Anar al contingut

Gomphocarpus fruticosus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gomphocarpus fruticosus (Gomphocarpus fruticosus)

Gomphocarpus fruticosus, coneguda habitualment també com mata de (la) seda i argel de Síria,[1] és una espècie angiosperma pertanyent a la família de les apocináceas.


Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbust en varis talles erectos que alcança fins a dos metros d'altura, en florés de color groc-verdoso. El frut és un gran baïna com una bufa en llavors cada una en un penacho de llarcs pèls sedosos que s'ha usat com a fibra textil.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Esta planta és comuna en el sur d'Àfrica i es troba també com espècie invasora en el sur d'Espanya, cap a on va deure aplegar a finals de el XVIII.

Propietats

[editar | editar còdic]

Com a medicament: els fulls s'utilisen medicinalmente per a tractar maldecaps, la #tuberculosis i com emético. Esta planta és verísa, i conté glucósidos que causen els mateixos síntomes d'enverinament que la Homeria pallida[2] i pot conduir a la mort, tant al ganado com als sers humans.[3]

Ecologia

[editar | editar còdic]

És una de les dos úniques plantes en les que s'alimenten les orugas de les palometes monarca, junt en l'adelfilla, nativa de l'Amèrica tropical, naturalisada en moltes atres parts del món, i que en Espanya també és una espècie invasora que va deure aplegar des d'América Central durant el XVI.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Asclepias fruticosa va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 216. 1753.[4]

Etimologia

Asclepias: nom genèric que Carlos Linneo va nomenar en honor d'Esculapio (deu grec de la medicina), per les moltes aplicacions medicinals que té la planta.

fruticosa: epítet latino que significa "arbustiva".[5]

Sinonímia
  • Apocynum salicifolium Medik.
  • Asclepias angustifolia Schweigg.
  • Asclepias cornuta (Decne.) Cordem.
  • Asclepias crinita (G.Bertol.) N.I.Br.
  • Gomphocarpus fruticosus (L.) W.T.Aiton
  • Asclepias glabra Mill.
  • Asclepias longifolia Sessé & Moc.
  • Asclepias salicifolia Salisb.
  • Asclepias virgata Balb.
  • Gomphocarpus angustifolius (Schweigg.) Link
  • Gomphocarpus arachnoideus I.Fourn.
  • Gomphocarpus cornutus Decne.
  • Gomphocarpus crinitus G.Bertol.
  • Gomphocarpus fruticosus (L.) R. Br.
  • Gomphocarpus fruticosus f. brasiliensis Briq[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. Clive Bromilow; Problem Plants of South Africa, Briza Publications 2001 ISBN 1-875093-27-3
  3. Van Wyk, Van Oudshoorn & Gerike: Medicinal plants of South Africa, Briza Publications 1997. ISBN 1-875093-09-5
  4. «Asclepias fruticosa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 21 de novembre de 2012.
  5. en Epítets Botànics
  6. Asclepias fruticosa en PlantList

Enllaços externs

[editar | editar còdic]