Viticultura

Viticultura

Raïms de vi

La viticultura, vinicultura o vitivinicultura (del llatí vitis, «vinya») és la ciència del cultiu de la vinya, per a usar les seues raïms en la producció de vi o d'atres productes. És una branca de la ciència de la fruticultura. La persona dedicada al cultiu del raïm es diu viticultor.

Procés vitícola i maneig del cultiu

Màquina cosechadora de raïm.

Propagació de les vinyes

Les vinyes poden ser propagades per llavors, estacas, acodos o per esgall de púa o d'ull. Les llavors s'usen principalment per a la producció de noves varietats. En l'escala comercial les més usades són les estacas. En el cas d'aquells cultivares de difícil enraizamiento s'usen acodos.

• Per llavor: La llavor de vinya germina sense dificultat. En llavor de Vitis vinifera els millors resultats s'obtenen despuix d'un periodo en estratificació humida a 4 o 5 °C per unes dotze semanes abans de la sembra.
• Per estaca: La majoria de les varietats de vinya s'inicien fàcilment per estacas de fusta dura. El material per a estacas es deu recolectar durant el periodo de repòs. Es deuen usar sarmientos ben desenrollats de l'any, per lo general de 0,82 a 1,2 cm de diàmetro i de 30-40 cm de llarc. Una estació de desenroll en el viver és suficient per a produir plantes de tamany apropiat per a transplant de vinyes. En general no s'usen substàncies promotores del «arrelat».
• Per acodo: S'usa el acodo aéreu o el acodo simple, de trinchera o de montícul.
• Per esgall: L'esgall de raïl s'usa en poca freqüència ; les piles s'empelten, ya siga pel método de lengüeta en estacas desyemadas, les quals poden estar arrelades o sense arrelar. Açò es fan a fins d'hivern o principis de primavera, de material prèviament colectado en estat latent tant de la púa com del patró. En la vinya, la presència d'aire en l'unió de l'esgall és essencial per a una cicatrisació adequada. Després de realisat l'esgall, estos es deuen mantindre per 3 o 4 semanes en arena mullada a una temperatura d'al voltant de 24 °C. L'esgall de púa o d'ull sobre patrons s'usa ocasionalment per a aumentar la vida dels ceps, el vigor de les plantes i els rendiments.

A on hi ha organismes del sol perjudicials com la filoxera i els nemátodos de les raïls, i es deuen cultivar varietats d'espècies susceptibles com la Vitis vinifera, és necessari empeltar de púa o d'ull les varietats desijades sobre un patró resistent

• • Esgall de fusta verda: És un procediment ràpit i simple per a propagar Vitis vinifera sobre patrons resistents. Una púa de fusta verda en un sol ull s'empelta durant l'estació de creiximent actiu sobre branques noves que ixen ya siga d'una estaca arrelada de l'any o d'una estaca a mitan de la seua primera estació de enraizamiento. Per a realisar-ho s'usa un esgall de clavill.
  • Esgall d'ull: És un bon método per a establir varietats de vinya sobre patrons resistents en autumne. Es realisa sobre estacas plantades en la vinya durant el hivern o en la primavera anterior. Una forma d'esgall és el d'asclons. Els ulls s'empelten en el patró prop del nivell del sol i es cobrixen en uns 10 a 25 cm de sol ben polvorisat i humit. cal aclarir que en este cas l'esgall en T no s'usa degut a que l'ull és molt gran.

Vinyas en el riu Mosela, Alemània.

Llabors culturals de la vinya

El seu propòsit és facilitar la distribució del aigua de rec, controlar malezas, etc. Les llabors estan en intima relació en els moments de rec, per lo tant en les époques de major necessitat de humitat, com lo és el començ de vegetació de la planta.

Els recs poden fer-se per diferents tècniques de regadiu: regata o per inundació. El sistema de rec per regata necessita de distints treballs de llaurada: en autumne, és una llabor profunda que aporca terra al peu de la planta protegint aixina a esta de les geladas dels mesos més frets de l'any, i realisar carrerons per a la verema; a principis de primavera, la llabor superficial és produir una regata propenca al peu de la planta i un brode sobre el carreró permetent aixina el rec; a fins de primavera, la llabor superficial que es dona en el moment de la floració és aporcar terra a les plantes i tapar la regata, el que ara queda en el centre del carreró. En esta época de l'any, els recs són més necessaris pel creiximent de les arracades; en els mesos d'estiu, per les majors exigències d'aigua donades per un aument de l'evapotranspiraació, les regates es realisen al peu de la planta. Paulatinament es disminuïx la cantitat de recs per a aumentar la cantitat de sucreés en els fruts. Entre fins d'estiu i inicis d'autumne es realisa la collita, per lo que se suspenen totes les activitats culturals.

Fertilisació

Abans de l'implantació, és necessari el coneiximent dels cultius antecessors, ya que alguns tenen necessitats similars a la vinya, tals com trébol, alfalfa o blat. Els principals fertilisants que es necessiten en el cultiu de les vinyes són:

• Àcit fosfórico: durant el periodo vegetatiu, este cultiu té baixa necessitat a este nutrient.
• Potassi: és un nutrient clau per a la vinya, afectant la calitat del producte per ser el responsable de l'enriquiment en sucres de les bayas. De la mateixa manera que el fòsfor este nutrient deu ser aplicat en profunditat.
• Calcio i magnesi: el primer solament és utilisat per a elevar el pH en sols àcits, mentres que el magnesi generalment està en nivells suficients en tots els sols.

Si durant el periodo anterior es va realisar un bon maneig dels nutrients no serà necessari cap tipo d'aporte en este moment, salve de nutrients com nitrogen. Mentres que en aquells sols pobres i no abonats durant la plantació serà aconsellable l'aplicació de NPK (nitrogen, fòsfor, potassi) en forma conjunta.

En esta etapa, el comportament de la vinya i els anàlisis químics tant de collita com de sol podrien estar orientant al vitivinicultor en l'elecció dels nutrients a aplicar. Es podria dir que, sense aplegar fins a les carències, quant més disminuïx el vigor d'un cep (sense una restricció hídrica excessiva), més ric és el vi, açò en la mida en que la disminució del vigor és imputable a la restricció de l'alimentació nitrogenada.

Sistemes de conducció

Normalment existixen dos tipos de sistemes conductors del creiximent de la vinya: el parral, d'orige espanyol, i el francés en les «contraespalderas».

Vinyes de Montrachet en Borgoña, França.

• Parra: Per lo general, es construïx el parral a una altura total propenca als 2 m i en una distància entre poste perimetrals i els seus respectius morts d'entre 0,75 a 2 m, depenent de la zona. Este sistema presenta deficiències en l'allumenament i ventilació del frut, exposició a atacs de malalties i dificultat en les llabors. En el terreny deu dispondre's una avinguda perimetral de 5 a 10 m d'ample; dins d'esta es marquen després les cares internes a on queden demarcados els quarters del parral, Estos carrers tindran un mínim de 4 m. L'ample dels quarters per a assegurar un bon aprofitament del rec depén de la textura del sol: no deurà superar els 80 cm en els sols arenencs i podrà estendre's fins a 15 dm en els sols arcillosos. Sobre el llarc dels quarters s'estima que no deu sobrepassar 1 km sense que es travesse un carrer. La fusta a amprar deu ser dura i resistent, ya que deu durar tota la vida útil del parral (prop de 40 anys).

• En la contraespaldera: En este cas i a diferència del parral, primer es coloquen les plantes i a l'any següent es fa l'alambrado. Les distància entre rencs i entre plantes està donada pel sistema de poda usat. En els extrems de cada contraespaldera van colocades els cabeceros que tenen 2,5 m de llarc i s'enterren en un inclinament de 45 a 60 graus a 1,2 m, els sostenes interiors de l'espaldera són els rodrigones que tenen 2,5 m de llarc i que van enterrats verticalment a 0,7 o 0,8 m. El primer rodrigón es coloca a 3,6 m del cabecero quedant en eixe espai tres plantes, les demés tenen una separació de 7,2 m contenint 6 plantes.

Agents adversos al cultiu de la vinya

Parraels.

Fenomens meteorològics

Els accidentes climàtics, gelades, graniçs i el vent, poden causar danys molt greus a l'acció vitivinícola. En el cas de les gelades otoñales, si la temperatura baixa a -2 o -3 °C, les fulls es desecan parcialment, pero les arracades permaneixen intactes. Quan la temperatura disminuïx més de -6 °C, no solament es produïx el secat dels fulls sino que, en cas que les raïms estiguen madures es produïx la pèrdua d'aigua d'estes per alteració de les membranes, aumentant la concentració de sucres, solament servint este para vins licorosos. Si, pel contrari, els raïms estan madurs en forma incompleta al moment de la gelada, es produïx un color tinte rojós en estes alterant-se el sabor dels vis elaborats. Davant gelades d'hivern, la resistència dels cepajes a les baixes temperatures (entre -15 a -20 graus Celsius) depén de distints factors: les ceps, l'etapa de creiximent en que es trobe la planta en el moment de produir-se la gelada, i les condicions que acompanyen a la gelada: en o sense neu. Els danys que es produïxen poden situar-se en brots, sarmientos i tronc. Per últim, les gelades de primavera són en general produïdes per vents polars que produïxen un descens brusc de la temperatura.

En el cas dels graniçs, es pot afirmar que els llocs preferits per estos fenomens varien en l'estat vegetatiu de la planta i el tamany del graniç. Els danys més comuns són trencament de fulls i caiguda de florés o chicotetes bayas. També en alguns casos poden produir-se ferides en sarmientos principalment quan les pedres són relativament grans. Com a prevenció poden realisar-se malles antigranizo, sempre i quan el cost d'estes es veja justificat per la calitat del cep i la freqüència d'este fenomen en la zona. Les ferides del sarmiento poden tractar-se en freqüència per a evitar l'entrada de fongos.

Finalment, l'acció directa dels vents produïx trencament de brancas, despegamiento de sarmientos en la base i caigudes de les fulls. Ademés, el vent contribuïx a la disseminació de malalties i plagas. Per a aquells cultius més sensibles, una forma de previndre estos danys és dispondre les espalderas en la mateixa direcció dels vents predominants. També s'utilisen en la majoria dels casos cortines rompevientos.

Métodos de lluita contra les gelades

Existixen dos métodos per a combatre les gelades, una és la prevenció i una atra la lluita activa.

• Prevenció
  • Elegir cepajes en desborre tardà per a parceles expostes.
  • Podes tardanes, lo que contribuirà a demorar el desborre.
  • No instalar vinyas en hondonadas expostes a gelades.

• Lluita activa

• • Reduir el refredat de l'aire: es recalienta l'aire directament cremant combustible, per a açò s'ampren calfadors. cal aclarir que és convenient amprar gran cantitat d'estufes chicotetes i ben repartides en la plantació abans que poques estufes grans ya que estes provoquen la formació d'una columna d'aire calent que s'escapa cap a les capes altes de l'atmòsfera.
  • Mantindre els òrguens de la planta a una temperatura superior a la dels danys: es fa per mig de barreres de plàstic o fum que homogeneizan les capes, minimisant la disminució de la temperatura a nivell de les plantes. També per a llimitar el refredat del vegetal es realisen recs per aspersió, lo que manté els fulls i ulls cobertes de gèl, permaneixent estes a 0 °C.

Paràsits i malalties

Nematoda, plaga que es enraíza en les vinyaés.

Uns dels recurrents problemes que amenacen la producció vitivinícola, és la presència de la filoxera, un insecte que prospera en sols arcillosos, durs i escassos d'aigua, provocant vinyes totalment devastades. La presència d'este insecte es controla per dos vies: empeltant sobre espècies híbrides americanes resistents a filoxera; o be hibridando Vitis vinifera en espècies americanes resistents, tractant d'obtindre híbrits productors resistents cridats productors directes. Fins al moment lo més positiu és l'esgall sobre híbrits americans ya que cap dels productors directes usats ha brindat un producte de calitat. Ademés, l'utilisació dels productors directes existents significa una disminució de la calitat dels vis.

Per un atre costat, els fongos poden anidar en els restants de velles raïls i donar lloc a infeccions i danys en les estacas noves. En totes les vinyes estan presents també les virosis. El vehícul de transmissió de les virosis a les noves estacas ho constituïxen les velles raïls, que poden permanéixer en el terreny perfectament vives durant més d'un any i una volta mortes deixen residus amoladors durant prou anys, especialment els nemátodos (sobretot Xiphynema index) que parasitan les raïls. Els nematodos per sí solo ya representen un fet negatiu, perque ataquen l'aparat radicular de les plantes quan encara són jóvens i poc desenrollades. Una bona pràctica és la fumigació del terreny. Esta és obligatòria per a les instalacions de material de propagació, siga la que siga la presència de nematodos o virosis. S'usen fumigantes de tipo i fòrmula diversa (dicloropropano-dicloropropeno o dibromometano), en forma líquida o granular. Alguns tenen solament acció nematicida, uns atres actuen també sobre les plantes, davant tot matant les velles raïls de la vinya i també com fungicidas. L'eficàcia nematicida dels tractaments no és completa; un chicotet percentage de nematodos conseguix escapar i es reproduïx; no obstant, el seu número és molt reduït durant els primers anys de desenroll de la vinya. El cost elevat d'estos tractaments i el fet de que obliguen a retardar la plantació en primavera, i a voltes en autumne, fan que estiguen poc difosos.

Archiu:Daktulosphaira vitifoliae. closeup.jpg

Agallas formades per Daktulosphaira vitifoliae en full de vinya selvada

Alguns paràsits com el mildiu o peronospora, es donen infaliblement. La rapidea de desenroll de l'infecció depén de la temperatura, de la humitat i de la virulència del fongo, els consorcis antimildiu fixen la data dels tractaments en base en una recollida sistemàtica i a temps d'estes informacions. En el cas de la lluita contra l'arna, la recollida de senyes consistix en l'ocupació de trampes de feromonas. Pel número de palometas capturades en les trampas es pot deduir el moment oportú de l'intervenció, aixina com el grau de perillositat del paràsit. En este cas l'objectiu de l'informació no és solament fixar el moment de l'intervenció, sino també intervindre solament en casos de necessitat. En efecte, són de témer els efectes colaterals o secundaris del tractament insecticida. Molts insecticida en realitat favorixen la multiplicació d'àcars o cicadélidos, ya siga per la desaparició de les seues paràsits i depredadors, ya per la fitotoxicitat que determinaria en les plantes una composició de sucs celulars apta per al paràsit (trofobiosis). Estos efectes colaterals són, en molts casos, de suma importància, encara en el cas de productes anticriptogámicos. Per eixemple, la substitució en productes orgànics de síntesis dels tradicionals productes de coure ha determinat una major incidència de Botrytis cinerea.

Les plagas i malaltiaés que més incidència tenen en la vinya són: peronospora, oídio, Botrytis cinerea, aranya roja, arrapa gall, tortrix i cigarras. Alguns paràsits presents en el camp, com el mildiu i el oídio, poden deteriorar els arracadas; el més perillós és el verdet gris (Botrytis cinerea), perque pot seguir desenrollant-se despuix, inclús a temperatures molt baixes, o infectar durant la conservació partides inicialment sanes. Els paràsits que poden fer la seua aparició durant el periodo de conservació són fongos del gènero Penicillium (verdets verdeazulados) o Alternaria, Cladosporium i uns atres (podrimenta negra). En el cas de la podrimenta grisa és important la lluita preventiva; partides que hagen segut ya atacades no poden ser destinades a una llarga conservació. Durant el periodo de manteniment el método més eficaç i usat en major freqüència és l'anhídrit sulfuroso, suministrat per via gaseosa o com metabisulfito de potassi.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Va vindre|20px|Vore el portal sobre Va vindre]] Portal:Va vindre. Contingut relacionat en Va vindre.
• [[Archiu:{{#switch:Rural|20px|Vore el portal sobre Rural]] Portal:Rural. Contingut relacionat en Rural.
• Majuelo (vinya)
• Vi
• Producció del vi
• Tast de vins
• Enologia
• Vinya
• Chicha de raïm
• Uvachado
• Biotrituradora

Bibliografia complementària

• Echikson, Tom. Noble Rot. NY: Norton, 2004.
• McCoy, Elin. The Emperor of Wine. NY: HarperCollins, 2005.
• Abu-Hamdeh, N.H. 2003. Compaction and subsoiling effects on corn growth and soil bulk density. Soil Society of America Journal. 67:1213-1219.
• Conradie, W.J., J.L. Van Zyl, P.A. Myburgh. 1996. Effect of soil preparation depth on nutrient leaching and nutrient uptake by young Vitis vinifera L.cv Pinot noir. South African Journal of Enol. Vitic. 17:43-52.
• Dami, I.E., B. Bordelon, D.C. Ferree, M. Brown, M.A. Ellis, R.N. William, and D. Doohan. 2005. Midwest Grape Production Guide. The Ohio State Univ. Coop. Extension. Service. Bulletin. 919-5.
• Gil, Emilio; Arnó, Jaume; Llorens, Jordi; Sanz, Ricardo; Llop, Jordi; Rosell-Pol, Joan; Gallart, Montserrat; Escolà, Alexandre (2014). «Advanced Technologies for the Improvement of Spray Application Techniques in Spanish Viticulture: An Overview». Sensors, 14 (1): 691-708. ISSN 1424-8220. PMC PMC3926582

• Kurtural, S.K. 2007. Desired Soil Properties for Vineyard Site Selection. University of Kentucky Cooperative Extension Service. HortFact – 31- 01.
• Kurtural, S.K. 2007. Vineyard Design. University of Kentucky Cooperative Extension Service. HortFact – 3103.
• Kurtural, S.K. 2007. Vineyard Site Selection. University of Kentucky Cooperative Extension Service. HortFact – 31-02.
• Llorens, Jordi; Gil, Emilio; Llop, Jordi; Escolà, Alexandre 2011. Ultrasonic and LIDAR Sensors for Electronic Canopy Characterization in Vineyards: Advances to Improve Pesticide Application Methods. Sensors. 11 (2), pp. 2177–2194. doi:10.3390/s110202177. ISSN 1424-8220.
• Llorens, Jordi; Gil, Emilio; Llop, Jordi; Queraltó, Meritxell (2011-06-09). «Georeferenced LiDAR 3D Vaig vindre Plantation Map Generation». Sensors (en anglés) 11 (6): 6237-6256. ISSN 1424-8220.
• Phin, John. 1862 (still in print). Open Air Grape Culture : A Practical Treatise On the Garden and Vineyard Culture of the Vaig vindre, and the Manufacture of Domestic Wine Designed For the Use of Amateurs and Others.
• Schonbeck, M.W. 1998. Cover Cropping and Green Manuring on Small Farms in New England and New York. Research Report #10, New Alchemy Institute, 237 Hatchville Rd. Falmouth, MA 02536.
• Tesic, Deixen, M. Keller, R.J. Hutton. 2007. Influence of Vineyard Floor Management Practices on Grapevine Vegetative Growth, Yield, and Fruit Composition. American Journal of Enol. Vitic. 58:1:1-11.
• Zabadal, J.T. Anderson, J.A. Vineyard Establishment I – Preplant Decisions. MSU Extension Fruit Bulletins – 26449701. 1999.
• Tesic, Deixen, M. Keller, R.J. Hutton. Influence of Vineyard Floor Management Practices on Grapevine Vegetative Growth, Yield, and Fruit Composition. American Journal of Enol. Vitic. 58:1:1-11. 2007.