Cairn

Cairn

Un dels molts cairns senyalisant sepultures massives britàniques en el lloc de la Batalla de Isandlwana.

Cairns en Mont Paektu, localisat en la frontera entre China i Corea del Nort.

Un cairn (en espanyol: montícul de pedres, carn en irlandés, carnedd en galés, càrn en gaèlic escocés, karn en bretón) és un túmulo compost de chicotetes pedres soltes o fins a de elaborades obres d'ingenieria en forma cònica. Es troba normalment en terres altes, en páramos, en cims de montanyas o prop de cursos d'aigua.

En castellà, especialment quan el tamany no és molt gran, se'ls denomina montícul, pila o mojón de pedres. També se li crida apacheta, del aimara i quechua.

Existix en castellà el terme morcuero o majano que, segons diu el diccionari de la RAE, és un «montó de pedres al peu dels camins dedicat a Mercurio, que es formava en les que anaven depositant els viagers en honor del deu».

Propòsit

Llínea de cairns usats per a marcar el camí entre els arbres al Mont Washington.

En temps moderns els cairns s'han erigit com a punts de referència. En l'antiguetat varen ser erigits com a monuments sepulcralés, o utilisats per a usos pràctics i astronòmics.

Es construïxen o varen construir en diferents propòsits:

• Com a marca d'un lloc d'enterrament, i aixina poder commemorar als morts;
• Com a marca del cim d'una montanya;
• Situats a intervals regulars, indiquen un camí a través de terrenys pedregosos o estèrils o a través dels glaciarés;
• Els inuit erigixen cairns en forma humana, o inunnguaq com a fites o marcadors de direcció en l'Àrtic canadenc;
• En Amèrica del Nort, poden marcar bots de búfalos o "carrils per a conduir-los";^{cita requerida}
• En Amèrica del Nort, els cairns varen poder ser utilisats per a l'astronomia;^{cita requerida}
• En els nòrdics de Groenlàndia, els cairns varen ser usats per a la caça de renos en aplicació directa cap als penya-segats;
• En les províncies marítimes de Canadà, cairns es varen amprar com a soports per a piras a modo de fars per a guiar els barcos, com en la novela Nugant vetes;
• En Amèrica del Nort, els cairns són a sovint petroformas en forma de tortugues i atres animals;^{cita requerida}
• En el Regne Unit, solen ser grans estructures de l'Edat del Bronze que contenen en freqüència sepelis en cista;
• En els parcs que exhibixen fantàstiques formacions rocoses, com el Gran Canó, els turistes a sovint construïxen cairns simples en reverència als de major tamany;^{cita requerida}
• En un propòsit estètic, sense més, per eixemple en l'art d'Andy Goldsworthy;
• En Galícia els milladoiros o amilladoiros són montículs cònics de pedres formats per acumulació a través del temps pels peregrins o romers que es dirigixen a algun santuari.
• Poden ser utilisats per a commemorar acontenyiments, des d'un lloc d'una batalla, al lloc a on un carro va bolcar o qualsevol atra cosa o acte;
• Alguns són simplement llocs a on els agricultors han arreplegat pedres retirades d'un camp de cultiu;
• A lo llarc de les sendes, els excursionistes mantenen cairns, a sovint, afegint una pedra en passar;
• En alguns llocs, se celebren jocs periòdicament per a averiguar quí pot construir el cairn més bell.^{cita requerida}

Història

Illes britàniques

Cairn que marca el pico de Mont Calvari, Adirondacks.

Una pila de pedres, cairn, per a marcar el cim d'una montanya.

La paraula cairn deriva del gaèlic escocés (i del irlandés) càrn, que té un significat molt més ampli, i pot referir-se a varis tipos de tossals i montanyes de pedra natural. El terme sol utilisar-se en major freqüència en Escòcia, pero també en atres llocs.

Cairns es poden trobar en tot lo món en regions montanyoses o d'alta montanya, i també en estèrils deserts i àrees de tundra, aixina com en les costes.

En Escòcia, és tradicional dur una pedra des del peu del tossal per a colocar-l'en un montó de pedres, cairn, en el cim. D'esta forma, els cairns es fan cada volta més grans. Una vella bendició gaèlica escocesa diu Cuiridh la meua clach air do chàrn, és dir, 'vaig a posar una pedra en la teua cairn'. En les Illes Feroe (que es veuen afectades per freqüents boires i fortes pluges, i tenen alguns dels més alts penya-segats en el món) els cairns són una ajuda a la navegació sobre el terreny agrest i montanyós. En Àfrica del Nort, a voltes són cridats kerkour. Els cairns també són comuns en l'illa mediterrànea de Còrsega.

Hui en dia, els cairns servixen a sovint per a marcar rutes de senderisme o rutes transnacionals en les regions montanyoses per damunt de la llínea arbolada. La majoria són menuts, trenta centímetros o menys d'alt, pero uns pocs es construïxen més alts en la finalitat de descollar per damunt de la capa de neu. Un gran cairn es va construir sobre un tossal al costat de la carretera I-476 en Radnor, Pennsilvània, per a simbolisar els orígens galeses dels habitants de la zona i embellir el paisage des de dita carretera.

Cairn ceremonial de Mongòlia (ovoo).

És tradicional que cada persona que passa per un cairn agregue una pedra, com un chicotet acte de contribució per al manteniment i contrarrestar els efectes destructius del clima hivernal sever. A sovint, la costum és afegir solament en la part superior, i utilisar una pedra més chicoteta que la pedra anterior, resultant en una pila precària de chicotetes pedres.

Àsia

A partir de l'Edat del Bronze, cistas varen ser enterrades en ocasions en cairns, que se situaven de forma fàcilment visible, a sovint en la llínea del horisó per damunt del poble dels difunts. Les pedres poden haver segut pensades per a dissuadir als lladres de tombes i carroñeros. Una explicació més sinistra és que es posaren a fi d'evitar que els morts s'alçaren. cal senyalar que existix una tradició judeua de colocar chicotetes pedres sobre la tomba d'una persona cada volta que es visita, com una senyal de respecte (les flors no se solen posar-se en les tombes segons la tradició judeua ortodox). Les estupas en l'Índia i Tibet provablement varen començar d'una manera similar, encara que ara per lo general contenen les cendres d'una sant budiste o llepe.

Escandinavia

Vore també: Història de Escandinavia

Un cairn que marca el lloc d'una tomba desconeguda en la ciutat històrica de Qa’ableh, Sanaag, Somàlia.

En Escandinavia, els cairns seguixen sent utilisats com a marques de navegació en el mar. Estan indicats en les cartes de navegació i es mantenen com a part del sistema de senyalisació. Per lo general estan pintats en blanc per a aumentar la visibilitat.

En Islàndia els cairns servien a sovint com a senyals a lo llarc de la miríade de camins o sendes que s'entrecreuaven en l'illa. Molts d'estos antics cairns seguixen en peu, encara que els camins hagen desaparegut.

Banya d'Àfrica

Qa'ableh és el lloc de ruïnes antigues en la regió Sanaag del nort de Somàlia, que conté molts elements arqueològics que encara no s'han explorat a fondo.

Es creu que l'àrea alberga les tombes dels antics reis dels periodos inicials de l'història somalí, com ho demostren les moltes estructures sepulcrales d'estrany aspecte i cairns que es troben en este jaciment.

Qa'ableh està situat prop de les ruïnes històriques d'Haylaan, que és un atre lloc històric inexplorado en Sanaag. Ací es troba la tomba de Harti, el pare fundador de la confederació Harti dels subclanes Darod somalí.

Vore també

• Apacheta
• Rastell (arqueologia)
• Cairn en pati
• Cairn de Clava
• Cista
• Dolmen
• Barnenez
• Kurgan
• Estela
• Estupa
• Glossari d'arquitectura prehistòrica
• Herma
• Inukshuk
• Túmulo

Bibliografia

• Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica