Frank Eisenhauer

Archiu:Frank-eisenhauer.jpg

Frank Eisenhauer

Frank Eisenhauer (naixcut el 9 de juny de 1968 en Augsburc, Alemània) és un astrònom i astrofísic alemà, director de el Institut Max Planck de Física Extraterrestre (MPE), i professor de l'Universitat Tècnica de Munich. És conegut per les seues contribucions a l'interferometría i l'espectroscòpia i per l'estudi de el forat negre en el centre de la Via Làctea.

Treball científic

Com a director de l'Institut Max Planck de Física Extraterrestre (MPE), Eisenhauer lidera el desenroll i l'evaluació científica de grans instruments astronòmics. Eisenhauer ha eixercitat un paper decisiu en el desenroll de l'astronomia en la més alta resolució espacial i l'espectroscòpia d'imàgens, contribuint en particular al descobriment i estudi del forat negre en el centre de la Via Làctea.

En la seua tesis doctoral, Eisenhauer va treballar en astronomia infrarroja i va desenrollar una cambra infrarroja en espectrómetro Fabry-Pérot per a l'òptica adaptativa del telescopi de 3,6 m de el Observatori Europeu Austral (AIXÒ) en La Cadira (Chile). Posteriorment, com a investigador principal, va dirigir el desenroll de l'espectrómetro SPIFFI/SINFONI en el Very Large Telescope d'AIXÒ en Paranal (Chile), que, en una combinació única en el seu moment d'òptica adaptativa i espectroscòpia d'imàgens, no solament corrig l'interferència causada per l'atmòsfera terrestre, sino que també registra simultàneament un espectre per a cada píxel de l'image. En 2003, açò va permetre a Eisenhauer i els seus colegues medir per primera volta la distància al centre de la Via Làctea des de l'òrbita de l'estrela S2 utilisant métodos geomètrics i, medint les velocitats radials de vàries estreles, varen poder confirmar l'hipòtesis de que allí es troba un forat negre supermasivo.

Des de 2005, Eisenhauer ha segut l'investigador principal del experiment GRAVITY, que conecta els quatre Very Large Telescopes de l'Observatori Europeu Austral en Paranal, Chile, com a interferómetros estelars, conseguint una resolució angular equivalent a la d'un telescopi de 130 metros de diàmetro. De manera similar a l'òptica adaptativa, GRAVITY corrig activament les influències interferentes de l'atmòsfera de la Terra i els destorbament en la trayectòria de la llum entre el telescopi i el laboratori, millorant la sensibilitat en varis órdens de magnitut en comparació a experiments anteriors. En 2018, açò va permetre a Eisenhauer i els seus colegues detectar, en particular, el corriment al roig en el camp gravitacional d'un forat negre predit a partir de la teoria de la relativitat general de Albert Einstein. El mateix equip també va conseguir en 2020 detectar la precesión de Schwarzschild (comparació d'òrbites de Newton i Einstein) en l'òrbita de l'estrela S2. La medició geomètrica de la distància al centre galàctic i la detecció del corriment al roig gravitacional en el camp gravitacional del forat negre varen ser confirmades per Andrea Ghez i els seus colegues en observacions en el Observatori Keck en Hawai.

Els instruments SINFONI i GRAVITY formen part del conjunt d'instruments amprats en el descobriment i caracterisació del forat negre del centre galàctic, pel que Reinhard Genzel i Andrea Ghez varen rebre el Premi Nobel de Física 2020. Atres àrees d'investigació a les que han contribuït les observacions de Eisenhauer inclouen la dinàmica de les galàxies en el univers primerenc, els núcleus galàctics actius i la formació d'estreles en cúmuls estelars massius.