Història de l'estadística

Archiu:Statistical Society of London - 1837 logo.png

Història de l'estadística

Es pot afirmar que la Història de l'estadística comença en 1750, encara que en el temps, hi ha hagut canvis en l'interpretació de la paraula "estadística". En un principi, el significat estava restringit a l'informació sobre els estats. Est va ser estés posteriorment per a incloure tota colecció d'informació de qualsevol tipo, i més vesprada va ser estés per a incloure l'anàlisis i interpretació de les senyes. En térmens moderns, "estadística" significa tant conjunts d'informació recopilada, per eixemple registres de temperatura, contabilitat nacional, com a treball analític que requerixca inferència estadística.

Introducció

En el XVIII el terme "estadística" designava la colecció sistemàtica de senyes demogràfics i econòmics pels estats. A principis de el XIX, el significat de "estadística" va ser ampliat per a incloure la disciplina ocupada de recolectar, resumir i analisar les senyes. Hui l'estadística és àmpliament usada en el govern, els negocis i totes les ciències. Les computadoras electròniques han accelerat l'estadística computacional i ha permés als estadístics el desenroll de métodos que usen recursos informàtics intensivamente.

El terme "estadística matemàtica" designa les teories matemàtiques de la provabilitat i inferència estadística, les quals són usades en l'estadística aplicada. La relació entre estadística i provabilitats es va ser desenrollant en el temps. En el XIX, les estadístiques varen usar de forma gradual la teoria de provabilitats, els resultats inicials de les quals varen ser trobats en els sigles XVII i XVIII, particularment en l'anàlisis dels jocs d'encert (apostes). Per a 1800, l'astronomia usava models provabilístics i teories estadístiques, particularment el método dels mínims quadrats, el qual va ser inventat per Legendre i Gauss. L'incipient teoria de les provabilitats i estadístiques va ser sistematisada i estesa per Laplace; despuix d'est, les provabilitats i estadístiques han experimentat un continu desenroll. En el XIX, el raonament estadístic i els models provabilístics varen ser usats per les ciències socials per a l'alvanç les noves ciències de psicologia experimental i sociologia, i per les ciències físiques en termodinàmica i mecànica estadística. El desenroll del raonament estadístic va estar fortament relacionat en el desenroll de la llògica inductiva i el método científic.

L'estadística pot ser considerada no com una branca de les matemàtiques, sino com una ciència matemàtica autònoma, com les ciències de la computació i l'investigació d'operacions. A diferència de les matemàtiques, l'estadística va tindre els seus orígens en l'administració pública. Va ser usada en la demografia i l'economia. En l'émfasis en l'aprenentage de les senyes i en l'elaboració de les prediccions més encertades, l'estadística s'ha solapado en la teoria de la decisió i la microeconomía. En l'enfocament de les senyes, l'estadística s'ha solapado en la ciència de l'informació i les ciències de la computació.

Etimologia

El terme «estadística», en última instància, deriva la paraula del neolatín statisticum collegium (consell d'estat) i la paraula italiana statista (‘home d'estat’ o polític). La paraula alemana statistik, introduïda primerament per Godofredo Achenwall (1749), originalment designava l'anàlisis de senyes sobre l'estat, significant la ‘ciència de l'estat’ (cridat posteriorment «aritmètica política» en idioma anglés). A principis de el XIX, va adquirir el significat de colecció i classificació de senyes. El terme va ser introduït en Anglaterra en 1792 per sir John Sinclair quan va publicar el primer dels 21 volums titulats Statistical account of Scotland.

D'esta forma, el propòsit original principal de la statistik eren les senyes usades pel govern i els cossos administratius (a sovint centralisats). La colecció de senyes sobre estats i localitats continua, en major part a través de servicis estadístics nacionals i internacionals. En particular, els censos proveïxen freqüentment informació actualisada sobre la població.

El primer llibre en tindre ‘estadístiques’ en el seu títul va ser “Contributions to Vital Statistics” per Francis GP Neison, registrat a la Medical Invalid and General Life Office (1 era edició 1845, 2.ª ed. 1846, 3.ª ed. 1857).^{cita requerida}

Bibliografia

• (Revised version, 2002).
• Hald, Anders (2003). A History of Probability and Statistics and Their Applications before 1750, Hoboken, NJ: Wiley. ISBN 0-471-47129-1.
• Hald, Anders (1998). A History of Mathematical Statistics from 1750 to 1930, Nova York: Wiley. ISBN 0-471-17912-4.
• Kotz, S., Johnson, N.L. (1992,1992,1997). Breakthroughs in Statistics, Vols I, II, III. Springer ISBN 0-387-94037-5, ISBN 0-387-94039-1, ISBN 0-387-94989-5
• Pearson, Egon (1978). The History of Statistics in the 17th and 18th Centuries against the changing background of intellectual, scientific and religious thought (Lectures by Karl Pearson given at University College London during the academic sessions 1921-1933), Nova York: MacMillan Publishng Co., Inc., pp. 744. ISBN 0-02-850120-9.
• Salsburg, David (2001). The Lady Tasting Tea: How Statistics Revolutionized Science in the Twentieth Century. ISBN 0-7167-4106-7
• Stigler, Stephen M. (1986). The History of Statistics: The Measurement of Uncertainty before 1900, Belknap Press/Harvard University Press. ISBN 0-674-40341-X.
• Stigler, Stephen M. (1999) Statistics on the Table: The History of Statistical Concepts and Methods. Harvard University Press. ISBN 0-674-83601-4
• (1995).The American Statistician.49(2)

121.ISSN 00031305.doi:10.2307/2684625.