Idioma jukude

El jukude [ʑukude] o macu (a voltes també máku) és una llengua no classificada parlada a lo llarc de la frontera entre Brasil i Veneçola a lo llarc del riu Uraricoera.

El jukude no deu ser confòs en les llengües makú, que no semblen estretament emparentades en el jukude-máku. De fet, els térmens "maku/makú" són formes procedents del arawak per a referir-se a pobles les llengües dels quals són ininteligibles.

Història

Si ben l'últim emplaçament conegut dels jukude-itse és a lo llarc del riu Uraricoera, el seu hàbitat anterior estava entre els rius riu Padamo i Cunucunuma.

Existixen sifres discordantes sobre el número de parlants. Alguns autors consideren que la llengua es va extinguir en la década de 1970. No obstant, en 1986 es varen registrar dos parlants, i Kaufman (1994) sostenia que encara podrien existir uns dèu parlants dins d'un grup ètnic compost per aproximadament 100 persones.

La llengua ha segut objecte d'estudi per part de reconeguts llingüistes com Aryon Rodrigues i Ernesto Migliazza.

Descripció llingüístic

Fonologia

Jukude té sis vocals orals, /i i ɨ o i a/, i quatre vocals nassals, /ĩ ũ ẽ ã/. La cantitat vocàlica és contrastiva i només en sílabes de tipo CV en paraules polisílabes. La sílaba més complexa que pot aparéixer en la llengua és CCVC. No existix to ni accent contrastiu.

Les oclusivas de la llengua són /p b t d k ʔ/, existix una africada /ʦ/, i quatre fricatives /s ʃ x h/, dos nassals /m n/, i una lateral "r" (potser /ɺ/), i dos aproximantes /w j/. L'inventari consonàntic està format per les següents consonante:

	Bilabial	Alveolar	Palatal	Velar	Glotal
oclusiva simple	p, b	t, d		k	ʔ
Africada		ʦ
Fricativa		s	ʃ	x	h
Nassal	m	n
Aproximante	w	ɺ	j

Gramàtica

El jukude és polisintético en alt grau i usa predominantment sufixs. Els pronoms distinguixen inclusividad encara que la llengua carix de gènero gramatical o de classificadors nominals. El sistema d'afijos TAM és molt complex.

Classificació

S'han sugerit un número important de possibles parentesc que inclouen:

• les llengües arawak
• l'idioma warao
• les llengües kalianas, que inclouria a les llengües arutani-sapé
• les llengües makú-puinave, que englobarien a les llengües makú, les llengües catuquinas i les llengües arutani-sapé
• les llengües macro-tucanas, segons Joseph Greenberg

Enllaços externs

• Proel: proel. org/mundo/maku. htm Llengua Maku

Bibliografia

• Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
• Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www. ethnologue. com).
• Kaufman, Terrence. (1990). Language history in South America: What we know and how to know more. In D. L. Payne (Ed.), Amazonian linguistics: Studies in lowland South American languages (pp. 13–67). Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-70414-3.
• Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. I. Asher (Eds.), Atles of the world's languages (pp. 46–76). London: Routledge.