Anar al contingut

Galba truncatula

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Galba (Galba) truncatula (Galba truncatula)

Galba (Galba) truncatula és una espècie de caragol d'aigua dolça que respira aire, de la família Lymnaeidae, també coneguts com a caragols d'estany.[1] Anteriorment, esta espècie era coneguda com Lymnaea truncatula.

Galba truncatula és el principal vector epidemiológico implicat en la transmissió de la malaltia parasitaria fascioliasis als sers humans.[2] Ademés, és vector de Angiostrongylus cantonensis, una espècie de paràsit nematodo que causa angiostrongiliasis.[3]

Distribució

[editar | editar còdic]

Galba truncatula és originària d'Europa, pero ha segut introduïda en atres parts del món.[4] Actualment, esta espècie es distribuïx per tots els països europeus, incloses la majoria de les illes del Mediterràneu, com Còrsega, Malta, les Azores, Madeira, les Illes Feroe, les illes Balears i Canàries.[5] La majoria dels informes es basen en la determinació morfològica del caragol. Les evidències moleculars sobre la presència de Galba truncatula en àrees no europees són llimitades. Galba truncatula també s'ha trobat en Amèrica del Nort i Amèrica del Sur, vàries parts d'Àfrica i Àsia.[4]


En Sudamérica, ya s'ha verificat la presència de Galba truncatula en Bolívia, Perú, Argentina, Chile, Veneçola, Brasil, Colòmbia i Equador.[6][3][2] De la mateixa manera, ha segut registrada en Argèlia,[7] Tunis,[8] Egipte,[9] Suràfrica,[10] Etiopia,[11] Kènia i Tanzània.[12]

En Àsia, el caragol es troba en Rússia, Iran, Pakistan i Índia.[4][5][13][14][14]

Descripció

[editar | editar còdic]

L'altura de la closca és de 5 a 10 mm i l'ample de la carcassa és de 2,5 a 6 milímetros.

La llongitut màxima de la closca és de 12 milímetros. Els regressos de la closca (verticilos) estan escalonats i la columna central (columela) està plegada.[2]

Els tentàculs són amples i en una base ampla. Els ulls són menuts. El sostre del mant mostra taques blanquecinas no pigmentadas més grans que donen una apariència pàlida a la closca dels #espècimen vius per transparència.[2]


Les primeres dents bilaterals són tricúspide en ràdula (“llengua” en dents quitinosos que posseïxen els moluscs). La relació entre el prepucio i la llongitut de la baïna del pene és de 2,50 a 5,90 mm (mija 3,44 mm).[2]

Existixen atres dos espècies que tenen una morfologia similar: Galba neotropica i Galba schirazensis. Encara que vàries característiques fenotípicas poden ser útils a priori per a una classificació preliminar d'un espècimen, solament es pot obtindre una classificació definitiva d'un espècimen per mig de l'anàlisis genètic en la seqüenciació d'a lo manco un dels marcadors moleculars utilisats: ITS-2, ITS-1, 16S i cox1. Ademés, ya s'han descrit en el camp poblacions mixtes de Galba truncatula i Galba schirazensis.[2]

Ecologia

[editar | editar còdic]

Archiu:Galba truncatula microCT scan 2.webm

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Galba truncatula pot ocupar hàbitats d'en aigües poc profundes ben airejades, en pantans, estanys, #llac, rieres, rius, sangues d'aigua dolça tant temporals com a permanents.[13][14][15][16] En el cas de cossos d'aigua més grans, el caragol es troba principalment en la vora entre l'aigua i la terra, a voltes fòra de la capa d'aigua sobre el fanc.[13][14] Pot ser molt abundant, en altes #densitat de població i una presència habitual en rodalia de poblacions humanes.[2]

Galba truncatula és un organisme amfibi i pot sobreviure llarcs periodos secs. Açò es deu a la seua alta capacitat per a estivar durant condicions de sequia. Se sap que Galba truncatula pot sobreviure de 6 semanes a 4,5 mesos de periodos secs en estat estivado en fanc. En els cultius de laboratori, Kendall (1949) va observar una supervivència superior a 1 any en plaques de Petri sense aigua.[13][14]

L'espècie requerix un pH alcalino (ranc de pH de 7,0 a 9,6)[16] i un contingut de calcio superior a 0,3 mekv/l.[16]

Galba truncatula pot viure a gran altura com en l'Altiplano Nort de Bolívia (àrea ubicada entre els 3800 i 4100 m d'altitut).[2]

En França, les poblacions de Galba truncatula estan disminuint perque el seu hàbitat està amenaçat per les pràctiques agrícoles modernes.

Hàbits alimentaris

[editar | editar còdic]

Galba truncatula s'alimenta d'algues i parts fresques o descompostes de les plantes.

Cicle vital

[editar | editar còdic]

En Europa sol tindre 2 generacions a l'any i els caragols poden viure fins a 2 anys. Durant anys molt humits, l'espècie pot produir ocasionalment 3 generacions per any.[17]

Els ous es disponen en forma d'arracada. Per lo general, hi ha de 2 a 15 ous en arracada.[2]

Paràsits

[editar | editar còdic]

Galba truncatula és un hoste intermig per a estos trematodos i nematodos coneguts:

La capacitat de transmissió de la fascioliasis a humans i animals és alta.[2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Neubauer, Thomas A. (2014). Galba (Galba) truncatula (Müller, 1774). Accessed through: World Register of Marine Species at http://www.marinespecies.org/aphia.php?p=taxdetails&aneu=822446 on 2014-11-17
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 (2012).«Molecular characterisation of Galba truncatula, Lymnaea neotropica and L. schirazensis from Cajamarca, Peru and their potential role in transmission of human and animal fascioliasis».Parasites & Vectors.5doi:10.1186/1756-3305-5-174.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Snail-born parasitic diseases: an update on global epidemiological distribution, transmission interruption and control methods».Infectious Diseases of Poverty.7(1)
    28.ISSN 2049-9957.doi:10.1186/s40249-018-0414-7.Consultat el 2022-08-29.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Fascioliasis and other plant-born trematode zoonoses».Int. J. Parasitol..35(11–12)
    1255–78.doi:10.1016/j.ijpara.2005.07.010.
  5. 5,0 5,1 Madhyastha A. (2010). Galba truncatula. In: IUCN 2012. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2012.1. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 16 September 2012.
  6. «Senar-native mollusks throughout South America: emergent patterns in an understudied continent».Biological Invasions.22(3)
    853–871.ISSN 1573-1464.doi:10.1007/s10530-019-02178-4.Consultat el 2022-08-29.
  7. «Preliminary studies on the prevalences of natural fasciolosis in cattle, sheep, and the host snail (Galba truncatula) in north-eastern Algeria».Parasitol. Res..92(6)
    502–5.doi:10.1007/s00436-004-1072-1.
  8. (2000).«[Natural infestation of Lymnaea truncatula Muller by Fasciola hepatica in the Tozeur oasis in southwest Tunisia]».Med Trop (Mars).60(2)
    159–62.
  9. «Cercarial shedding from Galba truncatula infected with Fasciola gigantica of distinct geographic origins».Parasitol. Res..89(3)
    185–7.doi:10.1007/s00436-002-0732-2.
  10. «Distribution and habitats of the snail Lymnaea truncatula, intermediate host of the liver fluke Fasciola hepatica, in South Africa».J S Afr Vet Assoc.74(4)
    117–22.doi:10.4102/jsava.v74i4.523.
  11. (1978).«The interrelationship of Lymnaea truncatula and ovine fascioliasis in the Ethiopian Central Highlands».Br. Vet. J..134(6)
    551–5.doi:10.1016/S0007-1935(17)33336-5.
  12. «The distribution of Fasciola hepatica and Fasciola gigantica within southern Tanzània--constraints associated with the intermediate host».Parasitology.135(4)
    495–503.doi:10.1017/S0031182007004076.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 Kendall SB (1965). «Relationships between the species of Fasciola and their molluscan hosts», , pp. 59–98. doi:10.1016/s0065-308x(08)60363-2. ISBN 9780120317035.
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 (2012).«The freshwater snails (Gastropoda) of Iran, with descriptions of two new genera and eight new species».ZooKeys.(219)
    11–61.doi:10.3897/zookeys.219.3406.
  15. «High quantitative and no molecular differentiation of a freshwater snail (Galba truncatula) between temporary and permanent water habitats».Mol. Ecol..16(16)
    3484–96.doi:10.1111/j.1365-294X.2007.03386.x.
  16. 16,0 16,1 16,2 Glöer P. (2002). Überfamilie Lymnaeoidea Rafinesque 1815. Familie Lymnaeidae Lamarck 1812. In: Glöer P. (ed.) Die Süßwassergastropoden Nord-und Mitteleuropas. Bestimmungschlüssel, Lebensweise, Verbreitung. Die Tierwelt Deutschlands 73. Conchbooks, Hackenheim, pp. 200–232.
  17. (2002).«First studies on the habitats of Galba truncatula (Mollusca Gastropoda : Lymnaeidae), the snail host of Fasciola hepatica, and the dynamics of snail populations in Northeastern Algeria».Revue Méd. Vét..153(3)
    181–188.
  18. «Larval productivity of Fasciola gigantica in two lymnaeid snails».J. Helminthol..78(3)
    215–8.doi:10.1079/joh2003224.
  19. «Cercarial production of Fascioloides magna in the snail Galba truncatula (Gastropoda: Lymnaeidae)».Parasitol. Res..98(5)
    462–7.doi:10.1007/s00436-005-0077-8.
  20. «The populations of Galba truncatula, known for their natural infections with Haplometra cylindracea (Digenea, Plagiorchioidea), llaure better intermediate hosts for metacercarial production of Fasciola hepatica».Parasitol. Res..100(6)
    1371–3.doi:10.1007/s00436-006-0387-5.
  21. 21,0 21,1 «GALBA TRUNCATULA (MULLER, 1774). A FACTOR FOR SPREADING OF FASCIOLOSIS». Consultat el 2012-08-20.
  22. «Paramphistomum daubneyi: the number of sporocysts developing in experimentally and naturally infected Galba truncatula».Parasitol. Res..103(2)
    345–9.doi:10.1007/s00436-008-0978-4.
  23. «The development of Fasciola hepatica parthenitae in Lymnaea truncatula by modification of Muellerius capillaris infection».Int. J. Parasitol..23(2)
    235–43.doi:10.1016/0020-7519(93)90146-p.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]