Graellsia isabellae
La arna o palometa isabelina (Graellsia isabellae)[1] és una espècie de lepidòpter ditrisio de la família Saturniidae, una de les més vistoses de la fauna europea, en una envergadura que va des de 45 mm fins a 10 cm. En anterioritat es denominava Actias isabellae.[2] És l'única espècie del gènero Graellsia, ademés de l'únic satúrnido europeu en coes en les seues ales posteriors.
Va ser descoberta pel naturaliste espanyol Mariano de la Pau Graells en Peguerinos en 1848. La va batejar en la denominació Saturnia isabellae com a dedicatòria a la reina Isabel II d'Espanya. Posteriorment l'espècie va ser rebatejada com Graellsia isabellae en honor al seu descobridor.[3]
Biologia
[editar | editar còdic]Imago
[editar | editar còdic]Les palometes són monovoltinas, és dir tenen una sola generació a l'any. Volen solament durant la nit, entre abril i juliol segons la latitut, l'altitut i el clima.
Són unes palometes de gran bellea en una coloració predominantment verda solcada per venes de color marró rojós. Ademés posseïxen en les quatre ales ocelos de varis colors i les ales posteriors d'abdós sexes presenten unes cridaneres coes d'una llongitut més acusada en el macho.
Els focs lluminosos tant de llum blanca com de llum ultravioleta les atrauen, #lo que constituïx un problema per a les seues poblacions degut a que els eixemplars que acodixen a les llums no volen més fins a la nit següent. Açò és un problema donat el seu curt periodo com imagos (adults).
-
macho - vista dorsal -
macho - vista ventral -
femella - vista dorsal -
femella - vista ventral
Posada
[editar | editar còdic]Despuix de la fecundació, les femelles escomencen a posar entre 100 i 150 ous aisladamente, d'un en un o de dos en dos, en les ramillas i acículas dels pis dels quals s'alimenten les orugas. Els ous tenen una coloració de to marró.
Oruga
[editar | editar còdic]La coloració de les orugas és diferent a mida que se succeïxen les diferents mudes. En nàixer són negres, més vesprada grisa-marró i terminen sent d'un color predominantment vert en punts blancs. Ademés tenen uns pèls llarcs i poc abundants.
Es desenrollen durant els mesos de juny, juliol i agost, descendint al sol per a pupar entre la #fulleram, el verdet i atres materials similars.
Les orugas sofrixen una alta mortalitat per la fumigació en difluorobenceno dissolt en gasoil sobre els pinadaés per a atacar la plaga que constituïx un atre lepidòpter, la procesionaria del pi (Thaumetopoea pityocampa) sense donar-se conte de que este producte també elimina a moltes atres espècies que s'alimenten dels pins sense constituir per això una plaga. Com a tants uns atres, es denuncia enèrgicament este fet ya que existixen sistemes diferents per a combatre esta plaga com la fumigació en autumne en Bacillus thuringiensis o l'ocupació de feromonas femenines específiques per a la procesionaria per a atraure i eliminar els machos.
Crisálida
[editar | editar còdic]La crisálida està protegida per un capoll fort de seda marró. Permaneixen entre la #fulleram durant tot l'hivern.
Plantes nutricias
[editar | editar còdic]Són orugas arborícolas que s'alimenten solament de les acículas d'algunes espècies de pi, principalment de les espècies Pinus sylvestris, Pinus nigra salzmannii (pi laricio) i Pinus uncinata. També s'han obtingut bons resultats (pendents de ser comprovats experimentalment) en Pinus radiata i Pinus maritima.
El restant d'espècies del gènero Pinus, o uns atres com Cedrus, han donat mals o molt mals resultats en multitut d'experiments.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Segons la bibliografia està considerat com un endemisme de la Espanya peninsular, ya que es troba repartida en la seua gran majoria pels principals sistemes montanyosos de sis poblacions de la mateixa. Ademés, existix una chicoteta representació en atres dos llocs localisats en territori francés, encara que estos últims s'atribuïxen a l'acció humana a través de repoblaments en eixemplars procedents d'Espanya.
En Espanya
[editar | editar còdic]- Pirineus orientals (Catalunya). És l'àrea de distribució més gran.
- Pirineus occidentals (Aragó i Navarra). És la zona més extensa despuix de la catalana.
- Ports de Tortosa-Beceite, al suroest de la província de Tarragona i zona oriental de la província de Terol. És la població més reduïda de la península ibèrica.
- Sistema ibèric meridional. Esta zona inclou part de les províncies de Terol, Conca, Guadalajara i Castelló. Esta població es pot subdividir en tres zones:
- 1. Serra de Albarracín, Montes Universals i Serranía de Conca. És la zona a on més abunda esta espècie.
- 2. Serra de Javalambre
- 3. Serra de Gúdar (Perol) i Massiç de Peñagolosa (Castelló)
- Serres de Cazorla, Segura i Les Viles (Jaén) i Serra d'Alcaraz (Albacete). És la població més meridional i l'única que s'alimenta en naturalea de Pinus nigra sazmanii (comunament cridat pi laricio), ya que ací no existixen poblacions de Pinus sylvestris com en el restant de poblacions.
- Serra de Guadarrama, tant en l'alvertent abulense com en la segoviana i en la madrilenya.
En França
[editar | editar còdic]- Montanyes del Jura. Situades en el departament francés d'Ain, en la zona junt a la frontera occidental de Suïssa. Es tracta d'una població molt chicoteta pero ben comprovada (Willien, 1979;cita requerida Masó i Willien, 1989cita requerida). Constituïx el llímit septentrional de l'espècie.
- Alps occidentals. Concretament en els Hautes-Alps. Es tracta de la població francesa millor establida i de la qual es coneixen cites més fiables. Va ser en 1922 quan Oberthür va donar a conéixer el primer eixemplar d'esta espècie en França.
- Hi ha algunes cites atribuïdes al nort del Massiç Central francés, pero segons diversos autors estan pendents de confirmació i, per lo tant, no es considera que allí existixca una població.
A pesar de que a pràcticament cada població se li ha atribuït una subespecie, la majoria de la bibliografia actual (Ylla i Ullastre,[4] F. Vidal,cita requerida Vives Morenocita requerida) considera esta espècie com monotípica i inválidas les seues subespecies.
Híbrit
[editar | editar còdic]Graellsia isabellae × Actias selene és un híbrit de la isabelina i la palometa lluna de la índia (Actias selene).[5]
Subespecies
[editar | editar còdic]S'han descrit vàries subespecies pero varien molt poc.
La subespecie nominal isabellae va ser descrita en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
en Espanya, a on es coneix al voltant de Madrit en la Serra de Guadarrama, aixina com en els Montes Universals i les Serres de Javalambre i Gudar. En el sigle XX també es descriuen: la subespecie ceballosi ubicada en el nort d'Andalusia en les Serres de Segura i Cazorla, la subespecie paradisea en Catalunya i en els Pirineus orientals d'Espanya i França, i la subespecie roncalensis en els Pirineus central i occidental.[6]
La subespecie present en els Alps francesos, cridada «galliaegloria», va ser descrita en 1922 per Charles Oberthür despuix del seu descobriment en la regió de Briançon, prop de L'Argentière-la-Bessée. La seua presència està atestada en els departaments d'Hautes-Alps i Alps-de-Haute-Provence.[7]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]La espècie actualment cridada Graellsia isabellae va ser descrita pel naturaliste espanyol Mariano de la Pau Graells i de la Agüera en 1849 baix el nom inicial de Saturnia isabellae. L'estació estudiada va ser la Serra de Guadarrama en Espanya.
El gènero Graellsia va ser descrit pel entomólogo anglés Augustus Radcliffe Grote en 1896,[8] en la espècie tipo Saturnia isabellae, que seguix sent l'única espècie en l'actualitat, baix el nom de Graellsia isabellae.
Alguns autors actuals, especialment els francesos, tracten erròneament no obstant a esta espècie en el nom de Actias isabellae considerant que Graellsia és sinònim de Actias.
Noms vernàculs
[editar | editar còdic]- En espanyol: Palometa isabelina.
- En francés: l'Isabelle, li Bombyx Isabelle, l'Isabelle de France, li Papillon vitrail.
- En anglés: Spanish moon moth.
La palometa isabelina i l'home
[editar | editar còdic]Estat i amenaces
[editar | editar còdic]Esta palometa té una distribució fragmentada i estava, quan era més rara en el sigle XX, amenaçada per l'interés que els coleccionistes tenien per ella. És per això que està totalment protegit en França (ous, larves, bues, adults, vius o morts).[9] També és històricament el primer insecte en haver rebut este estatus en França, en 1976.[10]
Hui en dia es coneixen poblacions prou grans en els Alps francesos, i l'espècie sembla menys amenaçada que en el passat, inclús en forta expansió. Sembla haver-se beneficiat molt de la reforestació de les ales alpines en pi selvat, la seua planta hoste, a on el pastoreig ha disminuït. També s'ha sugerit que esta espècie pot no ser nativa dels Alps, pero ha segut introduïda per aficionats al començ del sigle XX, #lo que explicaria la seua rarea inicial i la seua constant expansió des de llavors.[11] No obstant, els anàlisis genètics publicats en 2016 contradiuen esta hipòtesis, mostrant que l'espècie és provablement autòctona i hauria colonisat els Alps durant el Holoceno en acompanyar l'expansió de la seua planta hoste.[12] Llavors hauria trobat refugi en un àrea molt chicoteta durant els sigles passats, quan els Alps estaven molt deforestats.[11] Un atre foc alpí en Valais en Suïssa, descobert més recentment i considerat no natiu, també s'està expandint.
Protecció llegal
[editar | editar còdic]En el Catàlec Nacional d'Espècies Amenaçades d'Espanya li la classifica en la categoria «D'Interés Especial» en data del 24 de març de 2000 i norma datada com a Orde, de 10 de març de 2000. Ademés està protegida per:
- El Conveni de Berna 1979, ratificat en Estrasburc en 1986 (Anex III)
- Directiva Hàbitat (Anex II)
- Llei 2/1991 de la Comunitat de Madrit i Decret 18/1992.
Cine
[editar | editar còdic]En Li Papillon, comèdia dramàtica de Philippe Muyl en Michel Serrault i Claire Bouanich estrenada en 2002, Serrault interpreta a un septuagenari apassionat per les palometes en busca d'una molt particular, la palometa isabelina.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Graellsia isabellae (Spanish Moon Moth)». www.iucnredlist.org. Consultat el 11 de maig de 2017.
- ↑ Fauna Europaea - Actias isabellae
- ↑ «Dèu curiositats sobre la serra de Guadarrama: Graellsia, la palometa real». ABC.és.
- ↑ Ylla i Ullastre, J. 1997. Història Natural del Lepidòpter Graellsia isabellae (Graells, 1849). Institut d’estudis catalans, Barcelona
- ↑ «Hibridació Entre Graelsia isabelae Graëlls Mâle et Actias selene Hubner Femelle» (en fr). Archivat des d'el opie-insectes / pdf / i89ades-et-al.pdf original, el 22 de juny de 2019. Consultat el 7 de març de 2020.
- ↑ Contribution à la connaissance de Graellsia isabelae galliaegloria Oberthur (Lepidoptera, Attacidae) connu uniquement en France, parell li collectif : OPIE, Parc National dones Ecrins, Parc naturel régional du Queras, Laboratoire dones médiateurs chimiques (INRA - Versailles), Station de Zoologie forestière (INRA - Orléans), Amateurs éleveurs adhérents de l'OPIE, dans li Rapport d'études de l'OPIE, vol. 3, décembre 1998, [1]
- ↑ «Actias isabellae» (en fr). Lépi'Net. Consultat el 9 de giner de 2020.
- ↑ Grote, 1896, Mitt. Roemer-Museum, Hildesh. 6: 3.
- ↑ Arrêté du 23 avril 2007 fixant els llistes dones insectes protégés sur l'ensemble du territoire et els modalités de leur protection.
- ↑ Carlos Lopez Vaamonde, Mapage de Actias isabellae galliaegloria en els Alps francesos usant una trampa atractiva no destructiva usant una feromona sintètica (Lep. Saturniidae), 2013, [2].
- ↑ 11,0 11,1 Guillaume Leraut, Actias isabellae (Graëlls, 1849) dans els Alps françaises : espèce patrimoniale ou invasive ?, Revue Française d'Entomologie Générale, 1 (4) 253-274, janvier 2020, [3].
- ↑ Marí-Mena et al., 2016,.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Associació Zerynthia. «Palometa de l'any 2016». Consultat el 1 de febrer de 2016.
- Documental sobre el Insect Park, de Sant Lorenzo de l'Escorial, en el programa de La 2 (TVE) L'aventura del saber; es veu la palometa isabelina.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Graellsia isabellae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.