Hydrodynamica
Hydrodynamica és un llibre publicat per Daniel Bernoulli en 1738.[1] El títul d'este llibre, finalment, va donar nom al camp de la mecànica de decorreguts hui conegut com hidrodinàmica.
El llibre s'ocupa de la mecànica de decorreguts i s'organisa entorn a l'idea de la conservació de l'energia, a partir de la formulació d'este principi feta per Christiaan Huygens. El llibre descriu la teoria de l'aigua que fluïx a través d'un tubo i després de l'aigua que fluïx des d'un forat en un recipient. En fer-ho aixina, Bernoulli va conseguir explicar la naturalea de la pressió hidrodinàmica i va descobrir el paper que la pèrdua de vis viva incidia en el fluix de decorregut, lo que més vesprada seria conegut com el principi de Bernoulli. En el llibre també parla de les màquines hidràuliques i introduïx la noció de treball i d'eficiència d'una màquina.
En el capítul dècim, Bernoulli va examinar el primer model de la teoria cinètica dels gasos. Assumint que la calor incrementa la velocitat de les partícules de gas, va demostrar que la pressió d'aire és proporcional a l'energia cinètica de les partícules de gas, en lo que la temperatura de gas és també proporcional a esta energia cinètica.[1]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Mikhailov 2005, pàg. 131–42
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Hydrodynamica» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Mikhailov, GK (2005). «Hydrodynamica», Landmark Writings in Western Mathematics 1640–1940 (en en), Boston: Elsevier, pp. 131-142. OCLC 60416766. ISBN 978-0-08-045744-4.