Frailea chiquitana
Frailea chiquitana és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Frailea, dins de la família Cactaceae. És endèmica del surest de Bolívia, específicament del departament bolivià de Santa Creu. Contràriament a la majoria dels representants del gènero, esta espècie no mostra flors cleistógamas.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Frailea chiquitana és una espècie de cactus de menut tamany i hàbit generalment solitari, encara que pot formar grups baixos i aplanados, en part afonats en el sol. Desenrolla una raïl principal gran i tuberosa, acompanyada de raïls laterals fines i difusas.
El talle presenta forma deprimit-esfèrica a esfèrica, rara volta curt-cilíndrica. La epidermis mostra tonalitats que varien del vert groguenc al vert obscur o llaugerament purpúreo. Medix entre 2 i 3 cm d'altura i entre 2,5 i 3 cm de diàmetro. L'àpiç apareix llaugerament umbilicado i porta numeroses espines adpresas.
Posseïx de 24 a 31 costelles rectes, d'aproximadament 2 mm d'altura i 3,5 mm d'esgambi, dividides en tubèrculs globosos d'uns 2 mm de diàmetro. Sobre elles es disponen areolas elíptiques i prominents, d'1,5 mm de diàmetro; les superiors presenten escàs tomento blanquecino i les inferiors carixen d'ell. Desenrolla d'1 a 3 espines centrals de color marró obscur, de fins a 3 mm de llongitut, i de 4 a 5 espines radials blanques, dispostes en forma de pentine i d'aspecte setoso, també de fins a 3 mm de llarc.
Les flors naixen al voltant del melic apical. Presenten forma àmpliament infundibuliforme a acampanada i color groc clar. Alcancen entre 1,7 i 2 cm de llongitut i fins a 2,5 cm de diàmetro. El tubo floral resulta molt curt i porta escamas agudes de color pardo rojós, ademés de llana blanquecina i cerdes pardas. Els tépals exteriors són grocs; els interiors, lanceolados, medixen prop d'1 cm i mostren un to groc moderat. Els filaments i les anteres presenten color groguenc. l'estil medix al voltant d'1 cm, sobrepassa els estams i termina en cinc lòbuls estigmàtics casi blanquecinos. A diferència de la majoria de les espècies del gènero Frailea, esta espècie no presenta cleistogamia; les seues flors s'òbrin de forma normal i requerixen polinisació per a formar llavors.[1]
El frut és sésil, globoso, de fins a 1 cm de diàmetro, de color rojós i cobert per abundants cerdes curtes parduzcas i pèls blancs. Les llavors tenen forma de caixco o de barca, medixen prop de 2 mm de diàmetro i presenten color pardo obscur i superfície lluenta. Constituïxen un cas poc comú entre els cactus, ya que suren en l'aigua; esta característica favorix la seua dispersió per mig de la escorrentía en el seu hàbitat natural.[2][3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució natural d'esta espècie s'ubica en el surest de Bolívia, en el departament de Santa Creu, específicament en les províncies de Chiquitos i Cordillera.[2]
Habita principalment en el bioma tropical estacionalmente sec,[4] entre els 400 i els 1000 m s. n. m. S'establix en inselbergs situats en la zona de transició entre el Tancat bolivià i els boscs amazónicos. En esta regió predominen temperatures miges elevades durant gran part de l'any i precipitacions anuals que superen els 1000 mm.[1]
L'espècie creix sobre superfícies rocoses planes, en sectors sombreados i en cobertura boscosa. Estos microhábitats permeten que el sol conserve certa humitat durant periodos curts de sequia. A pesar de l'elevada pluviosidad, el caràcter rocós del substrat facilita un drenage ràpit de l'aigua. El sol presenta textura fina, arenenca i solta, en bona permeabilidad, encara que resulta poc profunt. Esta escassa profunditat llimita el desenroll de plantes de major porte i reduïx la competència per llum, lo que favorix la supervivència d'esta espècie de menut tamany.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Frailea chiquitana va ser descrita pel botànic bolivià Martín Cárdenas Bella i publicada per primera volta en la revista científica National Cactus and Succulent Journal 6: 8 en 1951.[4][5]
- Frailea: nom genèric otorgat en honor al jardiner espanyol Manuel Flare (1850-1944), qui va conservar i va cuidar la colecció de cactus del Departament d'Agricultura dels Estats Units.[6]
- chiquitana: epítet geogràfic que fa referència a la província de Chiquitos, en el departament bolivià de Santa Creu lloc a on es va descobrir l'espècie.[7][8]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com “Senyes Insuficients (DD)”. Esta categoria indica que l'informació disponible no permet evaluar el seu risc d'extinció en estat selvat en el nivell de certea requerit.
Ademés, no existixen senyes concretes sobre les amenaces que podrien incidir en les seues poblacions o en el seu hàbitat. Esta carència d'informació impedix establir mides de conservació específiques i posa de relleu la necessitat d'investigacions adicionals que aclarixquen el seu estat de conservació.[9]
Usos
[editar | editar còdic]Esta espècie de cactus es cultiva en freqüència com planta ornamental i resulta relativament fàcil de mantindre. Creix millor durant l'estiu i pot desenrollar-se tant empeltat com sobre les seues pròpies raïls, encara que en este últim cas conserva un porte més compacte i aplanado. Durant l'estació seca es retrau per complet baix el sol, comportament que també manifesta en cultiu. Presenta un cicle de vida curt, ya que en cultiu rara volta supera els 10 a 15 anys i en el seu hàbitat pot comportar-se com a anual. Produïx llavors en facilitat quan rep humitat suficient en época càlida, lo que favorix l'aparició de noves plántulas al voltant de la planta mare. Convé renovar-ho periòdicament a partir de llavors, puix eixemplars aparentment sans poden morir de forma repentina per envelliment.
Requerix un substrat mineral molt permeable i en escassa matèria orgànica, ya que els sols rics favorixen un creiximent allargat i poc compacte. Es recomana transplantar cada dos anys en tests en bon drenage. Per a estimular un desenroll equilibrat, pot aplicar-se en primavera i estiu un fertilisant baix en nitrogen i en aporte adequat de potassi, que contribuïx a mantindre la planta ferma i saludable.
El rec deu ser cuidadós i moderat. Convé regar quan el substrat es trobe completament sec, per la sensibilitat de les seues raïls fines a la humitat prolongada. Ccuando descendixen les temperatures, deu suspendre's el rec i mantindre el substrat totalment sec durant l'hivern, en temperatures entre 5 i 15 °C. Tolera de manera ocasional descensos llaugers per baix de 0 °C si permaneix en condicions seques. La humitat ambiental elevada durant el repòs hivernal favorix l'aparició de pudriciones.
Preferix exposicions de llaugera ombra a ple sol. En ombra clara desenrolla colors més intensos i obscurs, mentres que en ambients més sombreados creix en major rapidea pero pert la seua forma plana característica. Resulta una espècie molt adequada per al cultiu en test, ya que manté tamany reduït i aspecte ornamental constant. En condicions adequades sol mantindre's lliure de plagues, especialment si creix en un substrat mineral en bona ventilació. No obstant, poden aparéixer àcars, cochinillas —tant en la part aérea com en les raïls— i, en menor freqüència, insectes escama. L'excés d'humitat constituïx el principal factor de risc per a la pudrición. Per a previndre-la, convé assegurar un drenage eficient i cobrir el coll de la raïl en arena grossa.
Es multiplica principalment per llavors fresques. Les plántulas requerixen protecció front a la llum intensa i transplants freqüents durant els primers anys. Quan les plantes alcancen entre 4 i 5 cm de diàmetro, creixen en major llentitut i convé espayar els transplants a intervals de tres o quatre anys, ademés de mantindre-les en condicions més seques i lluminoses. Alguns cultivadores recorren a l'esgall per a accelerar el creiximent, encara que les plantes obtingudes d'esta manera solen presentar un porte més elevat que aquelles desenrollades sobre les seues pròpies raïls.[1]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Plantes en Chiquitos, en el departament bolivià de Santa Creu.
-
Porte de les plantes
-
Detall dels capolls florals en formació
-
Planta en la flor tancada
-
Planta en cultiu
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Frailea chiquitana». www.llifle.net. Consultat el 2026-02-20.
- ↑ 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 300. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «Frailea chiquitana, Cardenas».Die Gattung Frailea.
- 224-225.Consultat el 20-2-2026.
- ↑ 4,0 4,1 «Frailea chiquitana Cárdenas | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-02-20.
- ↑ «Frailea chiquitana | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-02-20.
- ↑ «Frailea» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-02-14.
- ↑ «Frailea chiquitana» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-02-20.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 46. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Frailea chiquitana: Lowry, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152461A121535746».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152461A121535746.en.Consultat el 2026-02-20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Frailea chiquitana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.