Greus
Greus ( que significa "terra de gravas" en francés) és una subregió dins del la regió vinícola de Bordeus. Greus està situat en la vora esquerra del riu Garona, en la part corrent dalt de la regió, al surest de la ciutat de Bordeus i s'allarga sobre 50 quilómetros.[1] Greus és l'única subregió de Bordeus que és famosa pels tres principals tipos de vins de Bordeus: tinto, blancs secs i vins dolços, encara que els tinto dominen la producció total. Greus AOC és també el nom d'una de les Appellation d'origine contrôlée (AOC) que cobrix la major part de la regió de Greus, encara que no la seua totalitat.
L'àrea inclou, entre atres pobles, Sauternes, Pessac, Talence, Léognan, Martillac, Saint-Morillon, i Portets.
El nom Greus lo greu és bo deriva d'un sol intensament ple de grava.[2] El sol és el resultat dels glaciarés de l'Edat de Gèl que també va deixar depòsits de cuarzo blanc que encara poden trobar-se en el sol d'algunes de les principals finques viníferas.[3]
Història
[editar | editar còdic]Greus està considerat el lloc de naiximent del clarete. La producció de vi de Greus per a exportar es remonta a Leonor d'Aquitània, qui es va casar en Enrique II d'Anglaterra, creant un floreciente comerç entre abdós països: vi front a ferro i carbó. En l'Edat Mija, els vins que primer s'exportaven a Anglaterra es produïen en esta zona. En aquella época, la subregió de Médoc al nort de la ciutat de Bordeus encara eren marismas inadequades per a la viticultura, mentres que Greus estava millor drenada de forma natural.
Château Pape Clément, fundat al començament de el XIV pel futur papa Clemente V, va anar el primer château de tot Bordeus en rebre nom propi. La primera menció documentada d'un clarete francés en Londres, Château Haut-Brion, data de 1663 i es deu a Samuel Pepys.[1]
En acabant de que es desecara el Médoc pels holandesos a mitan de el XVII, Médoc gradualment va assumir el paper de font dels vins de Bordeus més apreciats. En la Classificació Oficial del Vi de Bordeus de 1855, només una propietat de Greus, Château Haut-Brion, una de les quatre originals primeres collites, va ser inclós entre els vino tinto, sent tot el restant propietats de Médoc. Tots els vins dolços de la classificació de 1855 eren de Sauternes, que és una part de Greus.
Una classificació de vi de Greus es va realisar en l'any 1953 per als seus productors de vino tinto. Els vins blancs secs es varen incloure en una classificació actualisada de 1959.[4] En 1987 la part de Greus que contenia la major part dels productors dels seus vins més costosos, més propencs a la pròpia ciutat de Bordeus, varen crear una AOC separada en el nom de Pessac-Léognan. Açò va tindre l'efecte de devaluar el nom i el preu dels vins simplement etiquetats en la denominació Greus.
Estils de vi
[editar | editar còdic]Els tinto d'esta subregió són considerats en general més robusts que els de Médoc, i s'elaboren usant una majoria de cabernet sauvignon, en menors cantitats de merlot i cabernet franc. Els vins blancs secs són una mescla de sauvignon blanc i sémillon.
Un vi blanc dolç ben conegut com va vindre de darreria es fa en el municipi de Sauternes que s'ubica en el cantó suroriental de la regió de Greus.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ H. Johnson & J. Robinson The World Atles of Wine pág. 98 Mitchell Beazley Publishing 2005 ISBN 1-84000-332-4
- ↑ K. MacNeil The Wine Bible pg 134 Workman Publishing 2001 ISBN 1-56305-434-5
- ↑ C. Fallis, editor The Encyclopedic Atles of Wine pg 194 Global Book Publishing 2006 ISBN 1-74048-050-3
- Este artícul conté una traducció derivada de «Graves» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.