Anar al contingut

Identitat de Parseval

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En àlgebra, la identitat de Parseval, també coneguda com la igualtat de Parseval, és una generalisació del teorema de Pitágoras aplicat als espais de Hilbert separables. Si B és una base ortonormal en un espai vectorial producte intern de dimensió finita q, llavors

x2=x,x=i=1q|vi,x|2

El nom procedix de la relació de Parseval per a les séries de Fourier, que és un cas especial.

L'identitat de Parseval es pot demostrar per mig del teorema de Riesz-Fischer.

Demostració

[editar | editar còdic]

Siga B={v1,v2,...,vq} una base ortogonal d'un espai producte intern V𝕂 de cos 𝕂, (𝕂= o 𝕂=)

Es demostra que xV𝕂:

x=i=1qαivi

llavors αi=x,vi||vi||2 , en i=1,2,...,q

a on αi són les coordenades en base B del vector x. Llavors

x=i=1qx,vi||vi||2vi

Si la base B és ortonormal, ||vi||=1, llavors resulta:

xi=1qx,vivi

Per a este cas, pot calcular-se:

||x||2=x,x=i=1qx,vivi,i=1qx,vivi=v1,xv1,v1,xv1+v2,xv2,v2,xv2++vq,xvq,vq,xvq

Per dos dels axioma del producte intern, (x,zy)=z¯(x,y), en z𝕂 i (x,y)=(y,x)

resulta (zx,zy)=zz¯(y,x)=zz¯(y,x) en z i z𝕂 , llavors:

||x||2=((v1,x)(v1,x)(v1,v1))+((v2,x)(v2,x)(v2,v2))+...+((vq,x)(vq,x)(vq,vq))

Com (vi,vi)=||vi||2, i la base B és ortonormal ||vi||=1.

Ademés, usant la propietat dels número complexos, zz¯=|z|2, en z𝕂 llavors:

||x||2=|(v1,x)|2+|(v2,x)|2++|(vq,x)|2

quedant llavors l'expressió

x2=i=1q|(vi,x)|2

Relació en séries de Fourier

[editar | editar còdic]

Informalment podem expressar l'identitat de Parseval aplicada a les séries de Fourier, tant en forma complexa com a real.

Forma complexa (o exponencial):

1TT/2T/2|f(x)|2dx=n=|cn|2

Forma real (o trigonométrica):

2TT/2T/2|f(x)|2dx=a022+n=1(an2+bn2)

Sent T el periodo i cn, an, bn els coeficients de Fourier complexos i reals respectivament. (Ací s'utilisa la convenció de que a0=2TT/2T/2f(x)dx, en un atre cas el coeficient de a02 serà diferent).

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Johnson & Riess; Numerical Analysis. ISBN 0-201-10392-3.; apunts teòrics personals d'Àlgebra II - Facultat d'Ingenieria de l'Universitat de Buenos Aires, Argentina