Apacheta
Una apacheta (del quechua i aimara: apachita) és un montícul de pedres dispostes en forma cònica, com a ofrena realisada pels pobles indígenas dels Vages d'Amèrica del Sur a la Pachamama o a atres deidades del lloc, en les costeres difícils dels camins.[1]
Orige
[editar | editar còdic]Es tracta de verdaders monuments indígenes de valor sagrat, que es construïen en diferents punts a la vora del camí del inca.[2][3]
Com a vella costum de deixar pedres, en el pas del temps es convertien en marques, a manera de fites, que demarcaban estos camins. Era en eixos punts a on els viagers demanaven i agraïen a la Pachamama (Mare Terra) i als Apus (deus de les montanyes).[4]
Es creïa que deixar una pedra protegia al viager que passava pel lloc, la qual s'oferia junt a un acullico de fulls de coca, tabac o begudes fermentades, entre atres coses.
A diferència d'un túmulo, l'apacheta no s'erigia com cambra funerària ni per a cobrir sepulturas o com a làpida. La gran majoria d'elles apareixen soles i aïllades, i es creu que llevar les pedres d'una apacheta és profanació, equivalent al sacrilegi, por cuanto són sagrades per a tal rito.
Controvèrsia en el seu significat
[editar | editar còdic]Si ben no tots coincidixen en el seu significat com a ofrena o llocs de demanats a la Pachamama, alguns autors creuen que les apachetas varen nàixer per la preocupació dels pobles andinos per l'orde: per dividir, medir distàncies, marcar i separar sectors o territoris. Uns atres consideren que el seu orige no va ser una atra cosa que un montó de materials carrejats per a edificar usnos o llocs de vigía en els punts estratègics dels camins incaicos.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Museu d'Antropologia de Bota, Lic. Christian Vitry - LA APACHETA, santuari de pedra. [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Acadèmia de folclore de la República Argentina. L'Apacheta. Santuari de pedra, Lic. Christian Vitry. [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Diari Clarín. Suplement: Viages. Altars de pedra.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Investigador del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques - Museu de l'Argent, Institut Universitari Nacional de l'Art, Area Transpartamental de Folklore. Margarita E. Gentile - Una miqueta més sobre l'apachita andina.». Archivat des d'el original, el 5 d'abril de 2014. Consultat el 15 de juliol de 2013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cobo (Bernabé) Història del Nou Món (1653) En BIBL. AUT. ESP. Tomi XCI, XCII, Madrit 1956
- Garcilaso (Inca de la Vega) Commentarios reals (1609) Rusconi, Milà 1977
- Molina (Cristóbal de - el cuzqueño) Relació de les faules i Ritos dels Incas (1573). en Col. Libr. Doc. Hist. Perú (primera série, Volum I, Llima 1916). Traducció italià Mario Polia (The Circle, Rimini 1993)
- Molina (Cristóbal de) El Almagrista - (s. XVI) de la Població de la Conquista i Perú En BIBL. AUT. ESP. (CCIX volum, p. 59-95, Madrit 1968)
- Murua (Fra Martin de) Història general del Perú (1613) En COLL. CRÓNICA DE AMERICA Dastin V. 20 º. Madrit, 2001)
Oliva (Joan Ring) Història dels Regnes del Perú (1631) PUCP Llima 1998
- Poma d'Ayala (Felipe Guaman) Nova corànica i bon govern (1584-1614) en la col. CRÓNICA DE AMERICA (Història 16. V. 29 º, 29 ter, 29 quater. Madrit 1987)
- Santa Cruz Pachacuti (Yamqui Salcamaygua) Relació d'antiguetats regne d'este del Perú (1613) En BIBL. AUT. ESP. (Volum CCIX, Madrit 1968)
- Jacinto JiJion i Camaño La religió de l'Imperi dels Incas - Quito 1990
- Margarita E. Una miqueta més sobre l'apachita andina - en Espéculo Revista d'Estudis Lliteraris N. 29/2005 - Universitat Complutense de Madrit.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Apacheta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.