Fusible

Archiu:Smeltveiligheid.jpg

Fusible

En l'electricitat, es denomina fusible a un component constituït per un soport adequat i un filament o làmina d'un metal o aleació de baix punt de fusió que es intercala en un punt determinat d'una instalació elèctrica per a que es funda (per efecte Joule) quan l'intensitat de corrent supere (per un curtcircuit o un excés de càrrega) un determinat valor que poguera fer perillar l'integritat dels conductors de l'instalació en el consegüent risc d'incendi o destrucció d'atres elements.

Senyes generals

El fusible elèctric, denominat inicialment aparat d'energia i de protecció contra sobrecàrrega de corrent elèctrica per fusió, és el component més antic de protecció contra possibles fallos en circuits elèctrics, apareixent les primeres cites bibliogràfiques en l'any 1774, moment en el que se li amprava per a protegir a condensadores de danys front a corrents de descàrrega de valor excessiu. Durant la década de 1880 és quan es reconeix el seu potencial com a dispositiu protector dels sistemes elèctrics, que estaven recent començant a difondre's. Des d'eixe moment, fins a l'actualitat, els numerosos desenrolls i l'aparició de nous dissenys de fusibles han alvançat al pas de la tecnologia, i és que, a pesar de la seua aparent simplicitat, este dispositiu posseïx en l'actualitat un molt elevat nivell tecnològic, tant pel que fa als materials usats com a les #metodologia de fabricació. El fusible coexistix en atres dispositius protectors, dins d'un marc de canvis tecnològics molt accelerats que ho fan aparéixer com passat de moda o obsolet, lo que no és aixina.

Este concepte s'entén en major facilitat quan es descriu el camp d'aplicació actual, que els seus paràmetros nominals posseïxen rancs molt amplis. Les tensions de treball van des d'uns pocs volts fins a 132 kV; les corrents nominals, des d'uns pocs miliamperis fins a 6 ka, i les capacitats de ruptura alcancen en alguns casos els 200 ka.

La producció anual de fusibles supera els 30 millons d'unitats. Una indústria de tamany mig pot tindre instalats alguns centenars de fusibles i en un automòvil modern poden trobar-se en us entre 40 i 60 fusibles. La majoria dels equips electrònics posseïxen a lo manco un fusible. Els seus tamanys poden ser tan menuts com el cap d'un fòsfor de fusta, i en l'atre extrem, o siga per a aplicacions d'alta tensió i en alta potència de curt circuit, es troben fusibles el pes dels quals ronda els 20 quilograms.

Les estadísticas de producció a nivell mundial indiquen el creiximent constant del mercat. Per a alguns tipos de fusibles el creiximent és molt elevat, com és el cas dels dispositius per a circuits electrònics de baixa potència i els elements per a us en automòvils. En canvi, per als fusibles tradicionals (baixa i mija tensió, i alta capacitat de ruptura) s'estima un creiximent en menor velocitat, de l'orde del creiximent dels sistemes elèctrics, que ronda el 3 % anual.

El principi de funcionament del fusible és molt simple: es basa en intercalar un element més dèbil en el circuit, de manera tal que quan la corrent alcance nivells que podrien danyar als components del mateix, el fusible es funda i interrompa la circulació de la corrent. Que l'element fusible o esclavó dèbil del circuit alcance la fusió no implica necessàriament que s'interrompa la corrent, sent esta diferència la clau per a entendre la tecnologia involucrada en l'aparentment simple fusible.

A lo llarc dels anys han anat apareixent fusibles per a aplicacions específiques, tals com protegir llínees, motorés, transformadorés de potència, transformadors de tensió, condensadores, semiconductorés de potència, conductors aïllats (cables), components electrònics, circuits impresos, circuits integrats, etc. Estos tipos tan diversos de fusibles posseïxen característiques de selecció molt distintes, lo que fa complexa la seua correcta selecció.

Este ranc tan ampli requerix que l'usuari de fusibles posseïxca un important nivell de coneiximents, que no és fàcil d'adquirir per la falta de material informatiu de fàcil accés.

Cal considerar un atre factor important, que és l'existència de fusibles responent a #normalisació de diversos països. Quan es parla dels sistemes de distribució d'energia elèctrica, s'ampren en el nostre mig fusibles d'alta potència responent fonamentalment a normes europees, pero per a la distribució de mija tensió i baixa potència, s'ampren elements afins a la normalisació nortamericana.

La normalisació europea, en l'actualitat pràcticament s'ha unificat en les normes IEC (International Electrotechnical Commission), pero en el nostre mig encara hi ha infinitat de dispositius instalats l'orige dels quals prové de temps anteriors a l'unificació. La situació s'empijora molt quan es fa referència als fusibles instalats en equips, ya siguen industrials, electrodomèstics o electrònics, puix els dispositius responen a les normes del país d'orige de l'equipament.

El palmito de possibilitats de fusibles per a equips de baixa tensió és pràcticament illimitat, podent afirmar-se que cada país del món està representat en algun fusible. Front a esta situació, la reposició del fusible és molt difícil de conseguir, per lo que deu recórrer-se a la tongada pel dispositiu de característiques tan semblades com siga possible, lo que novament requerix d'un bon nivell de coneiximents per part de l'usuari.

Història

Primera etapa

El fusible va ser el primer component de protecció usat en els sistemes elèctrics des de fa més de 212 anys, el desenroll dels quals pot dividir-se per al seu estudi en dotze etapes. L'història dels fusibles i la primera etapa del seu desenroll comença en l'any 1674, moment en el qual es publiquen els resultats de l'extensa investigació portada a terme per Rave. Estos experiments consistien en l'estudi de l'efecte de l'electricitat sobre les plantes, animals i voluntaris humans, per ad açò es produïen corrents elevades per mig de descàrregues de condensadores (botelles de vidre recobertes internament i externament en plaques metàliques), protegint als elements en un conductor de baixa secció. Posteriorment, varen ser apareixent artículs descrivint molts experiments i explicant algunes aplicacions extremadament simples, com per eixemple: la protecció de sistemes telegràfics, varen aplegar a la década de 1880.

Deu recordar-se que en eixos moments es treballava solament en corrent contínua, per lo que ademés de la fusió devia produir-se la ràpida separació dels electrodos a fi d'apagar l'arc elèctric. Els primers dissenys de fusibles eren de tipo obert, per lo que l'element conductor, quan fonia era expulsat en forma de gotes, en major o menys violència segons l'energia de corrent que ho fonia. El risc d'incendi i de dany personal era molt elevat, en lo que es va començar a introduir a l'element fusible en tubos de vidre en abdós extrems oberts, disminuint els riscs citats, sense anular-los totalment. Este tipo de fusible, no es podien tapar els extrems del tubo, ya que el resultat quan operava en corrents altes, era la seua explosió.

En l'any 1880, més precisament el 4 de maig, Edison presenta la primera palesa sobre fusibles, en el número 227226, la qual té lloc en Estats Units, en la qual s'indica que el fusible és el element dèbil del circuit, ya que la presència de sobrecorrientes perilloses per al circuit ho farien fondre's i tallar la circulació de corrent. En eixe moment, la principal aplicació era en la protecció de les costoses llànties elèctriques, que es danyava per la sobrecorriente i les sobretensiones que es generaven en la pobrea dels reguladors de tensió usats en eixa época. El primer fusible tancat va ser patentat per W. M. Mordey en Anglaterra en l'any 1890.

Seguint a les primeres paleses, poden trobar-se infinitat de dissenys introduint idees sumament ingenioses, moltes d'elles en la direcció de permetre que el fusible fora reusable, o siga, no deguera descartar-se despuix d'haver operat.

Ya en eixe moment es va entendre que unes de les claus d'us del fusible radicava en la seua elevada confiabilidad, element que es veu sériament perjudicat en els agregats necessaris per a permetre que el fusible fora re-usable. De temps en temps, encara en l'actualitat, sorgixen idees noves per a alcançar eixe objectiu, pero el seu aplicabilidad és baixa o nula, per la qual cosa, l'element fusible seguix sent descartable o d'una sola operació.

Segona etapa

Es pot considerar que la segona etapa comença en l'any 1906, en la publicació del llibre de l'investigador alemà Meyer, en la qual es presenta un anàlisis del procés de fusió, molt més científic que en els artículs previs. Durant esta etapa, els investigadors varen dedicar els seus esforços principalment a la predicció de la relació entre el material i dimensions d'element fusible en el temps tardat pel mateix en alcançar la fusió. Es comença a entendre el comportament tèrmic del fusible, la conducció axial i radial, l'efecte dels terminals, etc. En eixe moment es va definir el principal paràmetro de treball del fusible per a eixa época, la corrent mínima de fusió. En eixa publicació es presenta la denominada constant de Meyer, valor que permet determinar el temps de fusió d'un fusible per la densitat de corrent que ho travessa i en funció del material amprat, baix condicions adiabàtiques (sense intercanvi de calor). En forma analítica, la constant de Meyer és el valor de l'integral de la densitat de corrent elevada al quadrat, la qual almagasena en l'element una cantitat de calor suficient per a provocar la fusió, integral que va rebre el nom d'energia específica.

L'idea en eixa etapa de desenroll, era en que si l'element alcançava la fusió, eventualment interrompria la sobrecorriente. Al poc temps es va reconéixer que complir en el primer requisit no sempre significava el compliment del segon. En eixa etapa, les energies lliberades pels sistemes elèctrics en casos de falles varen començar a superar a la capacitat del fusible per a la seua interrupció, per lo que va començar a ser comuna l'explosió del fusible. El baix nivell de coneiximents del moment sobre el procés d'interrupció, no permetia reconéixer a on radicava el problema. Era normal trobar en els manuals d'instruccions sobre el maneig de fusibles, indicacions que hui semblen ridícules, com que

«l'operari devia aproximar-se al fusible de costat per a reduir el perfil expost a l'explosió, en el braç esquerre cobert en una mànega de cuiro, el qual devia desplaçar-se cap a dalt fins a cobrir els ulls i recent operar en la mà dreta enguantada», o que «l'operari solament pot operar fusibles quan està acompanyat per un atre treballador».

En esta etapa del desenroll, els sistemes elèctrics varen començar a migrar de corrent contínua a corrent alterna, per lo que es construïxen llínees de distribució de llongitut important i s'escomença a elevar la tensió de treball, ya tenint-se sistemes en algunes decenes de kilovoltios. En eixa altura de desenroll es disponia fusibles oberts, capaços de funcionar des d'uns pocs volts fins als 70 kV, rebent el nom de fusible d'expulsió, posseint molt poca capacitat d'interrupció de corrent.

Els dispositius d'alta tensió s'instalaven en llocs solitaris i en punts elevats del poste, per a reduir el risc de dany pels elements expulsats. Açò significava que solament podia amprar-se fusibles en eixes tensions per a corrents molt baixes quedant relegats als sistemes de distribució de baixa potència i rurals.

Per a la protecció i operació d'estos sistemes de major tensió, existien interruptors basats en l'extinció en oli, naixent l'idea d'amprar una combinació d'interruptor en oli i fusible, denominat fusible líquit o d'oli. L'element fusible, tensionado per un resort, es troba dins que el fusible es debilita per la temperatura alcançada, el resort ho talla i desplaça, allargant l'arc elèctric que s'apaga en oli. Este dispositiu, en us durant varis anys, permetia potències d'interrupció molt majors que les d'expulsió.

La gran varietat de dissenys disponibles comercialment i les diferències en els criteris de disseny i aplicació, varen conduir a la necessitat de normalisar, moment en el qual es comença a treballar en les normal específiques a fi de poder garantisar uniformitat i intercambiabilidad entre fabricants. S'aproven normes sobre fusibles en Norteamérica, Alemània i Anglaterra, que eren els països que lideraven el desenroll.

Es va explorar l'idea de colocar l'element fusible immers en material de farcidura, provant-se en les següents substàncies: tiza, marbre, rajola mòlt, arena, mica, carborudurm i amiant, sense alcançar resultats concloents.

Tercera etapa

La tercera etapa es considera que s'inicia en el naiximent del dispositiu denominat Fusible de potència o fusible en material exterior en farcidura, que va ser introduït per investigadors alemans durant la década de 1940. Durant eixa etapa, es varen efectuar extensos estudis sobre el fenomen d'extinció de l'arc elèctric i l'influència de la farcidura, determinant que el millor element extintor era i encara ho és hui, l'arena de cuarzo. L'idea de l'ocupació de l'arena de cuarzo naix de la seua ya difòs us per a l'apagat d'incendis.

Quarta etapa

A continuació es va presentar la quarta etapa denominada la era obscura del fusible, que va anar el periodo en el qual es va desencadenar la Segona Guerra Mundial. En esta etapa, es va produir un ràpit increment de les energies de falla dels ya importants sistemes elèctrics, que va superar en molt curt temps als desenrolls pendents a suministrar al fusible la capacitat de ruptura para manejares. Ademés, contemporáneamente es va introduir l'interruptor automàtic #magneto tèrmic, que com a competidor va amenaçar sériament, a l'en eixe moment atrassat fusible. Esta situació es va mantindre fins a aproximadament l'any 1945, és dir, fins a finals de la Segona Guerra Mundial, moment en el que varen començar a aparéixer nous i ingeniosos dissenys de fusibles, en una important varietat en distints tipos i aplicacions.

Quinta etapa

L'introducció d'innovacions importants per a millorar el comportament del fusible va marcar l'inici de la quinta etapa. Tals innovacions són, fonamentalment: l'agregat del denominat efecte, us d'element fusible en reduccions de secció distribuïdes, utilisació de material extintor com a farcidura, etcétera. Tals característiques varen posar novament al fusible en condicions de competir en el nouvingut interruptor magnetotérmico, superant-ho el fusible pel que fa a capacitat de ruptura i fiabilitat. El fusible d'elevada capacitat d'interrupció, va alcançar nivells de tensió de l'orde dels 60 kV, en lo que es va introduir en el camp en el que fins a eixe moment era casi exclusiu per als interruptors. Des d'eixe moment i fins a l'actualitat, el fusible és el dispositiu en major capacitat volumètrica en el maneig d'energia de falles, lo que es conseguix en la ràpida intervenció, fenomens que es denominen llimitació, que significa que el fusible anula la corrent sense esperar el seu pas natural per zero.

Este periodo va coincidir en la gran expansió mundial que li va seguir al final de la guerra, creixent el tamany i la demanda dels sistemes elèctrics, donant lloc al naiximent de grans empreses fabricants de fusibles, fonamentalment en Europa i Norteamérica.

Sexta etapa

La sexta etapa es va originar en l'introducció del semiconductor d'estat sòlit, que va tindre lloc en els començos de la década del 1950, si ben els semiconductors en potències recentment importants varen vore la llum durant la década de 1970. Els semiconductors de potència posseïxen característica d'operació totalment diferents als sistemes elèctrics. Basada tal diferència, fonamentalment, en la seua elevada densitat d'energia baix condicions de funcionament nominal i la seua reduïda capacitat tèrmica. En atres paraules, els semiconductors de potència, manejaven elevats valors d'energia en molt chicotet volum, pero posseïen molt baixa capacitat per a soportar sobrecorrientes del tipo curt-circuit. Estes característiques requerien d'un nou tipo de dispositius protectors.

El fusible resulta molt superior als restants dispositius protectors per a esta tasca, funció que encara hui seguix liderant. L'adaptació del fusible tradicional, per a complir en esta nova funció no va anar ràpidament conseguida, ya que inicialment els fabricants pre-existents de fusibles no varen ser capaços de desenrollar el fusible adequat. Davant esta dificultat, les fàbriques de semiconductors de potència varen crear les seues pròpies divisions de desenroll de fusibles específics per als seus semiconductors. No obstant, en un breu espai de temps els fabricants de fusibles varen poder entendre els requeriments del semiconductor, harmonisant paràmetros i característiques, fent-se càrrec de la fabricació dels mateixos. Les fàbriques de fusibles pertanyents als fabricants de semiconductors varen ser llentament desapareixent, en haver prenent novament els experts el negoci en les seues mans.

Des d'eixe moment, fins a aproximadament la década del 1990, la velocitat del desenroll de fusibles es va reduir en gran mida, fonamentalment per la forta posició d'estos dispositius en els sistemes elèctrics. En eixe periodo, no es va produir cap innovació excepcional en el desenroll dels fusibles, llevat l'habilitat de realisar estudis analítics molts més precisos amprant el poder de les computadores i tècniques d'anàlisis tals com les d'elements finitos, diferències finitas, Transmission Line Network, etcétera. Tals estudis analítics, varen permetre comprendre millor el funcionament i varen facilitar l'optimisació de les dimensions i materials amprats en els dispositius. Ademés no deu oblidar-se la política comercial sumament agressiva i moltes voltes en poc fonament tècnic dels fabricants d'interruptors termo-magnètics de baixa tensió, que són presentats com la panacea dels dispositius de protecció.

Sèptima etapa

En la década del 1990 s'inicia la sèptima etapa de desenroll de fusibles, que es pot considerar com generada pel denominat Fusible Prim. Un dels camps d'aplicació més difícil del fusibles és per a corrents nominals baixes, de l'orde des de les fraccions de amperes fins a no més de 10 A. Per a operar adequadament en estes corrents nominals, l'element fusible deu posseir dimensions tan menudes, que ho tornen inmanejable en l'armat, des del punt de vista mecànic. Apareix aixina el denominat Fusible en Substrat, que consistix en el material conductor depositat sobre una placa d'aïllant, similar als circuits impresos àmpliament desenrollats per a l'armat dels dispositius electrònics. S'ampren vàries tècniques de deposición del material conductor, com és la fotogràfica i atac per àcit amprada en els circuits impresos, deposición en buit usada en les plateados de materials no conductors, caraça permeable aplicada en l'etiquetage, etc. Com a substrat s'utilisa alúmina, ailicio, mica, etc. En l'actualitat es troben en desenroll, fusibles de dimensions encara menors, denominats fusibles litogràfics, ya que s'obtenen pel conegut método d'offset, amprant substrat molt prim i flexible. La necessitat de fusibles de baix tamany és cada volta major, per la miniaturisació de l'electrònica, podent afirmar que cada equip electrònic modern posseïx en l'actualitat un o més fusibles, com per eixemple els teléfons mòvils, les càmares fotogràfiques digitals, filmadoras, etc. Un atre camp de molt alt desenroll actual fusible per a automotores, per l'agregat cada volta major d'electrònica i electricitat en l'automòvil. Este, totalment elèctric o simplement híbrit, conté moltíssims circuits elèctrics i en ells un gran número de fusibles. El pròxim desenroll que s'espera de fusibles, que donaria lloc a la pròxima etapa, és l'agregat de capacitat o habilitat de presa de decisions o d'adaptació, que faria que la seua operació siga modificada per condicions de treball independentment de la magnitut de la corrent. Donant aixina lloc al denominat fusible inteligent, del que ya s'estan produint alguns alvanços encara incipients i molt protegits per les seues possibilitats de ser patentats.

Definicions

• Característiques nominals: Térmens generals per a designar cada una de les magnituts característiques que definixen en conjunt les condicions de funcionament per a les que ha segut dissenyat el dispositiu i a partir de les quals es determinen les condicions d'ensaig.

• Corrent presunta d'un circuit: Corrent que fluiria en un circuit si el cortacircuito fora reemplaçat per una làmina d'impedència despreciable, sense cap atre camí ni en el circuit ni en la font.

• Corrent presunta de ruptura: La corrent presunta corresponent a l'instant d'iniciació de l'arc durant l'operació de ruptura.

• Capacitat de ruptura: Corrent presunta de ruptura que un fusible és capaç d'interrompre en les condicions prescrites.

• Corrent de ruptura llímit El valor màxim instantàneu alcançat per la corrent durant l'operació de ruptura del fusible, quan opera en forma d'evitar que la corrent alcanç el valor màxim al que aplegaria en absència del cortacircuito.

• Temps de pre-arc: Lapsus entre el començ de la circulació d'una corrent suficient com per a fondre als elements fusibles i l'instant en que s'inicia l'arc.

• Temps d'operació: Suma del temps de pre-arc i el temps d'arc.

• Integral de Joule (I² t): L'integral del quadrat de la corrent presunta de ruptura.

• Temps virtual: I² t dividit pel quadrat de la corrent presunta de ruptura.

• Tensió de restabliment: Tensió que apareix entre borns d'un cortacircuito despuix de la ruptura de la corrent.

• Tensió de ruptura: Valor màxim de la tensió, expressat en valor de cresta, que apareix entre els borns del cortacircuito durant l'operació del fusible.

Classificació

Els fusibles poden classificar-se amprant diverses característiques constructives o operatives, existint numerosos antecedents en distints criteris. Per eixemple si es dividixen sobre la base de la seua propietat de ser reutilisables, es poden classificar en:

• Descartable, no és possible reutilisar-los una volta que actuen, deuen reemplaçar-se.

Artícul principal → Fusible descartable.

• Renovable, es poden reutilisar més d'una volta sense necessitat de reemplaçar-los (per eixemple els fusibles reseteables d'ET Connectivity: PolySwitch).

Artícul principal → Fusible rearmable.

• Inteligent, es reutilisa solament la porció no usada.

Tipos de fusibles

Es poden classificar segons el seu tamany i en funció de la seua classe de servici.

Segons el format

• Cartuchos cilíndrics:
  • Tipo CI00, de 8,5 × 31,5 mm, per a fusibles d'1 a 25 A.
  • Tipo CI0, de 10 × 38 mm, per a fusibles de 2 a 32 A.
  • Tipo CI1, de 14 × 51 mm, per a fusibles de 4 a 40 A.
  • Tipo CI2, de 22 × 58 mm, per a fusibles de 10 a 100 A.

• Fusibles tipo D:
  • Tamany de 25 A, per a fusibles de 2 a 25 A.
  • Tamany de 63 A, per a fusibles de 35 i 50 A.
  • Tamany de 100 A, per a fusibles de 80 i 100 A.

• Fusibles tipo D0:
  • Tipo D01, per a fusibles de 2 a 16 A.
  • Tipo D02, per a fusibles de 2 a 63 A.
  • Tipo D03, per a fusibles de 80 i 100 A.
  • Fusible D02, 63 A.

• Fusibles tipo de cuchilles o també cridats NH d'alt poder de ruptura (APR):
  • Tipo CU0, per a fusibles des de 50 fins a 1250 A.
  • Tipo CU1, per a fusibles des de 160 fins a 250 A.
  • Tipo CU2, per a fusibles des de 250 fins a 400 A.
  • Tipo CU3, per a fusibles des de 500 i 630 A.
  • Tipo CU4, per a fusibles des de 800 fins a 1250 A.

Una atra denominació dels fusibles de cuchilles o NH:

• • Tamany 00 (000), 35 a 100 A
  • Tamany 0 (00), 35 a 160 A
  • Tamany 1, 80 a 250 A
  • Tamany 2, 125 a 400 A
  • Tamany 3, 315 a 630 A
  • Tamany 4, 500 a 1000 A
  • Tamany 4a, 500 a 1250 A

Segons la classe de servici

Sobre la classe de servici, els fusibles vénen designats per mig de dos lletres; la primera nos indica la funció que va a eixercitar, la segona l'objecte a protegir:

Primera lletra. Funció.

• Categoria “g” (general purpose fuses) fusibles d'us general.
• Categoria “a” (accompanied fuses) fusibles d'acompanyament.

Segona lletra. Objecte a protegir.

• Objecte “I”: Cables i conductors.
• Objecte “M”: Aparats de conexió.
• Objecte “R”: Semiconductors.
• Objecte “B”: Instalacions de mineria.
• Objecte “Tr”: Transformadors.

La combinació d'abdós lletres nos dona múltiples tipos de fusibles. S'indiquen els més habituals o utilisats:

• Tipo gF: Fusible de fusió ràpida. Protegix contra sobrecàrregues i curtcircuits.
• Tipo gT: Fusible de fusió llenta. Protegix contra sobrecàrregues sostingudes i curtcircuits.
• Tipo gB: Fusibles per a la protecció de llínees molt llargues.
• Tipo aD: Fusibles d'acompanyament de disyuntor.
• Tipo gG/gL: Norma CEI 269-1, 2, 2-1. És un cartuig llimitador de la corrent amprat fonamentalment en la protecció de circuits sense puntes de corrent importants, tals com a circuits d'allumenat, calefacció, etc.
• Tipo gI: Fusible d'us general. Protegix contra sobrecàrregues i curtcircuits, sol utilisar-se per a la protecció de llínees encara que es podria utilisar en la protecció de motors.
• Tipo gR: Semiconductors.
• Tipo gII: Fusible d'us general en temps de fusió retardado.
• Tipo aM: Fusibles d'acompanyament de motor, és dir, per a protecció de motors contra curtcircuits i per tant deuran ser protegit el motor contra sobrecàrregues en un dispositiu com podria ser el relé tèrmic.

En general quan es fon un fusible per la causa que siga el restant dels fusibles que no han fos molt possiblement hagen perdut les característiques de fàbrica en ser travessats per corrents i tensions que no són les nominals, és per açò que en un sistema trifásico quan fon un fusible lo correcte és canviar els tres aixina com en un sistema monofásico lo correcte és canviar abdós fusibles quan un d'ells ha fos.

Fusible NH en el seu maneta d'extracció.

En canviar els fusibles NH utilisar sempre la maneta i NO utilisar els alicates universals per a retirar estos fusibles i menys en tensió.

Els fusibles de cuchilles o els de cartuig poden dur percutor i/o indicador de fusió, el percutor és un dispositiu mecànic que funciona quan fon el fusible que fa moure's un percutor que generalment acciona un contacte que senyalisa la fusió del fusible i/o actuar una alarma.

Fusible utilisat en instalacions ferroviàries, el punt roig que es veu dalt és el percutor que en cas de fondre descollaria, damunt d'este percutor s'estajaria el contacte que acciona la senyal de fusible fos. Foto viatger.

L'indicador de fusió és una espècie de círcul que bota quan el fusible ha fos, el color indica el amperaje segons la següent taula:

• Rosa = 2 A
• Marró = 4 A
• Vert = 6 A
• Rojo = 10 A
• Negre = 13 A
• Gris = 16 A
• Blau = 20 A
• Groc = 25 A
• Negre = 32, 35 o 40 A
• Blanco = 50 A
• Coure = 63 A
• Argent = 80 A
• Rojo = 100 A

Existixen molts tipos de fusibles, anem a repassar els més importants:

• Fusibles cilíndrics de vidre que se solen utilisar com a protectors en receptors com a electrodomèstics, ràdios, fonts d'alimentació, centralites detectores d'incendis, etc.

Quan es canvien estos fusibles es deuen substituir per un atre de les mateixes característiques, no tan solament es deu mirar la tensió i amperaje que soporta ademés es deu tindre en conte la lletra que du abans del amperaje perque segons com és la lletra (F, FF, T, etc.) el fusible és més o menys ràpit en la seua fusió. Eixemple: si substituïm un fusible de tipo T o TT per un atre igual pero d'obertura més ràpida (F o FF), el resultat serà normalment la fusió immediata en el moment de energizar l'equip que incorpora el fusible, sense que hi haja averia alguna.

Taula fusibles de vidre. Lletres indicadores del comportament a la fusió del fusible.

La norma o estàndar IEC 60127 indica cinc tipos de fusibles, en funció de la característica temps/corrent, definint cada tipo d'acort en el temps requerit per a tallar dèu voltes la corrent nominal:

FF = (Fast, fast) molt ràpit. Temps d'actuació inferior a 1 ms

F = (Fast) ràpit. Temps d'actuació entre 1 i 10 ms

M= retardo mig

T= retardado (Slow Blow). Temps d'actuació entre 10 i 100 ms

TT= ultra retardado o molt llent. Temps d'actuació entre 100 ms i 1 segon

• Fusibles per a vehículs. En els fusibles per a vehículs normalment ve indicat en el manual d'entreteniment del coche cuales són els amperajes que deuen anar en cada circuit no obstant el amperaje s'indica per mig d'un còdic de colors:
  • Marró = 5 A
  • Rojo = 10 A
  • Blau = 15 A
  • Groc = 20 A
  • Incoloro = 25 A
  • Vert = 30 A

• Fusibles per a semiconductors.

• Fusible d'expulsió per a alta tensió.

• Diferents representacions del fusible segons diverses normes.

• Fusibles HH d'alt poder de ruptura (APR) para alta tensió.

• Fusible de 10 A pla para modele Metròpoli, encara que queden encara instalats es tendix a la seua substitució. Foto viatger.

• Diversos tipos de fusibles utilisats en instalacions ferroviàries. Foto viatger.

Vore també

• Contactor
• Disyuntor
• Fusible rearmable
• Guardamotor
• Interruptor diferencial
• Interruptor magnetotérmico
• Relé
• Relé tèrmic
• Seccionador
• Pren de terra

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fusible.
• REBT - Reglamente Electrotécnico Baixa Tensió (Espanya 2002).