Honos

Honos, en la mitologia romana, era el deu del honor, la cavalleria i la justícia, particularment com a virtut militar. Era representat artísticament en una llança i una cornucopia i, a voltes, en una branca d'olivera.
Junt en atres deidadés com Fides (fe) o Spes (esperança), servien para personificar les qualitats humanes, a les que devien els seus noms. Per a estes deidades no existien mits.
Va ser identificat en ocasions en la deidad Virtus i en ocasions es representava conjuntament en ella.
Temple de Honos
[editar | editar còdic]Un temple romà dedicat a Honos el 17 de juliol de 234 a. C. va ser construït per Quint Fabio Màxim, despuix de la guerra en els ligures[1] en les rodalies de Porta Capena de Roma. En el 222 a. C., despuix de la batalla de Clastidium i la captura de Siracusa pels romans en la segona guerra púnica, el cònsul Marque Claudio Marcelo, va fer vots per a la construcció d'un temple dedicat conjuntament a Honos i Virtus, intentant ampliar l'existent Temple de Honos per a dedicar-ho a abdós deus en el 208 a. C.. En prohibir el Colege de Pontífexos esta ampliació per a ser utilisat per dos deidades, Marcelo va restaurar el temple de Honos i va construir una nova part per a Virtus, fent un doble santuari.[2]
Va ser dedicat pel seu fill en el 205 a. C. i contenia multitut de tesors duts per Marcelo des de Siracusa. També contenia l'antiga capella de bronze, que se supon que datava de l'época de Numa, el aedicula Camenarum, que va anar posteriorment traslladat al temple de Hércules i les Muses.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Honos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.