Notice: Unexpected clearActionName after getActionName already called in /var/www/lenciclopedia.org/w/includes/context/RequestContext.php on line 318
Danaus plexippus - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià Anar al contingut

Danaus plexippus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Palometa monarca»)
Archiu:Danaus plexippus MHNT femelle.jpg
palometa monarca (Danaus plexippus)


La palometa monarca (Danaus plexippus) és un insecte lepidòpter ditrisio de la família Nymphalidae, superfamilia Papilionoidea. És potser la més coneguda de totes les palometes d'Amèrica del Nort. Des del sigle XIX es va introduir en Nova Zelanda i en Austràlia.[1] En el Atlàntic és resident en les Illes Canàries, Azores, Madeira i Andalusia, i es troba com a ocasional migrant en Europa Occidental.

La subespecie D. plexippus plexippus porta a terme una de les migracions més extenses i abundants d'insectes. La generació hivernal "matusalén", que emigra cap al sur en l'autumne, és molt més longeva que les atres.[2] Atres lepidòpters en migracions notables són: la esfinge colibrí (Macroglossum stellatarum), l'almirant roig (Vanessa atalanta) i la vanesa de les penques (Vanessa cardui). D. plexippus plexippus es troba classificada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) com una espècie en perill d'extinció des del 20 de juliol de 2022.[3]

Les seues ales són de color taronja en llínees negres i és fàcilment reconeixible. La generació d'autumne posseïx una gran resistència i la longevitat de fins a nou mesos, mentres que atres generacions poden viure fins a 24 dies. Gràcies a estes característiques pot viajar fins a 4000 quilómetros des de Canadà i el nort d'Estats Units fins als boscs d'oyamel en el centre de Mèxic i de tornada.

Les palometes monarca d'Amèrica del Nort, que ya no es troben en Amèrica del Sur, es dividixen en dos grups principals: les monarques occidentals, que es reproduïxen a l'oest de les Montanyes Rocoses i passen l'hivern en el sur de Califòrnia; i les monarques orientals, que es reproduïxen en les Grans Planures i Canadà, i passen l'hivern en el centre de Mèxic. També hi ha poblacions en Hawái; Portugal i Espanya; i Austràlia, Nova Zelanda i atres parts d'Oceania.[4]

Taxonomia i etimologia del nom

[editar | editar còdic]

És una de dotze espècies del gènero Danaus, segons alguns autors. Hi ha sis subespecies (encara que també hi ha una miqueta de desacort sobre açò). La subespecie més coneguda és D. plexippus plexippus, que emigra des de Mèxic i Califòrnia del Sur fins a Canadà. Les restants subespecies estan distribuïdes en América Central, el Carib i el nort de Sudamérica, i aplega fins al Amazones. Estes subespecies no participen en el fenomen migratori descrit en atres seccions d'este artícul.[5]


La monarca va ser una de les moltes espècies originalment descrites per Carlos Linneo en la seua Systema naturæ del 1758 i va anar primerament inclosa en el gènero Papilio.[6] En 1780, Jan Krzysztof Kluk va usar a la monarca com espècie tipo per al nou gènero Danaus. Com la gramàtica del llatí requerix que el epítet específic i el nom genèric concorden, no està clar si el gènero Danaus prové de Dánao (grec Δαναός), un mític rei d'Egipte i bisnieto de Zeus o si és una versió masculinizada de Dánae (grec Δανάη), tataranieta de Dánao. El nom de l'espècie, plexippus, es referix a Plexipo, un dels 50 fills d'Egipte i germà mellizo de Dánao.[7][8] En grec homérico δαναος πληξιππος (danaos plexippos) també significa «un grec que doma cavalls», és dir «auriga grec».


El nom comú «monarca» va ser publicat en el 1874 pel entomólogo i paleontòlec nortamericà Samuel Hubbard Scudder degut a que, en la seua opinió, «és una de les més grans de les nostres palometes, i cobrix un vast domini».[7] El seu nom també fa honor al rei Guillermo III d'Anglaterra.[9]

En Mèxic se li coneix també com a palometa "cosechadora", ya que aplega al centre del país durant l'época de collita, i com "coloma".[10]


Cicle de vida

[editar | editar còdic]

La palometa monarca té una envergadura d'entre 8,9 i 10,2 cm.[11] La femella monarca té venes negres, grosses en les seues ales;[11] les del macho, ademés de ser més primes, tenen una taca obscura en el centre d'una vena de cada ala posterior; és una glándula que produïx feromones,[12] i ademés és llaugerament més gran. Els adults pesen al voltant de mig gram.


En general la palometa monarca viu quatre dies com a ou, dos semanes com oruga, 10 dies com crisálida i de dos a sis semanes com a adult o imago. Es reproduïx principalment en zones obertes, pasturages, camps de cultiu, etcétera, en a on creixen les asclepias (o algodoncillos) que necessita per al desenroll de la larva.CR

El seu cicle de vida s'inicia com un huevecillo que no medix més d'1 a 2 mm, depositat sobre una d'estes asclepias. Esta fase dura de 3 a 8 dies, aproximadament. D'estos ous sorgix una larva que comença devorant els restants del seu ou per a després alimentar-se de la planta sobre la que es va realisar la posada. Conforme s'alimenta es convertix en una oruga robusta en el patró rayado característic. La larva passa per cinc estadis abans de convertir-se en bua.CR

En finalisar la fase de larva, es forma una bua per a poder realisar la metamorfosis. D'ella emergix el imago convertit en una palometa coloreada en negre i taronja (rarament blanc), coloració aposemática que advertix als depredadors del seu sabor desagradable. Lo que li permet dissuadir-los. La duració de cada una de les etapes depén de varis factors, entre els quals la temperatura és molt important.CR[13]

Lo realment sorprenent d'esta espècie és que les palometes naixcudes a finals d'estiu i principis d'autumne componen una generació especial (generació "matusalén"), que viu fins a nou mesos i realisa un cicle complet de migració (anada i regrés) des de Canadà fins a Mèxic, seguint la ruta traçada per generacions anteriors.[10] Durant esta migració les palometes es van reunint en grans grups, aplegant millons d'elles als llocs de invernada.[2]

Migració

[editar | editar còdic]

La subespecie D. plexippus plexippus de la palometa monarca és especialment coneguda per la seua llarga migració anual. Realisa migracions massives cap al sur, d'agost a octubre, mentres que migra cap al nort en primavera.[14][15]

La població a l'est de les Montanyes Rocoses, que inclou a més del 95 per cent de la població nortamericana, hiberna en els estats de Mèxic i Michoacán, en Mèxic. La majoria dels llocs de hibernación es varen incloure en la Reserva de la Biosfera de la Palometa Monarca. Estos santuaris varen ser declarats en el 2008 com Patrimoni Natural de la Humanitat per la UNESCO.[13][16]


La població a l'oest de les Montanyes Rocoses, de molt menor tamany (menys del 5 per cent) que la població oriental, hiberna en varis llocs de la zona costera central de Califòrnia, Estats Units, principalment en Pacific Grove, i Santa Creu. La generació que efectua la migració és molt distinta a les atres generacions. Els adults de la generació migratòria viuen fins a huit o nou mesos. Encara no es coneix la manera en que l'espècie és capaç de tornar als mateixos llocs de hibernación despuix de vàries generacions; els patrons de vol són heretats, basats en una mescla de ritmes circadianos i en la posició del sol en el cel[17] que estan basats en les seues antenes.[18][19]

És un dels pocs insectes que conseguix realisar travessies transatlàntiques. Unes quantes palometes monarca apleguen al suroest de Gran Bretanya i a Espanya en els anys de vents favorables, i inclús s'han instalat de forma permanent en les Illes Canàries des de 1804, en Tenerife i en els parcs naturals del Estret i Els Alcornocales, en les províncies de Càdis i Màlaga, gràcies al clima càlit i a l'existència de les plantes que necessiten per a sobreviure, introduïdes pel ser humà: la adelfilla, que va deure aplegar des d'América Central durant el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, i la mata de la seda, que va vindre d'Àfrica en el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

.[20][21]

Dates

[editar | editar còdic]

En l'autumne (setembre i octubre), les palometes monarca d'occident realisen el seu viage de migració des de Canadà fins a la costa de Califòrnia en els Estats Units per a passar l'hivern en chicotets boscs d'eucalipto, i les palometes monarca d'orient viagen al centre de Mèxic per a passar l'hivern en els boscs d'oyamel i de pi, per dalt dels 3000 m, en els estats de Mèxic i Michoacán. En esta migració, les palometes monarca viagen al voltant de 5000 km per a passar l'hivern en Mèxic, a on permaneixen aproximadament cinc mesos (novembre a març). En la primavera, s'inicia el apareament de les palometes en Mèxic i la seua tornada cap al nort a mitan de març. Esta generació migratòria, coneguda com "matusalén" fa el viage complet de nort a sur i part del viage de sur a nort.CR

També existixen poblacions residents de palometes monarca que viuen tot el temps en Mèxic sense ser part de la migració, ademés de les atres subespecies distribuïdes en el Carib, América Central i nort de Sudamérica.[22][23]

Reserva de la Biosfera Palometa Monarca

[editar | editar còdic]

La tala prop de les àrees d'anidación de les palometes es va suspendre. El 10 de novembre de 2000, es va crear, per decret presidencial, la Reserva de la Biosfera Palometa Monarca, en lo que es va ampliar la reserva a 56 259 hectàrees (13 552 hectàrees de zones núcleu i 42 707 ha de zones de amortiguamiento).CR

Color i defensa contra els depredadors

[editar | editar còdic]

Els colors groc i negre de la oruga i taronja i negre de l'adult prevenen a la majoria dels depredadors sobre el seu contingut tòxic. Esta estratègia evolutiva funciona perque la majoria dels depredadors associa colors chillones (especialment taronja, groc i negre), en verí i atres propietats desagradables. A este fenomen se li crida aposematismo o coloració d'avís.


La palometa monarca conté glucósidos cardíacs en el seu cos, presos de les plantes d'algodoncillo que les orugas mengen; les integren en els seus teixits i resulten venenoses per als depredadors. Encara que la majoria dels depredadors les eviten, existixen algunes espècies que les mengen. Per eixemple, les monarques que passen l'hivern en Mèxic són a sovint preses del picogrueso tigrillo que és immune a la toxina. Atres aus com les calandrias han deprés a menjar només els músculs del tórax i el contingut de l'abdomen degut a que estos contenen menys verí que el restant del cos.[24] Alguns rates són capaces de soportar grans dosis de verí. En el temps, les monarques adultes que passen l'hivern són menys tòxiques, lo que les fa més vulnerables als depredadors. En Mèxic, al voltant del 14 % de les monarques que hibernan són menjades per aus i rates.[25]

Les monarques compartixen una defensa per la seua aparència molt similar en la palometa virrey (no venenosa, encara que recentment s'ha comprovat que té mal gust per als depredadors), en un eixemple de mimetisme mülleriano, encara que abdós espècies pertanyen a subfamílies diferents.[26]


En l'illa d'Oahu en Hawái, les monarques es varen introduir en 1965 i 1966. Algunes aus insectívores comunes de la família Pycnonotidae com Pycnonotus cafer i el bulbul orfeo són les úniques que s'aprofiten dels insectes grans com la monarca. Se sap que estes palometes tenen baixos nivells de toxina a pur de glucósidos cardíacs i eixes aus poden ser tolerants a estes substàncies químiques. Una volta assentada en el archipèlec la monarca d'Hawái va adoptar un important polimorfisme genètic en menys de 40 anys en adoptar el color blanc per a aumentar la seua taxa de supervivència, major que les monarques de tonalitats taronges. Açò es deu a la selecció apostática (depredación selectiva que s'eixercix preferentment sobre el genotip més abundant, en este cas, la palometa de color taronja, donant com resultat una distribució genotípica més equilibrada en la població), ya que les aus han deprés que les monarques de color taronja són comestibles.[27]

Descobriment del fenomen migratori i ciència ciutadana

[editar | editar còdic]

En 1975 el món científic va descobrir els llocs de hibernación de la migració de la palometa monarca en el centre de Mèxic. El treball del zoólogo canadenc Fred Urquhart i la seua esposa Nora R. Urquhart es va iniciar en 1937 culminant en 1975 en un dels descobriments més sorprenents d'eixe sigle. Fred i Nora Urquhart varen reunir a mils de voluntaris per a posar minúscules etiquetes en les ales de les palometes monarca i aixina poder documentar la seua ruta migratòria. La seua història es descriu en la película "Flight of the Butterflies".[1]


Ken Brugger i la seua esposa Catalina Aguado, residents de la Ciutat de Mèxic, es varen unir al proyecte de Fred i Nora Urquhart en 1973 per a buscar els llocs de hibernación. Els varen trobar en 1975 en el Cerro Pelón.[6]

La palometa monarca ha segut part de la ciència ciutadana des del treball de Fred Urquhart, qui va reunir al voltant de 6000 voluntaris. En els Estats Units, Journey North[8] ha documentat la seua migració a través de ciència ciutadana i en Mèxic "el correu real" ho ha fet des dels anys 80.[9] A partir del 2013 la plataforma iNaturalist inclou informació sobre els llocs de pernocta en la migració.

Atres métodos d'estudi

[editar | editar còdic]

Posteriorment, en 1996, els científics Leonard Wassenaar i Keith Hobson varen estudiar la ruta completa de la palometa per mig d'una tècnica d'estudi del deuteri, isòtop de l'hidrogen de l'aigua present en les ales de les palometes. El método els permet estudiar la migració de les palometes sense necessitat de posar-los marques, i sense tindre que capturar-les de nou.[14]

Des de llavors, els investigadors professionals estudien a la palometa monarca en eixe método.[17]

Conte ambiental en Mèxic

[editar | editar còdic]
  • 1975 Descobriment de les àrees de hibernación.
  • 1976 Artícul de National Geographic sobre el descobriment.
  • 1980 Creació de Zones de Refugi de Fauna Selvada.
  • 1986 Creació de l'Especial de la Biosfera Palometa Monarca (16 110 ha).
  • 1996 Creació de l'Àrea Natural Protegida Palometa Monarca.
  • 1997 Conferència Nortamericana sobre la Palometa Monarca.
  • 2000 Creació del Fondo de Conservació Palometa Monarca.
  • 2000 Creació de la Reserva de la Biosfera Palometa Monarca (56 259 ha).
  • 2003 Creació del Fòrum Regional Palometa Monarca.[28]
  • 2008 Pla d'Amèrica del Nort per a la Conservació de la Palometa Monarca.[29]
  • 2008 Designació com a Lloc de Patrimoni Mundial de la Humanitat (UNESCO).
  • 2010 Iniciativa d'Àrees Naturals Protegides germanes (Ret de la ruta migratòria en Mèxic).
  • 2014 Creació d'un grup de treball integrat per Mèxic, Estats Units i Canadà per a rescatar el procés migratori de la Palometa Monarca.[30]
  • 2015 Rescat de la Palometa Monarca.[31]


L'àrea ocupada per les colónies en Mèxic ha anat disminuint paulatinament. Durant els anys 90 el promig d'ocupació era d'al voltant de 6 hectàrees. Durant els passats quatre anys el promig d'ocupació ha segut de 2 hectàrees. Les causes que afecten a les palometes monarca són distintes en el continent. En els Estats Units i Canadà les principals causes són la pèrdua d'algodoncillo per l'us d'herbicida, la pèrdua d'hàbitat pel desenroll urbà i suburbà i l'us d'insecticida. En Mèxic, les principals causes són la deterioració de l'hàbitat de hibernación per la seua transformació en àrees de cultiu i a la tala illegal.

Existixen programes per part del govern (Semarnat) per a evitar la tala clandestina en les reserves que utilisa la palometa, aixina com accions per a preservar les regions i fomentar el turisme responsable.[32]

Les deforestació comeses a finals del sigle XX i començos de la primera década de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

en les zones de hibernación de la monarca varen contribuir a una dràstica reducció en la població de palometes. Es va promoure la seua declaració d'espècie protegida i la restauració de la seua hàbitat.CR

Per un atre costat, els organismes genèticament modificats (OGM) del tipo «Bt» li són fatals.[33] No obstant, és important remarcar que eixe estudi solament es basa en ensajos en laboratori, i és fortament qüestionat per carir d'experiències de camp.[34]

Imàgens del cicle de vida

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Wanderer Butterfly». Archivat des d'el original, el 15 de setembre de 2008. Consultat el 27 d'agost de 2008.
  2. ↑ 2,0 2,1 Agrawal, Anurag. Monarchs and Milkweed: A Migrating Butterfly, a Poisonous Plant, and Their Remarkable Story of Coevolution (en en), Princeton University Press. ISBN 9781400884766.
  3. ↑ The IUCN Ret List of Threatened Species 2022: i.T194052138A200522253.doi:10.2305/IUCN.UK.2022-1.RLTS.T194052138A200522253.en.Consultat el 22 de juliol de 2022.
  4. ↑ «Palometa monarca: quan la fama no és suficient» (en és). National Geographic. Consultat el 2024-05-17.
  5. ↑ [1]
  6. ↑ 6,0 6,1 [enllaç trencat]
  7. ↑ 7,0 7,1 Guppy, Crispin S. (2001). Butterflies of British Columbia, UBC press, pp. 352–354. ISBN 0774808098.
  8. ↑ 8,0 8,1 Pyle, Robert Michael (2001). Chasing Monarchs: Migrating with the Butterflies of Passage, Houghton Mifflin Books, pp. 148–149. ISBN 0618127437.
  9. ↑ 9,0 9,1 Jean (1992). Insect Potpourri: Adventures in Entomology, CRC Press, pp. 28–29. ISBN 1877743097.
  10. ↑ 10,0 10,1 Galindo-Leal, C. i I. Rendón-Salines. 2005. Danaidas: les maravelloses palometes monarca. WWF Mèxic-Telcel. Publicació Especial No. 1. WWF-Telcel. 82 pp.
  11. ↑ 11,0 11,1 Garber, Steven D. (1998). The Urban Naturalist, Courier Dover Publications, pp. 76–79. ISBN 0486403998.
  12. ↑ «Monarch, Danaus plexippus». Archivat des d'el original, el 15 de decembre de 2012. Consultat el 27 d'agost de 2008.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Mèxic atesora millons de palometes en estos santuaris visitables» (en és). National Geographic. Consultat el 2025-01-16.
  14. ↑ 14,0 14,1 Robert Michael, National Audubon Society Field Guide to North American Butterflies.
  15. ↑ Alfred A. Knopf, New York, ISBN 0-394-51914-0
  16. ↑ «Declaren patrimoni de la humanitat ciutat, reserva i santuari mexicans - La Jornada». www.jornada.com.mx. Consultat el 2025-01-16.
  17. ↑ 17,0 17,1 Gugliotta, Guy. 2003. Butterflies Guided By Body Clocks, Sun Scientists Shine Light on Monarchs' Pilgrimage [2] archivat en Wayback Machine.. Washington Post, 23 de maig de 2003, p. A03. vist 7 de giner de 2006.
  18. ↑ Merlin C, Gegear RJ, Reppert SM. (2009). Antennal Circadian Clocks Coordinate Sun Compass Orientation in Migratory Monarch Butterflies. Science 325: 1700-1704. doi:10.1126/science.1176221
  19. ↑ Kyriacou CP. (2009). Unraveling Traveling. Science 325:1629-1630 doi:10.1126/science.1178935
  20. ↑ #Cf. Alejandra Agut, "La palometa monarca ha aplegat a Càdis per a quedar-se", en El País, 30-III- 2012, http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/03/30/actualidad/1333110620_706425.html consultat 1-IV-2012, 7:41.
  21. ↑ J. Fernández Haeger i D. Jordà Barbudo, "La palometa monarca Danaus plexippus (L., 1758) en l'estret de Gibraltar (Lepidoptera: Danaidae)" en SHILAP Revista de Lepidopterología, vol. 37, núm. 148, decembre 2008, págs. 221 a 238, http://www.redalyc.org/redalyc/pdf/455/45515028003.pdf, proyecte acadèmic sense fins de lucre, desenrollat baix l'iniciativa d'accés obert.
  22. ↑ Monarch Joint Venture. Monarch Migration
  23. ↑ Biological Journal. Senar-migratory monarch butterflies, Danaus plexippus (L.), retain developmental plasticity and a navigational mechanism associated with migration
  24. ↑ James A. Scott (1986). The Butterflies of North America. Stanford University Press, Stanford, CA. ISBN 0-8047-2013-4
  25. ↑ Rick Cech and Guy Tudor (2005). Butterflies of the East Coast. Princeton University Press, Princeton, NJ. ISBN 0-691-09055-6
  26. ↑ Ritland, D.; L. P. Brower (1991). "The viceroy butterfly is not a Batesian mimic". Nature 350 (6318): 497–498. doi:10.1038/350497a0. Vist 23 de feb 2008. "Viceroys llaure as unpalatable as monarchs, and significantly more unpalatable than queens from representative Florida populations."
  27. ↑ Stimson, John; Mark Berman (1990). "Predator induced colour polymorphism in Danaus plexippus L. (Lepidoptera: Nymphalidae) in Hawaii". Heredity 65 (3): 401–406. doi:10.1038/hdy.1990.110. Lay summary.
  28. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 3 de juny de 2016. Consultat el 17 de març de 2014.
  29. ↑ «Pla d'Amèrica del Nort per a la Conservació de la Palometa Monarca».
  30. ↑ «a-enfortir-proteccion-de-la-palometa-monarca Copia archivada». Archivat des d'el a-enfortir-proteccion-de-la-palometa-monarca original, el 29 de novembre de 2017. Consultat el 17 de març de 2014.
  31. ↑ a-salvar-a-la-palometa-mobarca.html
  32. ↑ [3] Programa de Maneig Reserva de la Biosfera Palometa Monarca (mariposamonarca.semarnat.gob.mx)
  33. ↑ Estudi realisat per John Losey (Universitat Cornell, Nova York), publicat el 20 de maig de 1999 en Nature.
  34. ↑ AM Shelton, MK Sears - Plant Journal, 2001 - The monarch butterfly controversy: scientific interpretations of a phenomenon"

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
  • Galindo-Leal, C. i I. Rendón-Salines. 2005. Danaidas: Les Maravelloses Palometes Monarca. Telcel. Publicació Especial. No.1. WWWF Mèxic-Telcel. 82pp.
  • El món de Darwin (lloc canadenc, en francés)
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Danaus_plexippus&oldid=583119»