Anar al contingut

Gal (sacerdot)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Estàtua de marbre d'un gal de Cibeles. Museu Arqueològic de Cherchell, ss. II-III.
Erro al crear miniatura:
Representació artística d'un archigalo. Li Dictionnaire dones Antiquités Grecques et Romaines, 1896.

El gal (en llatí, gallus) va ser un sacerdot de l'antiguetat consagrat a la deesa Cibeles.

Orige del nom

[editar | editar còdic]

Segons unes fonts prenia este nom d'un riu de Frigia, regió en a on principalment es venerava esta deesa, cridat Gallus, les aigües del qual segons la tradició tornaven frenètics als que les bevien; unes atres suponen que es deriva de Gallus nom del primer sacerdot d'esta divinitat. Luciano descriu les cerimònies de l'iniciació dels gals.

Característiques

[editar | editar còdic]

Tenien obligació de guardar el celibat i a fi d'observar millor este precepte es feyen voluntàriament eunucs, similars a atres escoles de sacerdots d'Àsia Menor tals com els sacerdots d'Atargatis, descrits per Apuleyo i Luciano, o els galloi del temple d'Artemisa en Éfeso. Solien celebrar les festes de Cibeles duent el seu simulacre pels carrers donant-se colps en el pit, fent-se incisions en els braços i al són de flautes, címbalos i tambors eixecutaven una espècie de danses en les que feyen tals contorsions que el poble creïa estaven posseïts o transportats d'un furor diví.

Cicerón diu que per una llei de les Dotze Taules els estava permés demanar almoina en certs dies con exclusión de tot un atre mendicante. En este motiu duyen sobre un carro o asno una estàtua de Cibeles i anaven d'un poble a un atre dient la buenaventura, predient lo venidor i fent l'ofici de charradors, enganyant i seduint a la gent crédula.

El cap o gran sacerdot dels gals es dia archigalo i gojava de moltes distincions. L'últim dia de març el archigalo acompanyat dels demés ministres de la seua religió conduïa l'estàtua de Cibeles a la confluència del riu Almon i del Tíber, en a on banyava el simulacre en les seues aigües en memòria d'una cerimònia igual que es va practicar quan de Frigia es va dur a Roma la deesa Cibeles.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]