Hidrur de potassi

El hidrur de potassi (de fòrmula $K H$ ) és un compost químic format per hidrogen i potassi. Reacciona en l'aigua d'acort a la següent reacció:

K H + H_{2} O ⟶ K O H + H_{2}

Esta reacció és tan poderosa que, a voltes, el gas hidrogen produït ardix al mateix temps que es produïx una flama de color lila en presència dels ions de potassi $K^{+}$ L'hidrur de potassi també és pirofórico, per això requerix un maneig cuidadós. Per esta raó és venut comercialment mesclat en oli mineral.

És un sòlit blanc, encara que les mostres comercials tenen un aspecte grisáceo. És una potent superbase útil en la síntesis orgànica. Es comercialisa com una suspensió (35 %) en oli mineral o, a voltes, en cera de parafina per a facilitar la seua dispensación.^[1]

Preparació

L'hidrur de potassi es produïx per mig de la combinació directa del metal i l'hidrogen a temperatures entre 200 i 350 °C:^[2]

2 K + H_{2} ⟶ 2 K H

Esta reacció va ser descoberta per Humphry Davy poc despuix del seu descobriment del potassi en 1807, quan va observar que el metal es vaporizaba en una corrent d'hidrogen en calfar-se just per baix del seu punt d'ebullició.^[3]^{<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where}

L'hidrur de potassi és soluble en hidròxit fosos (com el hidròxit de sodi fos) i mescles de sals, pero no en dissolvents orgànics.^[4]

Reaccions

El KH reacciona en l'aigua segons la següent reacció:

K H + H_{2} O ⟶ K O H + H_{2}

Com superbase, l'hidrur de potassi és més bàsic que el hidrur de sodi. S'utilisa para desprotonar certs composts carbonílicos i obtindre enolatos. També desprotona amina per a obtindre les amidas corresponents del tipo $K N H R$ i $K N R_{2}$ .^[5]

Referències

↑ Douglass F. Taber, Christopher G. Nelson (2006). “Potassium Hydride in Paraffin: A Useful Base for Organic Synthesis”. J. Org. Chem. 71 (23): 8973–8974. doi:10.1021/jo061420v. PMID 17081034.
↑ E. Dönges (1963). «Alkali HydridesI», G. Brauer (ed.). Handbook of Preparative Inorganic Chemistry, 2nd Ed. (vol. 2), Academic Press, pp. 971.
↑ Humphry Davy (1808), The Bakerian Lecture on some new phenomena of chemical changes produced by electricity, particularly the decomposition of fixed alkalies, and the exhibition of the new substances which constitute their bases; and on the general nature of alkaline bodies. Philosophical Transactions of the Royal Society, volume 88, pages 1–44. In The Development of Chemistry, 1789–1914: Selected essays, edited by D. Knight, pp. 17–47.
↑ Pradyot Patnaik. A Comprehensive Guide to the Hazardous Properties of Chemical Substances, John Wiley and Sons, pp. 631–. ISBN 978-0-470-13494-8.
↑ Plantilla:OrgSynth

Este artícul conté una traducció derivada de «Hidruro de potasio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Douglass F. Taber, Christopher G. Nelson (2006). “Potassium Hydride in Paraffin: A Useful Base for Organic Synthesis”. J. Org. Chem. 71 (23): 8973–8974. doi:10.1021/jo061420v. PMID 17081034.

[2] E. Dönges (1963). «Alkali HydridesI», G. Brauer (ed.). Handbook of Preparative Inorganic Chemistry, 2nd Ed. (vol. 2), Academic Press, pp. 971.

[davy-3] Humphry Davy (1808), The Bakerian Lecture on some new phenomena of chemical changes produced by electricity, particularly the decomposition of fixed alkalies, and the exhibition of the new substances which constitute their bases; and on the general nature of alkaline bodies. Philosophical Transactions of the Royal Society, volume 88, pages 1–44. In The Development of Chemistry, 1789–1914: Selected essays, edited by D. Knight, pp. 17–47.

[Patnaik2007-4] Pradyot Patnaik. A Comprehensive Guide to the Hazardous Properties of Chemical Substances, John Wiley and Sons, pp. 631–. ISBN 978-0-470-13494-8.

[5] Plantilla:OrgSynth

[1]

[2]

[3]

Plantilla:R/where

[4]

[5]