lloc de alunizaje de l'Apolo 14. Un dels objectius principals d'aquella missió era prendre mostres del material original localisat en el brocal del Mare Imbrium.

Les mostres obtingudes de la formació Fra Mauro durant la missió Apolo 14 sugerixen que l'impacte que va formar la conca del Mare Imbrium no té més allà de 4.250 millons d'anys.

Geologia

Fotografia presa durant la missió Apolo 14 mostrant un grup de roques pròximes al brocal del cràter Con. Note's l'estratificació d'algunes de les roques més grans.

L'anàlisis de les mostres preses per l'Apolo 14 sugerixen que apareixen cinc components geològiques principals en l'àrea immediata al punt d'aterrisage: breches regolíticas, breches fragmentarias, litologia ígneas, litologia granulars, i litologia vítreas d'impacte. Mostres de cada una d'estes composicions varen ser arreplegades en una o en abdós de les dos unitats geològiques més importants pròximes al lloc d'aterrisage de l'Apolo 14 dins de Fra Mauro: el mant d'impacte immediat al cràter Con (d'aproximadament 25 millons d'anys d'antiguetat), i el terreny circumdant més antic.

Mapa Geològic d'un àrea de la formació (Fer "clic" per a ampliar i vore la llegenda de colors).

Durant la missió Apolo 14, els astronautes Alan Shepard i Edgar Mitchell varen arreplegar materials eyectados en l'impacte del cràter Con, que s'estima que va poder haver excavat durant l'impacte que ho va formar uns 80 m en el material superficial del Mare Imbrium. La majoria d'estes mostres estan classificades com a breches de la proximitat del cràter Con.

Els estudis realisats en les mostres d'Apolo 14 han mostrat que els seus materials no recolzen la possibilitat de que el lloc d'aterrisage tinguera un sol format per roques volcàniques o basalt. Els basalt són escassos en les mostres eyectadas del cràter Con, sent alguna cosa més abundants en les mostres recuperades més a l'oest, en el costat opost del lloc d'aterrisage immediat. Dos explicacions han segut conjeturadas per a justificar este fet: (1) la majoria del basalt en el lloc d'aterrisage yacer per baix de la profunditat excavada durant la formació del cràter Con o (2) el basalt situat presuntament per baix del punt d'aterrisage va poder haver segut excavat per un cràter propenc en un diàmetro de m. Es creu que esta última hipòtesis és més verosímil, perque els pocs basalt recuperats són similars als basalt recuperats en el cràter Con. No s'ha pogut establir concluyentement si els basalt trobats tenen una relació directa en el lloc d'aterrisage o no, en estar localisat en una vall entre crestes, a on existix la possibilitat de que els basalt hagen segut merament depositats allí a raïl d'atres acontenyiments d'impacte.

Els membres de la tripulació de l'Apolo 14 varen prendre mostres de roques eyectadas procedents del cràter Con. Estes roques són breches estratificadas i fracturades, contrastant en l'aspecte de l'àrea circumdant, molt més antiga. Les roques de major tamany i número propenques al cràter Con, es pensa que varen poder originar-se a major profunditat. Estes roques mostren les que es consideren característiques generals de la formació Fra Mauro: textura clástica, estratificació, i diaclasado o fracturaació.