Idu
El Idu (Corea del Nort: 리두, Corea del Sur: 이두) és un arcaic sistema d'escritura que representa l'idioma coreà utilisant caràcters hanja.
Els coreans coneixien les lletres fonètiques en el nom de idu, açò era el resultat de la simplificació dels caràcters chinencs.[1] Les primeres transcripcions de llengua coreana daten dels sigles V-VI. El idu s'utilisava en els assunts llegals i procediments judicials. En térmens generals, s'aplicava per a la transcripció de prosa.[2] El idu era un complex sistema d'escritura que utilisava alguns caràcters chinencs com fonogramas per als sons i uns atres com ideogramas per als significats.[3] Abdós s'escrivien i llegien en l'orde gramatical coreà, i va poder haver tingut poc sentit per a un llector chinenc. El seu resultat va ser ineficiente i inconsistente, ya que hi havia diverses formes silàbiques de la llengua coreana que no podien ser representades satisfactòriament per este sistema.[4] Encara que el Idu va proveir als coreans d'un mig per a deixar el registre escrit de la seua llengua, mai va anar àmpliament utilisat. No obstant, el seu us va continuar inclús despuix de la creació del Hunmin-jŏngŭm.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Yi, 1983, p. 49.
- ↑ Buç, 1983, pp. 130-131.
- ↑ Hyŏng-gyu Kim, 1983, p. 122.
- ↑ Pihl Jr., 1983, p. 113.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- YI, 1983
- Hyŏng-gyu Kim (1983). 國語史硏究 : 增補 / Kugŏsa iŏn'gu : chŭngbo (en coreà), Ilchogak: 一潮閣, Sŏul T'ŭkpyŏlsi.
- PIHL Jr., 1983b
- BUZO, 1983
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.