Harrisia pomanensis
Harrisia pomanensis, coneguda comunament com ulúa,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Harrisia, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx pel surest de Bolívia, oest de Paraguay i nort d'Argentina.
Descripció
[editar | editar còdic]Harrisia pomanensis és una espècie de cactus que desenrolla tallos més o menys erectos, encara que en alguns eixemplars poden aparéixer curvats o inclús postrats, en porte en ocasions arbustiu. Els tallos presenten forma casi cilíndrica i alcancen entre 2 i 4 cm de diàmetro. La epidermis mostra color vert azulado o vert grisáceo, en aspecte glauco.
El talle presenta entre 4 i 7 costelles de contorn romo i redonejat, sense tubèrculs. Entre elles apareix una regata ben definida, encara que en alguns eixemplars pot resultar poc visible. Sobre les costelles se situen areolas que desenrollen espines aciculares. Estes espines mostren inicialment tons rojosos a casi blancs i, en el temps, adquirixen color gris en àpiç negre. La planta presenta una espina central d'entre 1 i 2 cm de llongitut, junt en entre 6 i 8 espines radials que alcancen fins a 1 cm de llarc.
Les flors són de color blanc i d'obertura nocturna. Alcancen entre 14 i 21 cm de llongitut. El pericarpelo presenta color vert. El hipanto també mostra color vert i es cobrix en escamas de tonalitat verda rojosa, de forma lanceolada a subulada. Les escamas situades en la zona mija del hipanto medixen entre 13,6 i 18,3 mm de llarc i de 4 a 5 mm d'ample. Els sàpia'ls presenten color vert rojós pàlit.
El frut presenta forma esfèrica i superfície llaugerament tuberculada. Mostra color roig en madurar i carix d'espines. Presenta poques escamas, per lo general marchitas i caduques.[2][3][4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén el surest de Bolívia, oest de Paraguay i nort d'Argentina. Ademés, l'espècie s'ha introduït i naturalizado en Suràfrica i Austràlia.[4][5][6]
Habita principalment en biomas desérticos i de xara seca i es desenrolla a altituts compreses entre els 200 i 1200 m s. n. m. Creix en el chaco serrà, chaco àrit i chaco semiárido.[4][7]
Ecologia
[editar | editar còdic]Esta espècie forma part de la dieta del pecarí del Chaco (Catagonus wagneri), especialment durant l'estació seca, quan atres recursos alimenticis escassegen. Les seues flors, de color blanc, s'òbrin de nit i desprenen un aroma intens, lo que favorix l'atracció de polinisadors nocturns, com a insectes i atres animals actius en eixe periodo.
La planta creix tant en espais oberts com a baix la cobertura d'arbusts, en particular d'espècies del gènero Larrea (conegudes com jarillas), que formen part característica dels ambients del Chaco a on habita.[4][5]
El frut resulta especialment atractiu per a diverses espècies animals, com a aus, conills dels pals (Dolichotis salinicola) i formigues, que contribuïxen a la dispersió de les seues llavors.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Cereus pomanensis, publicada en 1897 pels botànics Frédéric Albert Constantin Weber i Karl Moritz Schumann en el llibre Gesamtbeschreibung der Kakteen: 136.[7][8]
Més vesprada, els botànics nortamericans Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose varen traslladar l'espècie al gènero Harrisia, per lo que va passar a cridar-se Harrisia pomanensis. Varen registrar estos canvis en el seu llibre The Cactaceae; descriptions and illustrations of plants of the cactus family 2: 155 en 1920.[9][10]
- Harrisia: nom genèric otorgat en honor a William Harris, qui va ser superintendente dels Jardins Públics i Plantacions de Jamaica i va destacar per les seues importants contribucions al coneiximent de la flora d'eixa illa.[11]
- pomanensis: epítet geogràfic que fa referència a la presència de l'espècie en Pomán, en la província argentina de Catamarca. El sufix llatí -ensis és comú en la nomenclatura científica per a indicar orige o pertinença.[4][12][13]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, lo que indica que actualment presenta un baix risc d'extinció. Esta classificació es deu a la seua àmplia distribució, la seua abundància i l'absència d'amenaces importants que l'afecten de forma significativa. El pastoreig de ganado inclús favorix el seu desenroll. Ademés, l'espècie es troba dins d'àrees protegides.[14]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Us alimentari
[editar | editar còdic]Les frutes madures fresques i les flors hervir d'esta espècie són comestibles. Ademés, el poble Maká també consumix les raïls hervir o torrades.[5][14]
El frut presenta una polpa interior blanca en numeroses llavors negres i crujientes. El seu sabor és suau, en un matís cítric i llaugerament dolç, lo que li conferix un caràcter refrescant.
En el seu entorn natural, el frut es consumix en freqüència per a aliviar la set pel seu alt contingut en aigua. Ademés d'ingerir-se en fresca, admet diverses preparacions, com licuados, gelats, #gelea i dolces.
Des del punt de vista nutricional, es tracta d'un aliment ric en aigua, hidrats de carbono i fibra, aixina com en vitamines, antioxidants, polifenoles i #pectina. Estes característiques ho convertixen en un recurs alimentari d'interés tant pel seu valor nutritiu com pels seus propietats organolépticas.[1]
Us ornamental
[editar | editar còdic]Esta espècie de cactus es cultiva principalment pel seu valor ornamental. No presenta problemes de cultiu i creix be en un lloc solejat dins d'una colecció de cactus. Es recomana cultivar-la en sols rics, porosos i arenencs, i deixar que el substrat se seque entre recs. Quan es cultiva en test, resulta adequat transplantar-la cada dos anys per a renovar la terra, encara que no sempre requerix recipients més grans. Es pot colocar aproximadament un quarto del test en fragments de ceràmica trencada o grava per a millorar el drenage. Despuix del transplant, no es deu regar durant una semana o més. Estes plantes no toleren periodos prolongats de gelades, encara que poden sobreviure a una temperatura mínima de -4 °C.
La seua propagació es realisa per mig de llavors o esquejes. En el cas dels esquejes, se seleccionen brots sans en primavera o estiu i es talla el talle en un gavinet esmolat i estèril just per damunt d'un brot; una porció de 7 a 10 cm de llongitut resulta adequada. El esqueje es deixa en un lloc càlit i sec durant una semana o més, segons la seua gruixa, fins que es forma una durícia en la ferida. Una volta format la durícia, el esqueje es coloca en un recipient en una mescla per a cactus ferma coberta per una capa superficial de gra gros. Se situa sobre eixa capa per a evitar l'excés d'humitat en l'extrem tallat i facilitar el enraizamiento en el substrat inferior. Els esquejes solen arrelar en un determini de 2 a 6 semanes.
Ademés, esta planta forma columnes llargues adequades para empeltar espècies valioses de cactus i, a diferència d'uns atres portainjertos comunes, no provoca un creiximent excessivament allargat ni una espinación dèbil en les plantes empeltades. Els refillols en Harrisia creixen més llentament que en atres portainjertos més vigorosos, pero prosperen en facilitat i es poden mantindre en llocs obscurs i #fredor durant l'hivern. També toleren gelades llaugeres.[5]
Us tradicional
[editar | editar còdic]En l'us tradicional, els Maká ampren les espines per a realisar tatuages.[14]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Porte de la planta -
Detall del capoll floral
-
Planta en floració -
Planta en fructificació
-
Detall del frut
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Les “super frutes” comestibles del mont en autumne» (en és). La tinto. Consultat el 2026-04-25.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 339-340. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ Britton; Rose, {{{nom2}}} (1920). [1] (en alemà), Washington: The Carnegie Institution of Washington, p. 155.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Monograph of Harrisia (Cactaceae)».Phytoneuron.ISSN 2153 733X.Consultat el 16-4-2026.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Harrisia pomanensis». www.llifle.net. Consultat el 2026-04-23.
- ↑ «Observacions» (en és). iNaturalist. Consultat el 2026-04-24.
- ↑ 7,0 7,1 «Cereus pomanensis F.A.C.Weber ex K.Schum. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-23.
- ↑ Schumann (1897). (en alemà), p. 136.
- ↑ «Harrisia pomanensis (F.A.C.Weber ex K.Schum.) Britton & Rose | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-23.
- ↑ «Harrisia pomanensis | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-04-23.
- ↑ «Harrisia» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-04-16.
- ↑ «Sobre el sufix -ENSE» (en és). Etimologies de Chile - Diccionari que explica l'orige de les paraules. Consultat el 2025-12-29.
- ↑ «Harrisia pomanensis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-04-23.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 «Harrisia pomanensis: Oakley, L., Pin, A. & Duarte, W.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152116A121522632».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152116A121522632.en.Consultat el 2026-04-23.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Harrisia pomanensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Harrisia
- Flora de Bolívia
- Flora de Paraguay
- Flora d'Argentina
- Cactus i suculentes
- Plantes descrites en 1897
- Plantes descrites en 1920
- Plantes descrites per F.A.C.Weber
- Plantes descrites per K.Schum.
- Tàxons descrits per Nathaniel Lord Britton
- Plantes descrites per Rose
- Flora d'Amèrica