Vitis vinifera

vinya (Vitis vinifera)

La vinya o parra, que el seu nom científic és Vitis vinifera, és una planta semileñosa o trepadora que quan es deixa créixer lliurement pot alcançar més de 30 m, pero que, per l'acció humana, podant-la anualment, queda reduïda a un chicotet arbust de 1 m. El seu frut, la raïm, és comestible i matèria primera per a la fabricació de vi i atres begudes alcohòliques. A voltes es denomina a la vinya en el nom de parra —en particular aquella el producte de la qual és el raïm de taula—, encara que en fruticultura es denomina parral o parra a un sistema de conducció de les plantes de vinya en altura, usat particularment per a eixemplars de producció cuidada, ya que els seus raïms es destinen al consum en fresca. Es denomina vinya al terreny plantat en vinyes i si és molt extens se li crida vinya.

Descripció

El tronc, retortillat, tortuoso i de fins a 6m de llarc, presenta una corfa grossa i asprosa que es desprén en tires llongitudinals. Les branques jóvens, denominades sarmientos, són flexibles i molt engrossades en els nucs; alternant sobre elles es disponen els fulls, grans (fins a 14 per 12 cm), d'estipulas caduques, tenen el llim suborbicular, palmatilobado o subentero, irregularment dentado, obtús, agut o llaugerament acuminado, cordado, glabro, pubescente -aracnoideu o tomentoso-aracnoideu; li les sol cridar pámpanas. Els zarcillos, bifurcados, apareixen cada tres fulls en el costat opost del sarmiento, i es enroscan i endurixen en quant troben soport. Les florés són hermafroditas o unisexuales, reunides en panículas laterals opostes als fulls. Els sàpia-hos estan soldats i inconspicuos, a voltes reduïts a un anell. Els pétals són verdosos, coalescentes en la part superior, i precoçment caducs. Els estams són erectos al principi, despuix reflexos. l'ovari té forma de ovoidea a globosa, en 1 sol estigma. El frut és una baya globosa o oblongoidea, en 2-4 llavors piriformes ovoides en chalaza elíptica, 2 regates llongitudinals separat per una cresta aguda, l'àpiç redonejat, i l'endospermo trilobulado.

Tipos d'ulls

La vinya posseïx tres tipos d'ulls: ull normal, ull pronte i ull fusta vella.

El ull latent o normal és la que brota més freqüentment i es compon de tres ulls: primària, secundària i terciaria, sent la més important l'ull primari perque du la producció de la temporada.

El ull pronte (o ull anticipat) és un ull que pot brotar en la mateixa temporada que l'ull principal donant orige a un brot anticipat. Pot produir fruta encara que esta serà de baixa calitat. Per lo general són branques improductives i denominades "feminela".

El ull de fusta vella brota solament en condicions extremes com una forta fertilisació nitrogenada o una poda excessiva, donant orige a un brot molt vigoroso en fusta vella (tronc per eixemple) cridat "chupón". Este brot és netament vegetatiu, això vol dir, que no produïx fruta i si ho fa és de pèssima calitat.

Hàbitat

Es creu originària del suroest d'Àsia i del centre i suroest d'Europa. Actualment el seu us s'estén per tots els països de climes templats.

La vinya presenta requeriments de fret per a una adequada ruptura de la dormición i inici de la nova estació de creiximent. Estos requeriments de fredor són molt variables, segons els cultivares: des de 500 a 1400 hores de fret, encara que en l'actualitat existixen varietats cultivades en un requeriment de sol 100 hores.

Observacions

Quan a finals de el XIX les vinyes europees varen ser arrasats per la filoxera, devastador insecte picador que destruïx les raïls, es varen importar ceps resistents des d'Amèrica, a a on s'havia dut anteriorment a esta pesta. D'esta manera, es va conseguir empeltar les races de Vitis vinifera europees sobre les raïls «americanes».

L'importància econòmica de la vinya, és extraordinària: la raïm és un dels fruts més apreciats, nutritius i ric en vitamina C, seques constituïxen les pansas o sultanes, molt nutritives i utilisades en medicina popular com expectorantes; els raïms inmaduras es consideren refrescants; dels sarmientos mana en primavera l'aigua de cep, que es considera diurética; les pudentes i brots tendres són rics en taninos i antocianos, amprats com astringente contra les diarreas, hemorràgias nassals (en forma de pols), els raïms madurs tenen també propietats laxantes —lo mateix que el most— i són riques en #àcit orgànics i sucres reductors. Pero l'importància major de la vinya és per a obtindre, per fermentació del most, el vi i tots els seus derivats: alcohol, vinagre, etc. La seua obtenció s'ha convertit en una verdadera disciplina: l'enologia.

Cultivares

Com a conseqüència de la seua evolució com a cultiu, es distinguixen diversos cultivarés. Es va aplegar a contar fins a cinc mil varietats cultivades; lo que pot resultar un tant exagerat, ya que és provable que una mateixa varietat reba distints noms locals; cada regió es precia de tindre la seua cultivar propi, al que posa un nom particular, ademés esta es cultiva majorment en les zones més humides per a que aixina la seua producció siga major.

Taxonomia

Vitis vinifera va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 202. 1753.

Etimologia

El nom comú del gènero seria derivat del celta gwid o wid: arbre, arbust, (el millor dels arbres).

Vitis: nom genèric que és pres directament del llatí vītis, vitis, la vinya, el sarmiento, vitis, vinea sent el vi

Tàxons infraespecíficos acceptats:

• Vitis vinifera var. multiloba (Raf.) Kuntze
• Vitis vinifera var. palmata (Vahl) Kuntze

Sinonímia

• Cissus vinífera (L.) Kuntze
• Vitis vinifera subsp. sativa Hegi = Vitis vinifera subsp. vinífera L.
• Vitis vinifera subsp. sylvestris (C.C.Gmel.) Hegi
• Vitis sylvestris C.C.Gmel.:

Nom comú

Cep, parra (26), parra bravía, parra cultivada, parra de raïms, parra selvada (2), parral (2), parres (2), parreña, parriza, parrucha, parrón (4), vinya (34), vinya comuna (3), vinya cultivada (2), vinya selvada, vinyes, vidueño (3), viduño (3), vinagrera, vinya (8), vinya roja, vinyes, vinya. Les sifres entre paréntesis es referixen a la freqüència del vocablo en Espanya.

En La Rioja i la part oriental de Conca i Albacete s'ampra la paraula majuelo per a designar la vinya nova.

Vore també

• Història del vi
• Full de parra
• Anex:Varietats de raïm

Bibliografia

1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
2. Breedlove, D.I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
3. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.

1. Hamilton, C. W. & A. Pool. 2001. Vitaceae. En: Stevens, W.D., C. Ulloa, A. Pool & O.M. Montiel (eds.). Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85(3): 2536–2543.
2. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
3. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III: 614pp. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
4. Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Vages of Equador–A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
5. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
6. Lawesson, J. I., H. Adsersen & P. Bentley. 1987. An updated and annotated check list of the vascular plants of the Galapagos Islands. Rep. Bot. Inst. Univ. Aarhus 16: 1–74.
7. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Vitis vinifera.