Hyangchal

El hyangchal (lliteralment ‘lletra vernàcula’) és un sistema arcaic d'escritura en coreà que va ser utilisat per a representar la llengua coreana en hanja. En este sistema els caràcters chinencs es podien llegir en coreà, donant a cada sílaba un caràcter associat. El hyangchal es classifica com a subgrup del Idu.

Data de el X, i la primera menció està en la biografia del monge Kyun Ye's, en l'época del regne de Cadira. És el método coreà més conegut dels usats per a escriure poesia vernàcula, i va ser utilisat per a transcribir les lletres de cançons coreanes. El seu us va ser abandonat en el XV, despuix de la creació del Hunmin-jŏngŭm, encara que no es coneixen les raons.

Subsistixen vinticinc poemes que demostren que la poesia vernàcula va utilisar paraules coreanes natives, l'orde de les paraules coreà, pero cada sílaba va ser transcrita en un sol gràfic. El sistema va cobrir sustantius, verps, adjectius, adverbis, partícules, sufixs, i verps auxiliars. L'us del hyanchal va continuar durant la dinastia Goryeo quan va ser utilisat per a arreplegar-la poesia nativa.

Vore també

• Gugyeol
• Idu