Gavrinis

Gavrinis

La illa de Gavrinis (en francés: île de Gavrinis); Plantilla:Lang-br és una chicoteta illa de Bretanya (França), situada a 10 minuts en barco del port de la localitat de Larmor-Baden, en el golf de Morbihan. És una gran formació granítica de 750 m de llongitut i 400 m d'esgambi, en una extensió d'unes 30 hectàrees. No hi ha plages ni assentaments humans de cap tipo. L'illa està dividida en dos mitats: la zona sur pertany al Consell General de Morbihan i la zona nort és una propietat privada. Gavrinis alberga un important cairn (túmulo de pedres megalític).

Etimológicamente, Gavrinis és un terme compost derivat del bretón gavr (“cabra”) i enez (“illa”), és dir, «illa de la Cabra».

Cairn de Gavrinis

El cairn de Gavrinis.

En la zona sur de l'illa es troba el cairn de Gavrinis. Va ser construït cap a el 3500 a. C., una época en la que l'illa encara es trobava unida al continent. El cairn té un diàmetro de 50 m i una altura de 8 m. La seua edificació és un eixemple típic de l'arquitectura neolítica realisada en pedra seca: uns murs de contenció estructuren la massa de pedres dispostes a modo de escamas al voltant del dolmen interior, formant un disseny de grans escalones regulars. Com totes les construccions megalítiques, Gavrinis va deure estar destinat al cult dels morts.

Està catalogat com monument històric de França.

Dolmen

Corredor del cairn.

El cairn cobrix un dolmen de cambra única i un corredor de 14 m de llarc, 2 d'alt i 1,5 m d'ample. S'emmarca en una categoria arquitectònica (dolmen de corredor i cambra simple) molt freqüent en Bretanya entre els anys 4500 i 3000 a. C.

El sol del corredor està completament adoquinar en pedres planes. Termina en una cambra simple, casi quadrada, de 2,5 m de costat i situada pràcticament en el centre del cairn. Una pedra a modo de llindar separa la cambra del corredor. La llosa que cobrix la cambra pesa 17 tonellades i medix 3,7 m de llarc, 3,1 m d'ample i 0,8 m de gruixa, i la seua cara superior mostra gravats que representen un gran jou de 2,8 m i un bóvido de 2 m de llongitut.

S'ha pogut determinar que la llosa de cobertura de la Table dones Marchand en Locmariaquer, a on també apareix el gravat d'un bóvido, està relacionada en la llosa de Gavrinis. Igualment ho està la llosa de cobertura del dolmen del túmulo d'Er Grah, situat també en Locmariaquer. Les tres lloses, si s'uniren novament, constituirien un únic menhir original en una altura d'uns 14 m. Es creu que va ser un dels menhirs que antany s'empinaven junt al Grand Menhir Brisé ("Gran Menhir Caigut") en Locmariaquer, reutilisat despuix de desplomar-se fortuïta o intencionadament.

23 de les 29 lloses verticals que formen les parets del corredor estan decorades en gravats, en els que es distinguixen una gran varietat de figures: escuts, creues, astrals, jous, signes en “O”, serps i formes geomètriques (arcs, espiralés), una síntesis dels elements utilisats pels artistes del megalitisme bretón. Cada llosa decorada està completament coberta de gravats, lo que proporciona a les pedres l'aspecte de jagantesques chafades digitals. Les excavacions han revelat que certes lloses tenen gravats també en el costat opost. Estos esplèndits motius, aixina com el gran conte i destrea que els seus autors varen aplicar en la construcció del cairn, fan que Gavrinis siga considerat un dels monuments megalítics més bells del món.

La llosa n.º 18, en el costat esquerre de l'entrada a la cambra, mostra en el seu centre una cavitat dividida per dos “anells” (donant l'impressió de ser en realitat tres orificis circulares). Sembla ser una anomalia geològica natural, obra de l'erosió, pero treballada posteriorment per la mà del home. No obstant, no és possible saber en exactitut si la llosa va ser triada precisament en raó d'eixa singularitat o no.

Abandone

El cairn de Gavrinis va deixar d'utilisar-se entorn al 3000 a. C. per raons desconegudes. Es tapió l'accés a l'interior en pedres i posteriorment es va cobrir en arena, transformant aixina l'estructura en un montícul tancat.

Er Lannic

Artícul principal → Er Lannic.

A 500 m al sur de Gavrinis es troba l'illot d'Er Lannic (“La Menuda Landa” en bretón), que alberga dos crómlecs o círculs de pedres. Cada círcul és tangente en relació en l'atre. El círcul nort medix 65 m de diàmetro i les seues pedres tenen una altura que varia de 2 a 4,5 m. Només la part septentrional del círcul és visible, quedant el restant amagat baix les aigües. El círcul sur s'obri en forma de ferradura cap a l'est, té un diàmetro de 61 m i està completament sumergit. Durant unes excavacions portades a terme per Zacharie Li Rouzic en la década de 1920 es va trobar baix de cada menhir una cista enterrada que contenia carbó vegetal, ossos animals, pedres de sílex treballades, alfarería i un conjunt d'astrals polides. Dos dels menhirs presenten gravats que representen astrals i un jou, i un atre mostra nou orificis circulares cóncaus (cupmarks).

Dos pedres solitàries, cobertes per l'aigua, yacer desplomades a 50 m a l'est i 90 m a l'oest, respectivament, del círcul nort. Les dos pedres formen una llínea tangente a l'extrem septentrional del círcul, a on es troba la pedra més gran del mateix. En la part meridional del círcul sumergit hi ha un gran menhir, cridat “pedra del ferrer” pels peixcadors, equivalent a la pedra major del círcul nort. Alguns veuen en estes pautes geomètriques un sistema de llínees cardinals en alguna finalitat astronòmica, potser relacionada en els cicles llunars, pero lo cert és que no hi ha cap prova concloent que respale estes teories.

En l'época en que els crómlecs varen ser construïts, Er Lannic formava una tossal al peu de la qual discorria un riu. Més vesprada el nivell de la mar va pujar, proporcionant a Er Lannic, Gavrinis i atres llocs de la regió el seu aspecte actual. Els crómlecs varen ser erigits entorn al 3500 a. C., pero l'ocupació humana del lloc es remonta més arrere, al 4000 a. C.

Er Lannic és actualment un santuari d'aus marines i no pot ser visitat.