Idioma bavar
El o (, , pronunciació: /bɔɑrɪʃ/) és un grup principal de varietats d'alt alemà parlades en el surest de l'àrea llingüística alemana, incloent l'estat alemà de Baviera, la major part d'Àustria i la província autònoma italiana de Tirol del Sur.[1] Prèviament a 1945, el bávaro també era parlat en parts meridionals dels Sudetes i Hongria occidental.[2] El bávaro és parlat per aproximadament dotze millons de persones en un àrea de 125 000 quilómetros quadrats, fent-ho el més gran dels dialectes alemans; la gran majoria dels seus parlants són capaços d'amprar l'alemà estàndar, especialment en la llengua escrita. El bávaro és difícil d'entendre per als parlants del alemà estàndar o per a els qui han deprés l'alemà estàndar com a llengua estrangera. En 2008, 45 % dels bávaro afirmaven usar únicament el dialecte en la comunicació del dia a dia. Degut a que no és llengua oficial ni en Àustria ni en Baviera, no existix una ortografia estandardisada i, ademés, està somés a una forta influència de l'alemà estàndar.[1]
Denominació adequada
[editar | editar còdic]En bávaro no hi ha un nom exclusiu per al propi idioma. S'usen els noms bayrisch o boarisch (bávaro) en referència al estat federat de Baviera, österreichisch (austríac) en referència a Àustria, bairisch-österreichisch (austro-bavar) en referència a abdós o simplement daidsch, que és el nom de l'alemà en pronunciació bavara. Moltes voltes s'usa també el nom d'un dialecte distint del bávaro, com, per eixemple, el tirolés o el carintio. En la llingüística alemana s'usa la paraula bairisch, escrita no en i, sino en i, per a distinguir-ho del dialecte del bávaro que es parla en Baviera i també per a incloure l'austríac. En la llingüística internacional s'usa el còdic ISO/DIS 639-3: bar o el nom anglés: bavarian. En les llengües llatines es podrien formar els térmens bavar, bavárico, bavariano i bavarés, encara que cap d'ells té definició clara ni difusió majoritària. El terme bavar que s'ampra en este artícul deriva del nom en llatí de la regió, Bavaria, poblada per la tribu germànica dels baiuvari des del fi del Imperi romà.
Difusió i dialectes
[editar | editar còdic]
Aproximadament catorze a quinze millons de persones tenen este idioma com a llengua materna.[1][2] La majoria d'elles viuen en Àustria i en l'estat federat de Baviera. En Àustria tots els dialectes des del Tirol (oest) fins a Burgenland (este) són variants dialectals del bávaro. En l'estat federat austríac de Vorarlberg, que és limítrof en Suïssa, i en Außerfern —en el noreste del Tirol— es parla un dialecte alemánico. En Alemània el bávaro és parlat en tres districtes de l'estat federat de Baviera: Alta Baviera, Baixa Baviera i Alt Palatinado.[3] En el nort de Baviera es parlen dialectes francones i en el districte de Suabia també es parlen dialectes alemánicos.[4] En Itàlia es parla una varietat del bávaro en la regió alpina de Tirol del Sur i també en menuts llogarets de Trentino i Friul. En la comuna suïssa de Samnaun, al no tindre conexió viària en el restant del país fins a l'any 1905, també es va establir el bávaro com a llengua d'us comú.
El número de persones que coneixen el bávaro és difícil d'estimar en prou precisió, perque no totes elles ho tenen com a primera llengua. Una proporció indeterminada parla l'alemà estàndar com a idioma principal i solament té una competència passiva en bávaro. Unes atres parlen una forma molt prop de l'alemà coloquial de la regió (Regiolekt). Per raons d'alternança de còdic i influència de l'alemà coloquial, és a voltes difícil decidir si és encara dialecte del bávaro o alemà coloquial de la regió. En general es parla en el camp i en els pobles un dialecte molt més fort i unívoc que en la ciutat. A voltes el terme dialecte i les sifres d'això inclouen els parlants del Regiolekt.[5] Entre els parlants del bávaro també es conten minories en atres llengües maternes. La majoria dels parlants són immigrants de primera o segona generació.
En total es poden estimar les següents sifres:[6][7][8]
| regió | població total de 2020 |
percentage | parlants del bávaro |
|---|---|---|---|
| Àustria (sense Vorarlberg i Viena) | 6 592 734 | Aproximadament 90 % | 5 933 461 |
| Viena (capital d'Àustria) | 1 911 191 | 50 % | 955 596 |
| Alta Baviera (sense Munich) | 3 231 514 | 90 % | 2 908 363 |
| Munich (capital de Baviera) | 1 488 202 | 50 % | 744 101 |
| Baixa Baviera | 1 247 063 | 90 % | 1 122 357 |
| Alt Palatinado | 1 112 267 | 90 % | 1 001 040 |
| Tirol del Sur (Itàlia) | 533 715 | 60 % | 320 229 |
| Europa oriental¹ | 0,1 millons | ||
| Europa occidental² | 0,5 millons | ||
| Reste del món³ | 0,5 millons | ||
| total: | 16 116 686 | 14 millons |
¹ Menudes minories en la República Checa, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Romania i Ucrània.
² Sobretot en el restant d'Alemània i Itàlia, i en Suïssa, Bèlgica, França, Espanya i Anglaterra.
³ Sobretot en els Estats Units, Canadà, Brasil, Argentina, Perú i Austràlia.
Dialectes
[editar | editar còdic]Els tres principals grups dialectals del bávaro són:
- Bávaro septentrional, parlat principalment en Alt Palatinado, pero aixina mateix en zones adjacents, com Alta Franconia (districte de Wunsiedel), Sajonia (sur de Vogtland), Franconia Mija, Alta Baviera i Baixa Baviera.
- Bávaro central, a lo llarc dels rius Isar i Danubio, parlat en Alta Baviera (inclós Munich, a on hi ha una majoria de parlants d'alemà estàndar), Baixa Baviera, sur del Alt Palatinado, el districte de Aichach-Friedberg en Suabia, nort del estat de Salzburc, Alta Àustria, Baixa Àustria, Viena (vore alemà de Viena) i nort de Burgenland.
- Bávaro meridional, en Tirol, Tirol del Sur, Carintia, Estiria i les parts meridionals de Salzburc i Burgenland.
Les diferències són clarament perceptibles dins d'eixos tres subgrups, els quals coincidixen en Àustria en les fronteres dels seus estats. Per eixemple, els accents de Carintia, Estiria i Tirol poden ser fàcilment reconeixibles. Igualment hi ha una diferència marcada entre el bávaro central oriental i occidental, coincidint aproximadament en la frontera entre Àustria i Baviera. Ademés, el dialecte de Viena té algunes característiques que ho distinguixen d'atres dialectes. En Viena, menor pero reconeixible, les variacions caracterisen els distints districtes de la ciutat. La varietat que es parla en el Tirol del Sur ha assimilat moltes paraules de l'italià, especialment en el camp dels térmens administratius i els aliments.
Aixina mateix, hi ha variants del bávaro que poden ser considerades com a llengües diferenciades:
- Cimbriano, parlat en els Sèt Municipis (antigament Trenta Municipis) en Véneto i en Luserna, Trento.
- Mócheno, parlat en el Valle del Fersina, Trento.
- Alemà huterita, parlat pels huteritas en Canadà i Estats Units.
- Gottscheerés, parlat en Gottschee, Carniola, sur d'Eslovènia; encara que este és generalment inclós en el dialecte bávaro meridional.
- Dialecte de Tirol del bávaro, parlat en Treze Tílias, Estat Santa Catarina, Brasil des de 1933.[9]
- Dialecte surtirolés Sappadino i Plodarino, dialecte parlat en Sappada, Údine, Friul-Venècia Julia, aixina com en atres enclavaments llingüístics de Trentino-Alt Adigio, Itàlia.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nicole Eller-Wildfeuer i Alfred Wildfeuer: "Ent, herent und ganz weit fuat: Bairisch im Woid und anderswo" en: Bayerischer Wald-Verein i.V. (ed.), Der Bayerwald 1, 2019, p. 2.
- ↑ "Bairisch - eine linguistische Besonderheit" en: Bayerische Staatszeitung del 3 juny de 2015. Consultat el 5 juliol de 2021.
- ↑ Oberösterreich im bairischen Sprachraum. Adalbert-Stifter-Institut dones Landes Oberösterreich. Consultat el 4 de juliol de 2021.
- ↑ Bairisch versus bayerisch. Bayerisches Wörterbuch (BWB) - Bairische Mundarten. Consultat el 4 de juliol de 2021.
- ↑ Cf. Ludwig Zehetner: Dones bairische Dialektbuch, Beck 1985, p. 20: Wenn auch die in donen Städten übliche Verkehrssprache als Dialekt bezeichnet wird, wie és in diesem Buch geschieht, baix liegt eine inhaltliche Erweiterung vor: „Dialekt" meint also auch die gängige Umgangssprache in München, Regensburg, Ingolstadt, Landshut, Rosenheim, Passau, Amberg, Weiden oder in anderen größeren Städten Altbaierns, donares Mittelding zwischen dem bäuerlichen Dialekt dones jeweiligen Umlandes und der süddeutschen Hochsprache.
- ↑ Estadístiques de Baviera de 2020 a pur de proyeccions del cens de 2011
- ↑ «Estadístiques d'Àustria (2020).». Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2021. Consultat el 5 de juliol de 2021.
- ↑ Date Istat de Bolzano (decembre 2020).
- ↑ Schuhplattln auf Brasilianisch
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma bávaro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.