Espaldera
En horticultura, espaldera és el nom d'una forma d'arbre, més a sovint arbre frutal, obtinguda per una tècnica d'horticultura per a tindre un arbre de forma plana. La tècnica era popular en l'Edat Mija en Europa per a decorar les parets, pero el seu orige és més antic i podria ser del Antic Egipte. La paraula espaldera també es referix a emparrados sobre els quals la planta es recolza en el seu creiximent.
Ventages de la tècnica
[editar | editar còdic]
A: en O
B: en doble o
C: candelabro
D: soplador de vidre
I: en I
F: en V
Una espaldera pot rebre casi tanta llum com un arbre "normal" (especialment si està orientat cap al sur), mentres que no obstant ocupa molt manco espai. Açò ho convertix en una bona opció no solament per a assunts decoratius sino també per a propietaris de chicotets jardins que carixen d'espai. Una espaldera es pot plantar contra una paret o sostindre's en files de cables: es denomina contraespaldera. La paret ajuda a reflectir la llum i reté la calor de nit. Estos dos paràmetros permeten que una espaldera d'arbre creixca en un clima fret a on un arbre "normal" no podria sobreviure.
L'espaldera també permet conseguir fruta més ràpidament.
Certs tipos d'arbres com l'higuera (Ficus carica), el manzano o el peral s'adapten millor a esta tècnica que uns atres perque les branques de l'arbre deuen ser llargues i flexibles. La tècnica de l'espaldera també s'ha utilisat històricament per al forzamiento de la vinya en la regió nort, com va ser el cas de la Chasselas de Thomery prop de Fontainebleau en el desenroll de parras en cordoneres específiques (cordoneres Charmeux).
Diferents formes
[editar | editar còdic]Existixen diferents tipos de espalderas: horisontals (les branques creixen horisontalment des del tronc central), palmetas (les branques s'òbrin en palmito al voltant del tronc) i la cordonera.
La bardiça belga és una forma de espaldera trenant un conjunt de cobertura en forma de bardiça.
Distinguim entre uns atres:
- la palmeta simple: tronc central del que ixen múltiples branques guies horisontals.
- la palmeta doble: tronc dividit en dos branques guies verticals molt juntes, d'a on ixen múltiples subguías horisontals.
- la palmeta diable: tronc en dos branques guies, elles mateixos en subguías.[1]
- la palmeta soplador de vidre : tronc en quatre o més branques formant una espècie d'O imbricado dins de l'atra.[2]
- la palmeta en O, simple o doble: tronc comú d'a on dos branques formen una O, eventualment ramificada també en U.[3]
- la palmeta Baldassari
- etc.
També està l'espaldera Lepage, soplador de vidre candelabro, doble O i bandera mercant.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Palmette à la diable sur Pomum. Consultat en novembre de 2010.
- ↑ palmette verrier [1] archivat en Wayback Machine. sur li site [«Copia archivada». Archivat des d'el original, el 1 d'agost de 2010. Consultat el 4 de novembre de 2010. els Jardins Fruitiers de Laquenexy. Consultat en novembre de 2010.
- ↑ palmette en O [2] archivat en Wayback Machine. sur li site els Jardins Fruitiers de Laquenexy. [3] archivat en Wayback Machine. Consultat en novembre de 2010.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Agustí, Manuel (2004). Fruticultura. Madrit: Mundi Prensa Llibres S.A. ISBN 978-84-8476-209-6.
- Sozzi, Gabriel O. (octubre de 2008). Arbres frutales. Ecofisiología, cultiu i aprofitament. 1ª reimpressió. Buenos Aires: Facultat d'Agronomia; pp. 3-8. ISBN 950-29-0974-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espaldera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.