Hippuritoida

Hippuritoida

Els rudistas (Hippuritoida o Hippuritida) són un orde extint de moluscs bivalvats heterodontos. Tenien dos valvas asimètriques i normalment una d'elles estava fixada al substrat (organismes sésilés). Apareixen en el registre fòssil en el Jurásico Superior, la seua major diversificació es produïx durant el Cretácico i s'extinguixen en l'event d'extinció massiva del llímit Cretácico-Paleógeno (llímit K-Pg). Durant el Cretácico varen ser els principals responsables de la formació de secs en el mar de Tetis.

Els secs de rudistas tenen un important interés econòmic com a possibles trampes petrolíferes, per l'elevada porosidad de les seues facies.

Descripció

Hippurites.

Presentaven closques grosses en dos capes: una externa calcítica i una atra interna aragonítica.

Les formes del Jurásico varen ser allargades, en dos valvas similars, a sovint en forma tubular.

Els dicerátidos posseïen dos grosses valvas enrollades en espiral (vaig donar-ceres, dos banyes), mentres que en els requiénidos només està enrollada la valva fixa, en l'atra, lliure, de morfologia opercular. Algunes espècies no colonials, com Requienia o Toucasia, varen anar de closques grans i massives, en estructures de plecs i vorells en la valva inferior, que els proporcionaven una forta fixació al substrat.

Els rudistas constructors de secs del Cretácico, hippurítidos i radiolítidos, varen ser molt robusts, en closques de gran gruixa i les dos valvas molt diferents . Presentaven una valva cònica o cilindrocónica que s'ancorava vertical en el substrat, en l'atra valva molt diferent i reduïda que actuava d'opèrcul (a modo de tapa lliure). El tamany d'estes formes còniques és molt variable, des d'uns pocs centímetros a casi dos metros d'altura.

Se supon que els rudistas varen ser filtradores, com la majoria dels bivalvats actuals i que ademés varen poder mantindre algun tipo de relació simbionte en zooxantelas (algues dinoflageladas), com alguns bivalvats i corals.

Biocronología i evolució

Els fòssils més antics atribuïts a Hippuritoida corresponen al Oxfordiense (Jurásico Tardà) i la desaparició del grup coincidix en l'extinció massiva del final del Maastrichtiense (Cretácico Tardà) (Steuber et al., 2002).

L'orige del grup es troba en els dicerátidos, a finals del Jurásico Tardà.

Els requiénidos varen tindre el seu apogeu a mitan del Cretácico Primerenc.

Els caprínidos i els ictiosarcolítidos es varen extinguir en el Cenomaniense, i varen ser reemplaçats pels hippurítidos, dominants durant el Cretácico Tardà.

Els radiolítidos es varen desenrollar a partir del Aptiense (Cretácico Primerenc), presentant la major diversitat del grup.