Guardamar de la Safor

Escut de Guardamar de la Safor

Guardamar de la Safor és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor. També és coneguda com L'Alquerieta.

Història

Antiga alqueria islàmica pertanyent a la jurisdicció del castell de Bairén, darrere la conquista, en que es va conéixer com l'Alqueria de Tamarit, conservà la seua població fins a l'expulsió dels moriscs en l'any 1609, data en que contava en uns mil habitants aproximadament. Pràcticament despoblada en les décades següents, passà a ser possessió dels Borja i, despuix, fon adquirida pel Comte de Trénor. El seu últim senyor fon, fins a l'abolició dels senyorius, el marqués de Mirasol.

Toponímia

El seu topònim fa referència a la seua funció primitiva que seria la de vigilància de la costa.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Antonio Felipe González Jiménez	PP
1983 - 1987	Fernando Maria de Suárez Cerbian	UCD
1987 - 1991	Fernando Maria de Suárez Cerbian	Vamos Guardamar
1991 - 1995	Olga Martínez Recosta	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Gonzalo Salazar Molla	Vamos Guardamar
1999 - 2003	Olga Martínez Recosta	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Josep Martínez Moncho	BLOC
2007 - 2011	Josep Martínez Moncho	BLOC
2011 - 2015	Josep Martínez Moncho	BLOC-Compromís
2015 - 2019	Rosana Seguí Sanmateu	Gent de Guardamar - Compromís
2019 - 2023	Ana Isabel Ferrer Fuster	Gent de Guardamar - Compromís
2023	Ana Isabel Ferrer Fuster	Gent de Guardamar - Compromís

Demografia

Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 567 habitants.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2017	2022
63	54	64	69	70	68	71	196	316	343	472	567

Economia

L'agricultura és l'única font de recursos locals en un 77,7% de l'extensió cultivada en cítrics. L'aigua per al rec procedix del riu Serpis i de pous, sent els cultius predominants tarongers, tomates i hortalices.

Llocs d'interés

Casa dels Tamarit o Gran de Guardamar de la Safor

L'únic parage a destacar del seu diminut terme (1,1 km²) és la plaja, única verge de la comarca, en el sistema dunar intacte, condició que, pot ser, perdrà ya que s'està dotant a la mateixa de tota classe de servicis turístics.

El poble també és de reduïdes dimensions i conta en dos edificis singulars:

• L'iglésia de Sant Joan Batiste. Construïda en el sigle XVII i reformada en el XIX, conserva una talla barroca de la Mare de Deu de la Llet.
• Casa Gran, o dels Tamarit. Antic casal del sigle XVII en un excelent estat de conservació que actualment és un establiment hostaler.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament de Guardamar de la Safor
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de Guardamar de la Safor
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Guardamar de la Safor.

• Portal turístic de la Safor