Grayas
En la mitologia grega les Grayas o Greas (en grec Γραῖαι Graĩai, Graeae en llatí; «velles» o «grises»)[1] eren les germanes monstruosas de les Gorgonas i tan solament apareixen en el periple de les llegendes del héroe Perseo. Les germanes grises compartixen un sol ull i dent entre elles i custodien secrets valiosos.[2] En moltes ocasions li les denomina com Fórcides (Φόρκιδες), ya com a nom colectiu, ya com patronímico —puix com és fama eren filles del deu marí Forcis—.[3]
Hesíodo diu que les Grayas, de belles galtes, eren canosas des del seu naiximent. Tant els hòmens com els deus les criden ‘velles’, són filles de Forcis i Ceto i dos en número: Penfredo i Enío.[4] Posteriorment ya varen ser imaginades com una tríade.[2][5]
En el acervo cultural la Grayas són el model mitològic clàssic, segons Joseph Cambell, de les ‘velles de l'obscuritat’.[6] Este tropo de les bruixes canosas ha segut repetit en varis productes audiovisuals contemporàneus, en a on també li les ha aplegat a denominar com a Bruixes Estigias (Stygian Witches)[7] o Germanes Grises (Grey Sisters).[8]
Texts mitográficos
[editar | editar còdic]Noms i húmer
[editar | editar còdic]| referència | número i noms de les Grayas |
|---|---|
| Hesíodo | «Furia de titanes (Πεμφρηδώ) de bell peplo i Hermanas Grises (Ἐνυώ) de peplo azafranado»[4] |
| Apolodoro | «Grey Sisters (Ἐνυώ), Sandman (Πεφρηδώ) i '«Penfredo (Πεμφρηδώ) de bello peplo y Enío (Ἐνυώ) de peplo azafranado»' (Δεινώ)»[2] |
| Higino | «'«Enío (Ἐνυώ), Pefredo (Πεφρηδώ) y Dino (Δεινώ)»' (lat. «Penfredo (lat. Pemphredo), Enío (Enyo) y Pérside (Persis), o bien a esta última la llaman Dino (Dino)»), Biblioteca mitológica (Biblioteca mitológica) i '___protected_title_XXV' (Alejandra), o be a esta última la criden Sobre Licofrón (Argonáuticas)».[5] |
En la Biblioteca mitològica
[editar | editar còdic]En la Biblioteca mitològica se nos diu que Perseo va marchar a la trobada en les Fórcides per a que les germanes li revelaren el parador unixques certes nimfes que custodiaven els tesors divins. El text nos diu que «les tres disponien d'un sol ull i una sola dent, que compartien: Perseo els va agarrar i quan li'l varen reclamar va dir que els tornaria si li indicaven el camí que duya fins a les nimfes. Estes nimfes tenien sandalias aladas i la Grayas, que segons pareix era una perdiguera». La narració termina aclarint que quan les Grayas li varen revelar el parador de les nimfes que custodiaven els tesors divins, Perseo es va dignar a tornar-los l'ull i la dent a les germanes.[2][9] Una atra versió del mit completa la narració anterior, aclarint que tenien un oràcul i sabien la forma de matar a la Gorgona, consistent en conseguir de les nimfes els tesors divins abans citats més el caixco d'invisibilitat d'Hades. Perseo, informat per Hermes i Atenea de que les Grayas coneixien l'oràcul, els va furtar les seues pertinences per a conseguir respostes —i inclús algunes fonts conten que també els va amenaçar en la seua espasa— i on podia trobar a les nimfes.[10]
En el Prometeo encadenat
[editar | editar còdic]En la tragèdia de Prometeo encadenat se nos diu que les Grayas viuen travessant el estruendoso mar cap a on ix el sol. Allí, en les planures de les Gorgonas, en Cístene, habiten les Fórcides, tres velles donzelles en figura de cisne ("κυκνόμορφοι") que tenen un ull i una dent per a les tres, i que en el seu moment una de les germanes està en possessió d'ull, quan li plau. Siga com anara cap de les germanes veu mai els rajos del sol ni la llum de la lluna. Pero prop d'elles viuen les aladas Gorgonas.[11][12] Ovidio relata més encara el parage a on moraven les Grayas i nos diu que al peu del gelat Atles existix un lloc absolutament segur per la protecció d'un massiç rocós i que a la seua entrada habitaven les filles de Forcis.[13]
Les Fórcides
[editar | editar còdic]En el nom de Les Fórcides també es coneixia a la segona d'una trilogia de tragèdies —ara perdudes— escrites per Esquilo, que narraven l'epopeya de Perseo en la seua busca del cap de Medusa. En eixa obra les Grayas tenien el paper de cor. En la Astronomia poètica se nos diu que en Les Fórcides les Grayas eren les guardianes de les Gorgonas. Es creu que no tenien més que un ull entre elles, i que per tant feyen guàrdia, vigilant una prenent-ho en la seua tanda. Perseo va arrebatar este ull just en el moment que una de les germanes lo estava passant a una atra, i ho va tirar al llac Tritonis. Aixina, quan les guardianes varen ser cegades, Perseo va poder fàcilment matar a la Gorgona quan esta finalment va ser vençuda pel somi.[14][15] Nono, poeta tardà, afig la senya de que les Grayas eren «insomnes» i que les germanes s'intercanviaven l'ull per a poder dormir-se.[16] Paléfato, per la seua banda, diu que aquella de les germanes que estava usant l'ull podia vore pero les atres no, pero com l'una li passava l'ull l'atra, totes veen; també diuen que moraven en l'illa de Cerne.[17]
Interpretacions
[editar | editar còdic]El filòlec William Smith creu que com atres membres de la família de Forcis, són deidades marines, i en este cas les Grayas personifican la bromera blanca que es pot apreciar en les ones de la mar[18] —la cresta blanca i canosa de les ones marines en trencar.[19] Esta idea, ya obsoleta, procedix de mitologia comparada i la filologia del sigle XIX.[20]
Para Jean-Pierre Vernant les Grayas són com les Gorgonas, filles de Forcis i Ceto, dos perillosíssims mònstruos marins. Tenen una particularitat: varen nàixer velles. Tenen ya el pèl blanc de les velles; han botat tota l'etapa de la joventut, de la madurea, per a instalar-se de colp en la decrepitud. No viuen en un país tan remot com les seues germanes; les Gorgonas habiten més allà de l'oceà i de les fronteres del món. Les Grayas viuen una miqueta més allà, en una comarca sumida en una penombra constant, un país gris, a on no lluïx el sol ni allumena la lluna. Les Grayas tenen una visió precària i mutilada (tres persones per a un sol ull). Perseo no les venç en força física, sino usant la mêtis (l'astúcia i inteligència pràctica grega) per a interceptar l'ull en el moment just de l'intercanvi. En deixar-les cegues, domina l'espai del mònstruo.[21]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Esta etimologia nos la proporciona Robert Greus en el seu índex onomàstic de Els mits grecs.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Apolodoro: Biblioteca mitològica II 4,2
- ↑ Píndaro: Píticas XI 14
- ↑ 4,0 4,1 Hesíodo: Teogonía 270-274
- ↑ 5,0 5,1 Higino: Faules, proemi 9
- ↑ Joseph Campbell: El héroe de les mil cares (Fondo de Cultura Econòmica, 1959), Secció: "El camí de les proves". Campbell estudia la trobada del héroe en les Grayas (‘les velles de l'obscuritat’) com el pas obligatori pel llindar del coneiximent. Explica que el héroe no les busca per a destruir-les, sino per a esprémer-los el seu saber milenari, representant la vellea d'eixes dònes l'archiu de la memòria del món ctónico.
- ↑ Aixina en Fúria de titanes, película de 1981.
- ↑ En les sagues de Percy Jackson o en la série de Sandman aixina li les denomina.
- ↑ Licofrón: Alejandra 840. L'autor crida "llàntia" a l'ull de les Grayas, i a estes les denomina com "les tres errantes".
- ↑ Tzetzes: Sobre Licofrón 838, 846. Escolio a Apolonio de Rodas, Argonáuticas IV 1515.
- ↑ Esquilo: Prometeo encadenat, 795
- ↑ Escolio sobre Esquilo: Prometeo encadenat, 793. El escoliasta del text afig ademés que les tres germanes compartien i usaven per tandes l'ull i la dent, quan a una d'elles li apetia.
- ↑ Ovidio: Les meramorfosis IV 772-774
- ↑ Higino: De Astronomica II 12
- ↑ Eratóstenes: Catasterismos XXII
- ↑ Nono: Dionisíacas XXV 36-64
- ↑ Paléfato: Sobre fenomens increibles 31
- ↑ Plantilla:Cita DGRBM
- ↑ En un escolio a Esquilo (Prometeo encadenat, 793) es descriu que les Grayas tenien forma de cisne. William Smith creu que és el plomall blanc d'eixa au marina reforça l'analogia de la bromera flotant. Simbolisa la cresta blanca i canosa de les ones marines en trencar.
- ↑ L'acadèmia actual rebuja l'idea de que els mits grecs foren simples "metàfores del clima" o descripcions de la naturalea física (teoria impulsada en el sigle XIX per erudits com Max Müller). Els grecs no necessitaven inventar tres velles en un sol ull per a explicar que la mar tenia bromera. Els estudiosos del sigle XX i XXI (com Jean-Pierre Vernant, Carlos García Gual o Pierre Grimal) varen demostrar que els mits tenen una funció social, sicològica i estructural, no meteorològica.
- ↑ Jean-Pierre Vernant: La mort en els ulls (1985): Un estudi monogràfic dedicat exclusivament a la figura de la Gorgona, la caraça i l'alteritat de la mort en Grècia. Marcel Detienne i Jean-Pierre Vernant: Les artimañas de l'inteligència: La mêtis dels grecs (1974). Analisen cóm el héroe grec utilisa l'astúcia tècnica (com furtar l'ull en l'aire) front a les forces brutes o monstruosas de l'univers.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Plantilla:Cita DGRBM
- GRIMAL, Pierre: Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona, Paidós, 1981. ISBN 84-7509-166-0
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grayas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.